SOBRE LA "GRIP NOVA". ESCRIT DE TERESA FORCADES.

UNA REFLEXIÓ I UNA PROPOSTA EN RELACIÓ A LA GRIP NOVA

16 setembre ‘09
Teresa Forcades i Vila, metgessa, doctora en salut pública


1. DADES CIENTÍFIQUES

- els dos primers casos coneguts de grip nova (virus A/H1N1 soca S-OIV) es van diagnosticar a Califòrnia (als EEUU) el dia 17 d’abril de 2009 [1]

- la grip nova no és nova perquè sigui del tipus A ni tampoc perquè sigui del subtipus H1N1: l’epidèmia de grip de 1918 va ser del tipus A/H1N1 i des de 1977 els virus A/H1N1 formen part de la temporada de grip de cada any [2]; l’únic que és nou és la soca S-OIV [3] [4]

- un 33% de les persones més grans de 60 anys semblen tenir immunitat pel virus de la grip nova [5]

- des que va començar fins al 15 de setembre ‘09, han mort d’aquesta grip 137 persones a Europa i 3.559 persones a tot el món [6]; cal tenir en compte que cada any moren a Europa entre 40.000 i 220.000 persones a causa de la grip [7]

- tal com han manifestat públicament reconeguts professionals de la salut – entre ells el Dr. Bernard Debré (membre del comitè nacional d’ètica de França) i el Dr. Juan José Rodríguez Sendín (president de l’associació de col·legis de metges de l’Estat Espanyol) – , les dades obtingudes de la temporada de grip que ja han passat els països de l’hemisferi sud demostren que la taxa de mortalitat i de complicacions de la grip nova és inferior a la de la grip de cada any [8]


2. IRREGULARITATS QUE CAL EXPLICAR

- a finals de gener de 2009, la filial austríaca de la farmacèutica nordamericana Baxter va distribuir a 16 laboratoris d’Àustria, Alemanya, la República Txeca i Eslovènia, 72 Kg de material per preparar milers de vacunes contra el virus de la grip estacional; les vacunes s’havien d’administrar a la població d’aquests països durant els mesos de febrer-març; abans que cap d’aquestes vacunes fossin administrades, un tècnic de laboratori de l’empresa BioTest de la República Txeca va decidir per compte propi provar les vacunes en fures, que són els animals que des de 1918 es fan servir per estudiar les vacunes de la grip; totes les fures vacunades van morir; es va investigar aleshores en què consistia exactament el material enviat per la casa Baxter i es va descobrir que contenia virus vius de la grip aviar (virus A/H5N1) combinats amb virus vius de la grip de cada any (virus A/H3N2); si aquesta contaminació no s’hagués descobert a temps, la pandèmia que sense base real estan anunciant les autoritats sanitàries globals (OMS) i nacionals ara seria una espantosa realitat; aquesta combinació de virus vius pot ser especialment letal perquè combina un virus que té un 60% de mortalitat però és poc contagiós (el virus de la grip aviar) amb un altre que té una mortalitat molt baixa però una gran capacitat de contagi (un virus dels de la grip de cada any) [9]

- el 29 d’abril de 2009, quan feia només 12 dies que s’havien detectat els dos primers casos de la grip nova, la Dra. Margaret Chan, directora general de l’OMS, va declarar que el nivell d’alerta per perill de pandèmia es trobava a la fase 5 i va ordenar a tots els governs dels estats membres de l’OMS que activessin plans d’emergència i d’alerta sanitària màxima; un mes i mig més tard, l’11 de juny de 2009, la Dra. Chan va declarar que en el món ja teniem una pandèmia (fase 6) causada pel virus A/H1N1 S-OIV [10]; ¿com ho va poder declarar si d’acord amb les dades científiques exposades més amunt la grip nova és en realitat més benigna que la grip de cada any i a més no és un virus nou i ja hi ha una part de la població que té immunitat?; ho va poder declarar perquè al mes de maig, l’OMS havia canviat la definició de què és una pandèmia: abans de maig del 2009 per declarar una pandèmia calia que morís a causa d’un agent infecciós una proporció significativa de la població; aquest requeriment – que és l’únic que dóna sentit a la noció clínica de pandèmia i a les mesures polítiques que se li associen – va ser eliminat de la definició al maig de 2009 [11]; això és el que va permetre que el 26 d’abril els EEUU es declararessin en ‘estat d’emergència sanitària nacional’ quan en tot el país només hi havia hagut 20 persones infectades de la grip nova i cap d’elles no havia mort [12]

3. CONSEQÜÈNCIES POLÍTIQUES DE LA DECLARACIÓ DE ‘PANDÈMIA’

- en el context d’una pandèmia és possible declarar la vacuna obligatòria per a determinats grups de persones o fins i tot per al conjunt dels ciutadans [13]

- què li pot passar a una persona que decideix que no es vol vacunar? mentre no s’hagi decretat que la vacuna és obligatòria, no li pot passar res; ara bé, si s’arribés a decretar l’obligatorietat, aleshores l’estat té l’obligació de fer complir la llei imposant multa o presó (a l’estat de Massachussetts la multa proposada per a aquest cas podria arribar als 1.000 dòlars per cada dia que passa sense que et vacunis [14])

- davant d’això, hi ha qui pot pensar: si fan la vacuna obligatòria, doncs em vacuno i ja està, total, la vacuna és més o menys com la de cada any, tampoc no n’hi ha per tant

- cal saber que hi ha tres novetats que fan que la vacuna de la grip nova sigui diferent de la de cada any: la primera novetat és que la majoria dels laboratoris estan dissenyant la vacuna de manera que amb una sola injecció no sigui suficient i en calguin dues; l’OMS recomana també que no es deixi d’administrar la vacuna per la grip estacional; qui segueixi aquestes recomanacions de l’OMS s’exposa a ser injectat tres vegades; això és una novetat que teòricament multiplica per tres els possibles efectes secundaris, però que en realitat ningú no sap quins efectes pot tenir perquè no s’ha fet mai; la segona novetat és que alguns dels laboratoris responsables han decidit afegir a la vacuna coadjuvants més potents que els utilitzats fins ara en la vacuna anual; els coadjuvants són substàncies que s’afegeixen a la vacuna per tal d’estimular el sistema immunitari; la vacuna de la grip nova que està fabricant el laboratori Glaxo-Smith-Kline, per exemple, conté un coadjuvant anomenat AS03 (una combinació d’esqualè i polisorbat) que multiplica per deu la resposta immunitària; el problema amb això és que ningú no pot assegurar que aquest estímul artificial del sistema immunitari no provoqui malalties autoimmunitàries greus al cap d’un temps (com ara la paràlisi ascendent de Guillain-Barré) [15]; i la tercera novetat que distingeix la vacuna de la grip nova de la vacuna de cada any és que les companyies farmacèutiques que la fabriquen estan exigint als estats que signin acords que els confereixin impunitat en cas que les vacunes tinguin més efectes secundaris dels previstos (ex. està previst que la paràlisi de Guillain-Barré afecti unes 10 persones de cada milió que es vacunin); els EEUU ja ha signat un acord que allibera tant els polítics com les farmacèutiques de tota responsabilitat pels possibles efectes secundaris de la vacuna [16].


UNA REFLEXIÓ

Si l’enviament de material contaminat que va fer la casa Baxter al gener no hagués estat casualment descobert, s’hauria produït efectivament la pandèmia gravíssima amb el potencial de causar la mort de milions de persones que alguns estan anunciant. És inexplicable la manca de ressò polític i mediàtic del que va passar al febrer al laboratori txec. Encara és més inexplicable el grau d’irresponsabilitat demostrat per l’OMS, pels governs i per les agències de control i prevenció de malalties en declarar una pandèmia i promoure un nivell d’alerta sanitària màxima sense base real. És irresponsable i inexplicable fins a extrems inconcebibles la bilionària inversió d’euros obtinguts de l’erari públic destinats a fabricar milions i milions de dosis de vacuna contra una pandèmia inexistent, mentre no hi ha prou diners per ajudar els milions de persones (més de 5 milions solament als EEUU) que a causa de la crisi han perdut la feina i la casa.

Mentre no s’aclareixin aquests fets, el risc que es puguin distribuir vacunes contaminades aquest hivern i el risc que es puguin arribar a adoptar mesures legals coercitives per forçar la vacunació, són riscos reals que en cap cas no s’han d’infravalorar.

En cas que la grip segueixi tan benigna com fins ara, no té cap sentit exposar-se al risc d’una vacuna contaminada ni córrer el risc de patir una paràlisi de Guillain-Barré.

En cas que la grip s’agreugi de forma inesperada com ja fa mesos que anuncien sense tenir cap base científica un nombre sorprenent de persones amb alts càrrecs – entre ells la directora general de l’OMS –, i de cop comencin a morir a causa de la grip moltes més persones del que és habitual, encara tindrà menys sentit deixar-se pressionar per vacunar-se perquè una sorpresa així només podrà significar dues coses: 1. que el virus de la grip A que ara circula ha patit una mutació; 2. que està circulant un altre (o uns altres) virus. En ambdós casos la vacuna que s’està preparant ara no serviria de res i, tenint en compte el que va passar al febrer amb la casa Baxter, pot ser que fins i tot fos la via de transmissió de la malaltia.


UNA PROPOSTA

La meva proposta és clara:

- a més de mantenir la calma, prendre precaucions de sentit comú per evitar el contagi i no deixar-se vacunar, cosa que ja proposen moltes persones de seny al nostre país

- faig una crida a activar amb caràcter urgent els mecanismes legals i de participació ciutadana necessaris per assegurar de forma rotunda que no es podrà forçar ningú en el nostre país a ser vacunat en contra de la seva voluntat, i que els qui decideixin lliurement vacunar-se no seran privats del dret a demanar responsabilitats ni del dret a ser compensats econòmicament (ells o els seus familiars) en cas que la vacuna els causi una malaltia greu o la mort.


Notes:

[1] Zimmer SM, Burke, DS. Historical Perspective: Emergence of Influenza A (H1N1) viruses. NEJM, juliol 16, 2009. p. 279
[2] ‘The reemergence was probably an accidental release from a laboratory source in the setting of waning population immunity to H1 and N1 antigens’, Zimmer, Burke, op. cit., p. 282
[3] Zimmer, Bunker, op. cit., p. 279
[4] Doshi, Peter. Calibrated response to emerging infections. BMJ 2009;339:b3471
[5] US Centers for Disease Control and Prevention. Serum cross-reactive antibody response to a novel influenza A (H1N1) virus after vaccination with seasonal influenza vaccine. MMWR 2009; 58: 521-4.
[6] Dades oficials del centre europeu pel control i prevenció de les malalties (www.ecdc.europa.eu)
[7] Dades oficials del centre europeu pel control i prevenció de les malalties (www.ecdc.europa.eu)
[8] Cf. Le Journal du Dimanche (25 juliol ’09): Debré: ‘Cette grippe n’est pas dangereuse’; cf. La Razón (4 setembre ’09): Rodríguez Sendín: Cordura frente el alarmismo en la prevención de la gripe A
[9] Cf. Virus mix-up by lab could have resulted in pandemic. The Times of India, secció de ciencia, 6 març 2009. Cf. tb. http://domenys.net/content/view/520/1/
http://www.horizons-et-debats.ch/index.php?id=1739
[10] http://www.who.int/mediacentre/news/statements/2009
[11] Cohen E. When a pandemic isn’t a pandemic. CNN, 4 de maig ’09. http://edition.cnn.com/2009/HEALTH/05/04/swine.flu.pandemic/index.html
[12] Doshi, Peter. Calibrated response to emerging infections. BMJ 2009;339:b3471
[13] Falkiner, Keith. Get the rushed flu jab or be jailed. Irish Star Sunday, 13 setembre ’09.
[14] Senate Bill n. 2028: An act relative to pandemic and disaster preparation and response in the commonwealth. 4 agost ’09. Cf. Moore, RT. Critics rage as state prepares for flu pandemic. 11 setembre ’09. WBUR Boston.
[15] Cf. Vaccination H1N1: méfiance des infirmières. www.syndicat-infirmier.com/Vaccination-H1N1-mefiance-des.htlm
[16] Stobbe, Mark. Legal immunity set for swine flu vaccine makers. Associated Press, 17 juliol ’09.

ENHORABONA, FÈLIX MILLET

Felicitats, Fèlix Millet.

Llegeixo que Fèlix Millet, ex-president de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música, reconeix haver desviat més de 3 milions d'euros pel seu benefici personal, per fer obres a casa i alguns viatges familiars.

Llegeixo que en aquest afer l'ha acompanyat Jordi Montull, ex-director administratiu del Palau de la Música.

Diuen que Millet ha fet confessió pública d'empenediment, i que ha tornat una part dels diners, per tal d'evitar el seu ingrés a la presó. I també diuen que possiblement s'ha endut molts més diners dels que diu, però segurament no ho sabrem mai.

Qui es podia esperar una cosa així de Fèlix Millet? Qui podia esperar que un Millet fes això? Que un home de la burgesia catalana s'emportés diners d'una institució tan sagrada pels catalans?

I durant el temps que ho ha fet, ningú s'ha enterat de res? No hi ha cap control??

Com que no em crec millor que ningú, quan jo sigui gran, vull ser com Fèlix Millet, i alguns altres, i poder estafar milions d'euros.

Quina merda ser pobre!!!

420 EUROS PELS ATURATS SENSE PRESTACIÓ NI SUBSIDI

420 EUROS PELS ATURATS QUE ES QUEDIN SENSE PRESTACIÓ D'ATUR, NI SUBSIDI, A PARTIR DEL DIA
1 d'AGOST.

El Govern espanyol ha aprovat una mesura per la qual l’Inem pagarà un subsidi de 420 euros mensuals, durant 6 mesos, a les persones que exhaureixin el seu dret a la prestació d’atur o al subsidi a partir del dia 1 d’agost de 2009, i a més no tinguin ingressos propis i/o familiars superiors a 468 euros mensuals.

En primer lloc vull deixar clar que la mesura, personalment, em sembla positiva, perquè milers de persones sense treball i sense ingressos, ara tindran, durant un temps, aquestos 420 euros, que els seran de molt d’ajut, i això no es pot despreciar.

Però la mesura té dos defectes molt importants.

El primer defecte, per a mi, és que aquestos 420 euros mensuals només són pels qui perdin el dret a la prestació o al subsidi a partir del dia 1 d’agost de 2009, i per tant, no hi tenen dret els que han exhaurit el dret a la prestació o al subsidi abans d’aquesta data.

És a dir, que les persones que porten més temps sense prestació o subsidi i sense cap altre ingrés, no hi tenen dret.

Això és un gran absurd. Una mostra més que el Govern del Psoe fa les coses amb una improvisació i una falta de sentit comú molt preocupants.

El segon defecte per a mi, és que la mesura s’aprova ara, quan el Govern del Psoe i els seus portaveus veuen “brots verds” per tot arreu. És a dir, veuen símptomes de recuperació de l’economia, i no paren de dir-nos que ja hem “tocat fons”.

Si és així, ¿perquè aprovar aquesta mesura ara, quan diuen que tot anirà millor?

Doncs crec que és perquè ni ells mateixos s’ho creuen. Perquè saben que en els propers mesos, malauradament, les coses aniran pitjor encara a Espanya (i a Catalunya), malgrat que ens vulguin enganyar i ens vulguin fer veure el contrari.

Segurament, d’aquí poc temps, com ja ens tenen acostumats, aprovaran una rectificació, també improvisada, de la mesura que han aprovat ara.

El “Gobierno de España” de Rodríguez Zapatero, com sempre, “de chapuza en chapuza”.

VISC A BARCELONA

"SENSE COMENTARIS"

(Fotos: Daniel Delgado)

NAVALAGAMELLA, PETIT HOMENATGE A JAVIER KRAHE

NAVALAGAMELLA és un poble de la "Sierra" de Madrid. En Javier Krahe, un cantant admirat i estimat, molt entranyable, diu que no sap perquè diuen que és a la "Sierra", si és a baix, sota la "Sierra" madrilenya. En Javier Krahe li "dedica" una cançó (que passa a Navalagamella), i nosaltres vàrem voler fer una visita com homenatge al poble i al cantautor.

Aquesta és la lletra de la cançó:

"Cuando fui infiel,

lo fui noblemente, de hotel en hotel;

cuando lo fue ella

lo fue por sorpresa en Navalagamella.

Jesús, qué trajín

Un tío en la sierra le hacía tilín,

un cuerpo serrano,

un novio perpetuo durante el verano.

Amor veraniego con casa y jardín.

tomillo y espliego,

romero y jazmín...

aromas sin fin.

Cuando fui infiel

lo fui por la miel de las lunas de miel

cuando lo fue ella

bebían sangría y comían paella.

Sin un buen arroz,

no entraba en materia su lobo feroz,

antes de ir al grano

al grano ir quería su cuerpo serrano.

Y aquí una gambita,

y aquí un mejillón,

la vida es bonita

y es dulce el melón,

pásame el porrón.

Cuando fui infiel

lo fui por pasar de una piel a otra piel

cuando lo fue ella

lo fue, qué egoísmo, por verse aún más bella.

Y, claro, es mejor

lucir el palmito cuando hace calor,

mostrarle al verano

su cuerpo desnudo y más que serrano.

Así, hasta que un día

se fue la calor,

Navalagamella, Navalagamella,

su cuerpo se enfría,

se enfría su amor,

Septiembre es traidor.

Cuando fui infiel

fui fiel a mí mismo, fiel a mi papel,

cuando lo fue ella

en mi alma, tan dura quería hacer mella.

Y a mí es igual

que use mis pañuelos, que hoy esté fatal

un cuerpo serrano

muy desmejorado,

que ya no irá al grano.

Su amor veraniego

añora el festín,

tomillo y espliego,

romero y jazmín...

pues mira, a mí, plin.

(Javier Krahe)

"ERRE QUE ERRE"

"ERRE QUE ERRE"

Aunque pasan muchas cosas, casi todo sigue igual. Hace algunas semanas que no escribo, y no es por falta de ganas, es por no insistir, porque parece que todos seguimos igual, "erre que erre".

Eta, lamentablemente, desgraciadamente, sigue matando y poniendo bombas.

Las guerras, los conflictos armados, el hambre, siguen y seguirán en el mundo, mientras casi todos nosotros ni podemos ni queremos hacer casi nada. Erre que erre.

El Gobierno del Psoe sigue viendo brotes verdes por todos lados, mientras la crisis nos prepara un otoño y un invierno nefastos, y un 2010 seguramente peor, ya lo veremos.

Y el Psoe y sus medios de comunicación afines, siguen erre que erre hablando de la corrupción del PP.

Y el PP sigue sin rectificar, sin dar la cara, sin desautorizar a los corruptos, porque no le hace ninguna falta. Porque su electorado es fiel y les sigue votando, erre que erre, porque no les importa la corrupción, o porque honradamente creen que todos somos corruptos, y que el que no es corrupto es porque no puede.

El Psoe y el PP escenifican cada día enormes disputas y desacuerdos, se hacen graves acusaciones, pero gobiernan juntos en Euskadi.

Mientras, el problema de muchísimas personas es llegar a fin de mes. O a principios de mes.

Mientras nuestros políticos emplean sus fuerzas en descalificarse, no resuelven nuestros problemas, y eso es gravísimo para la Democracia, como es gravísimo desacreditar a jueces, a la fiscalía, a la policía, como hace el PP.

Los trabajadores en activo seguimos, erre que erre, intentando conseguir un 1 % de aumento de convenio, cuando no peligra la continuidad de la empresa, claro.

Y la patronal, como siempre, erre que erre, insiste en que el problema es que los salarios son demasiado altos y hay que rebajarlos (excepto los de los directivos), y que la solución consiste en abaratar y facilitar todavía más los despidos. Son insaciables.

NO APRENDEMOS, NI APRENDEREMOS. SEGUIMOS ERRE QUE ERRE.

EL TRIBUNAL SUPREMO ADMITE LA QUERELLA CONTRA EL JUEZ GARZÓN

Foto: Europa Press

La Sala de lo Penal del Tribunal Supremo ha desestimado el recurso de súplica interpuesto por el juez de la Audiencia Nacional BALTASAR GARZÓN, apoyado por la Fiscalía, contra la decisión de este tribunal de aceptar a trámite la querella presentada por el Sindicato Manos Limpias contra él por un presunto delito de prevaricación, derivado de su investigación sobre los desaparecidos del franquismo.

Como ya decía yo cuando le concedí el Premi Dani 2008, el Juez Baltasar Garzón ha tenido aciertos y errores, como todas las personas, a lo largo de su carrera profesional, pero es innegable que en España no se puede todavía actuar contra el franquismo, y eso ha entendido el sindicato ultraderechista Manos Limpias que quería hacer el Juez Garzón, actuar contra el franquismo defendiendo los derechos de sus víctimas, y por eso se han querellado contra el, acusándole de "prevaricación".

La prevaricación, para entendernos, es cuando un funcionario actua mal, con mala intención, a sabiendas, expresamente, contra alguien, para perjudicarle, para hacerle daño. Evidentemente, para mi, no existe tal prevaricación por parte de Garzón.

Y no me extraña que el Tribunal Supremo admita la querella, porque los tribunales en este pais están totalmente politizados, con mayoría de derechas, ya que sus órganos de Gobierno se nombran por los partidos políticos mayoritarios.

Es una vergüenza, pero el franquismo es intocable todavía en España.

¿EL GOBIERNO ESPAÑOL EMPIEZA A RECTIFICAR? ¡OJALÁ!

PARECE QUE EL GOBIERNO EMPIEZA A RECTIFICAR.

Durante la campaña de las elecciones europeas, tanto el Gobierno como los medios de comunicación afines (especialmente la Cadena Ser y el diario El País) estuvieron hablándonos de los “brotes verdes”, es decir, como ya he comentado otros días, intentaban convencernos que lo peor de la crisis ya había pasado, y que se veían por todos lados síntomas de recuperación económica.

Ya dije que eso, lamentablemente era falso, y ahora lo reconoce el propio Gobierno español. Lo reconoce ahora, porque ya han pasado las elecciones europeas.

La ministra Salgado y la vicepresidenta De la Vega anunciaron en rueda de prensa que el Gobierno ha revisado sus previsiones, y dice que la economía española no volverá a crecer hasta 2011. Que hasta ese año, calcula el Gobierno, que España no saldrá de la recesión.

El Gobierno calcula ahora que el PIB caerá este año un 3’6 %, es decir, que caerá bastante más que las previsiones anteriores.

También calcula que el paro se situará en el 17’9 % este año 2009, y en un 18’9 % en el año 2010, para bajar algo en los años posteriores. Dice el Gobierno que no se llegará al 20 % de parados. Que los parados no llegarán a 5 millones. Ojalá no se equivoque, porque se han equivocado ya tanto… Pero en cualquier caso, la cifra de parados me parece muy preocupante, muchísimo.

El Gobierno ha aprobado un crédito extraordinario de 16.900 millones de Euros para pagar las prestaciones por desempleo.

Finalmente el Gobierno tiene que rectificar también sus previsiones para los presupuestos de 2010, porque todo va a ser peor que lo que tenían previsto.

Bueno, las perspectivas económicas son malas, pero prefiero que el Gobierno no nos engañe. Espero que el reconocimiento de la situación sea un inicio del cambio de estrategia. El engaño no le sirve al Gobierno ni nos sirve a los ciudadanos.

Ahora falta ver si realmente este Gobierno mejora sus actuaciones, aunque en una situación de crisis mundial los gobiernos de cada país no tienen las grandes soluciones, pero desde luego, creo que las cosas se pueden hacer mucho mejor.

Por cierto, han decidido subir los impuestos del combustible y del tabaco. Con el tabaco, me parece bien, porque uno fuma porque quiere. La subida del combustible no me parece tan bien, porque lo encarecerá todo para todos.

Creo que sería mejor subir los impuestos a los que más tienen, a los que más ganan.

LO PEOR DE LA CRISIS ESTÁ POR LLEGAR, SEGÚN SANTIAGO NIÑO BECERRA

Foto: Ricard Cugat

Ahora que ya han pasado las elecciones europeas, con más pena que gloria, los “voceros” del PSOE ya pueden dejar de hablarnos de “brotes verdes” (si, esos signos de recuperación que según ellos hacen pensar que lo peor de la crisis ya ha pasado).

Ya no hace falta seguir mintiendo, ya no están en campaña electoral. Ya ha fracasado ese mensaje falso, el electorado ha dado un claro aviso a todos los partidos, especialmente a los de centro-izquierda, y lamentablemente hay que volver a la realidad.

Ahora me parece oportuno comentar un artículo-entrevista que publicó La Vanguardia el día 25 de Mayo de 2009, y en el que SANTIAGO NIÑO BECERRA, economista del que ya he hablado en este “blog”, nos da su opinión sobre la crisis y el futuro.

Santiago Niño Becerra dice que “a mediados de 2010 es cuando verdaderamente empezará la crisis, cuando veamos que las medidas que se están tomando no funcionan”.

También dice que “el nivel de deuda es brutal, que las entidades financieras tienen unos agujeros tremendos aunque no se quiera admitir, y que la capacidad de compra de nuevos televisores y electrodomésticos, etc., se ha agotado”.

Dice que los recursos (petróleo, minerales) no son inagotables, dice que sobrará mano de obra (inevitablemente), y que las altísimas remuneraciones de ciertos directivos van a desaparecer (eso sí me alegraría).

Niño Becerra dice que las grandes corporaciones van a más (serán los reyes del mambo) y eso es muy peligroso cuando la política va a menos. (Ahí tenemos un problema gravísimo).

Pronostica que en 2011 la crisis será durísima. “O hay un cambio de modelo productivo o vamos a una tasa de paro del 30 %”. Dice que en 2010 vamos a entrar en un parón de la actividad económica. Dice que no cree que quiebre ningún banco porque el Estado los sostendrá, pero la gente no podrá sacar libremente el dinero.

Dice que cada persona podrá consumir un número determinado de litros de combustible al mes (¿ciencia ficción?).

Añade que los sectores de futuro son la biotecnología, la logística, la recuperación, el reciclaje, la reparación y la producción de ocio masivo. Y dice que consumiremos mucha, mucha televisión.

Bueno, por lo que voy viendo y leyendo, creo que Niño Becerra acertará en algunas cosas, ya lo ha hecho anteriormente, y me gustaría enormemente que se equivocara en las más pesimistas, pero habrá que prepararse, si podemos, por si acaso acierta.

ELECCIONS EUROPEES: GUANYA L'ABSTENCIÓ I LA DRETA

DESPRÉS DE LES ELECCIONS AL PARLAMENT EUROPEU, VULL FER CINC REFLEXIONS:

1) Ha guanyat l’abstenció, i en general cap partit polític fa autocrítica. A Espanya ha votat poc més del 45 % de l’electorat, i a Catalunya hem votat només un 37’5 % de les persones amb dret a vot.

2) A Espanya ha guanyat el PP, com era d’esperar. No calia ser molt llest. Podeu veure el meu escrit del dia 23 de Maig a aquest mateix “blog”. Crec que el PP ha guanyat sobretot perquè els votants de dretes no castiguen la corrupció dels seus líders. Crec que ja els sembla bé, i pensen que els altres també són corruptes. Els votants de dretes no castiguen la corrupció a València, l’espionatge a Madrid, ni els escàndols de Berlusconi, ni res semblant.

3) Espero que Rodríguez Zapatero i el Psoe reflexionin. Que facin autocrítica, que treballin i que millorin. I que deixin d’improvisar i d’enganyar.

4) Raül Romeva aconsegueix ser diputat per Iniciativa per Catalunya, i em sembla una bona notícia, com ja deia en el meu escrit de 23 de Maig. Però Iniciativa per Catalunya ha de reflexionar perquè ha perdut un 1 % dels seus vots. Ha de reflexionar perquè a les properes eleccions, entre Saura, Mayol, la família Baltasar i altres, poden perdre el meu vot i el de molts altres.

5) A Europa, a més de l’abstenció, ha guanyat la dreta, i ha pujat l’extrema dreta xenòfoba i racista. Això és un perill pels ciutadans, pels treballadors, pels progressistes, per la llibertat i pels drets, ja que els podem anar perdent. I la culpa és nostra.

ESTIC PREOCUPAT, MOLT PREOCUPAT, I SEMBLA QUE ELS NOSTRES POLÍTICS NO HO ESTAN...

LA FRASE DEL DIA, DEL MES, DE L'ANY (2)

Foto: AFP

LEIRE PAJÍN, SECRETÀRIA D'ORGANITZACIÓ DEL PSOE.

"Les sugiero que estén atentos al próximo acontecimiento histórico que se producirá en nuestro planeta: la coincidencia en breve de dos presidencias progresistas a ambos lados del Atlántico, la presidencia de Obama en EEUU y Zapatero presidiendo la UE"

"Estados Unidos y Europa, dos políticas progresistas, dos liderazgos, una visión del mundo, una esperanza para muchos seres humanos".

Ridícula? Pilota? Trepa? No sé quina paraula defineix millor a Leire Pajín. Potser les tres.

Em crec més progressista que Obama i Rodríguez Zapatero, i em sembla clar que Leire Pajín "s'ha passat molt".

S'HA MORT EN LUIS DE SEBASTIÁN

Foto: Laura Guerrero

Ahir va morir en Luis de Sebastián. Ha estat un referent, un mestre, un amic, un company solidari. Ens explicava economia amb paraules entenedores i el punt de vista dels pobres.

En lloc de les meves paraules, faré servir el que ha escrit en Pep Mària, a El País.

"Nacido el 24 de octubre de 1934 en Burgos -padre médico, madre maestra sin ejercer- Luis de Sebastián y Carazo ingresó con 16 años en la Compañía de Jesús. La formación en los jesuitas le supuso un periplo largo, extenso e internacional que lo llevó a estudiar Filosofía, Teología, Economía y Ciencia Política; y a visitar universidades en España, Alemania, Suiza, Reino Unido e Italia.

Pero un momento fundamental en su trayectoria humana e intelectual fue su llegada a El Salvador en 1968. Aquella realidad social le descolocó. Empezó a trabajar con otros jesuitas en la transformación social y política del país desde la Universidad Centroamericana (UCA). Monseñor Óscar Romero -arzobispo de San Salvador asesinado en 1980, y del cual Luis tenía una fotografía en su despacho en ESADE- y los jesuitas que serían asesinados en 1989 en el campus de la UCA se convirtieron en sus referentes. El sabio polifacético iba traduciendo su fe en compromiso por la vida de los pobres, al estilo del carpintero de Nazaret.

En noviembre de 1980, marcha a Europa para representar al movimiento político opositor a la cruelísima dictadura salvadoreña. En esta parte del Atlántico deja la Compañía de Jesús y se casa, pero sigue colaborando en la causa de la justicia. En 1982, invitado por el profesor de ESADE Toni Güell, comienza a dar clases en esta institución docente jesuita.

En ESADE despliega una fecunda actividad académica con decenas de publicaciones en el campo de la economía y las ciencias sociales, hasta su muerte ayer. En esta época colabora con el Banco Interamericano de Desarrollo (1993-96) y profundiza en su conocimiento y cariño hacia América Latina. Aprovecha esta estancia en Washington para estudiar la pobreza en los EE UU, esfuerzo del que saldrá el excelente libro Pies de barro. La decadencia de EE UU (2004). A principios del nuevo milenio, se interesa por África. De su investigación resulta otro gran libro: África, pecado de Europa (2006).

La obra de Sebastián conjuga siempre el rigor académico con la claridad y la amenidad. Subyace a cualquiera de sus trabajos una opción fundamental madurada básicamente en su estancia en El Salvador: mirar al mundo y a la economía desde el lado de los pobres.

En 1989 escribió un bellísimo poema dedicado a sus amigos jesuitas asesinados en la UCA. En él Jesús de Nazaret da la bienvenida al cielo a estos hombres, cansados en su lucha por la justicia. Ayer era demasiado temprano para poesías. Pero no es tarde para desear que el carpintero de Nazaret, al que Luis ha sido siempre fiel, le reciba también a él, infatigable trabajador por la justicia.

Sabio cristiano y justo: ¡hasta siempre!"

Josep F. Mària es jesuita y profesor de ESADE.

FINS A SEMPRE, LUIS.

7 DE JUNY, ELECCIONS EUROPEES

El proper 7 de Juny hi ha eleccions pel Parlament Europeu.

Aquestes eleccions són molt importants, perquè cada cop més coses es van decidint a Europa, però les enquestes diuen que s'espera una abstenció altíssima, potser cap el 60 %, és a dir, que votarem només un 40 % de l'electorat. I això és dolent, preocupant.

Segons les mateixes enquestes, a Espanya, de moment, sembla que el Psoe i el PP van empatats, però jo crec que guanyarà el PP, perquè els votants de dretes no castiguen la corrupció dels seus líders, i en canvi alguns votants del Psoe sí castiguen el mal funcionament del Govern i de l'economia.

Una part de l'abstenció potser també es deu a que el Psoe i el PP, que es barallen molt, pacten a Euskadi, per tal que governi Patxi López, i no governi Ibarretxe. És a dir, perquè tant la dreta nacionalista espanyola com el centre-esquerra nacionalista espanyol, prefereixen que governi un nacionalista espanyolista, abans que un nacionalista basc. Encara que per aconseguir-ho, hagin de fer un pacte que sembla antinatural. Però no ho és. Psoe i PP no són molt diferents en moltes coses.

Així, el dia 8 de Juny, sembla que molts electors no votaran, lamentablement.

I jo votaré, com de costum, Iniciativa per Catalunya. Però potser serà la darrera vegada.

Aquesta vegada sí, perquè en Raül Romeva em sembla un bon candidat, i vull votar, com sempre, a l'esquerra del Psoe. Però tinc clar que Iniciativa per Catalunya ha perdut el meu vot fidel, pel meu desacord amb les actuacions de Joan Saura i Francesc Baltasar com a Consellers de la Generalitat, i també pel meu desacord amb Imma Mayol i l'equip de govern municipal de Barcelona.

No puc discutir amb ells, jo no soc ningú, però sí que puc deixar de votar-los, i ho faré.

I com que no votaré la dreta perquè soc d'esquerres, i no hi ha cap partit d'esquerres que mereixi el meu vot, potser les següents eleccions no tindré a qui votar. Una llàstima, però així veig la política al nostre país.

IÑAKI GABILONDO OPINA SOBRE FEDERICO TRILLO

Ayer escuché la opinión de Iñaki Gabilondo sobre Federico Trillo, en las noticias de Quatro, con relación al accidente del Yak, que causó 62 muertos, hace unos 6 años.

Tres militares han sido condenados por mentir sobre las labores de identificación de los militares muertos, que se hizo incorrectamente, de forma increíblemente chapucera.

Pero los culpables políticos de lo sucedido, que son Federico Trillo y José María Aznar, entonces ministro de defensa y presidente del gobierno, no han sido ni serán condenados.

Estoy totalmente de acuerdo con Iñaki Gabilondo en su opinión sobre la mala actuación de Trillo y su baja catadura moral, por lo que, si quieres escucharlo, sólo tienes que "pinchar" el enlace:

http://www.cuatro.com/noticias/videos/opinion-gabilondo-mayo/20090519ctoultpro_62/

Muchos políticos son una vergüenza, y Federico Trillo es uno de los más inmorales, en mi opinión.

S'HA MORT EN MARIO BENEDETTI

S'ha mort en Mario Benedetti, i crec molt millor posar aquest poema seu, que posar qualsevol cosa que pugui escriure jo.

Te quiero

"Tus manos son mi caricia,
mis acordes cotidianos;
te quiero porque tus manos
trabajan por la justicia.

Si te quiero es porque sos
mi amor, mi cómplice, y todo.
Y en la calle codo a codo
somos mucho más que dos.

Tus ojos son mi conjuro
contra la mala jornada;
te quiero por tu mirada
que mira y siembra futuro.

Tu boca que es tuya y mía,
Tu boca no se equivoca;
te quiero por que tu boca
sabe gritar rebeldía.

Si te quiero es porque sos
mi amor mi cómplice y todo.
Y en la calle codo a codo
somos mucho más que dos.

Y por tu rostro sincero.
Y tu paso vagabundo.
Y tu llanto por el mundo.
Porque sos pueblo te quiero.

Y porque amor no es aurora,
ni cándida moraleja,
y porque somos pareja
que sabe que no está sola.

Te quiero en mi paraíso;
es decir, que en mi país
la gente vive feliz
aunque no tenga permiso.

Si te quiero es por que sos
mi amor, mi cómplice y todo.
Y en la calle codo a codo
somos mucho más que dos."

RODRÍGUEZ ZAPATERO: "PROBABLEMENTE LO PEOR HA PASADO YA"

Ayer oí por la radio unas declaraciones de Rodríguez Zapatero, que me dejaron perplejo y preocupado. Muy preocupado, porque creo que no es verdad lo que dice.

Hoy leo esas mismas declaraciones en algunos medios de comunicación, y por ejemplo Europa Press dice "El presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, afirmó hoy en Bruselas que de la crisis económica "probablemente lo peor ha pasado ya", pero avisó de que todavía se está "lejos de una situación favorable" y de que queda por delante un camino "difícil y duro que nos va a exigir esfuerzos".

La misma agencia Europa Press sigue diciendo que al ser preguntado por los datos del PIB difundidos hoy por el Banco de España, Zapatero admitió que el primer trimestre ha sido "muy negativo para el crecimiento", pero dijo que "no es de extrañar" que se trate de los peores datos de crecimiento económico desde los años 70, porque nos encontramos en una "recesión mundial sin precedentes desde la Segunda Guerra Mundial".

Y termina diciendo que la economía española se contrajo un 2,9% en tasa interanual en el primer trimestre del año y un 1,8% en tasa intertrimestral, debido, sobre todo, a la "pronunciada reducción" de la demanda nacional, según las últimas previsiones realizadas por el Banco de España y recogidas en su boletín económico correspondiente al mes de abril.

El presidente Rodríguez Zapatero no lee este "blog", y si lo lee no le hace caso, porque si lo hiciera sería mucho más prudente y realista.

Entiendo que tiene que transmitir optimismo, y que se aproximan unas elecciones europeas, que sabe que probablemente el Psoe va a perder, y es lógico que quiera dar un mensaje de optimismo, pero no me parece lógico querer engañarnos.

Los datos desmentirán a Rodríguez Zapatero en los próximos días, semanas y meses, porque lo peor no ha pasado. Y él lo sabe, porque tiene muchos más datos que yo.

Y cuando veamos esos datos de aumento del paro, de empeoramiento económico, quizá deberemos preguntarnos ¿porqué nos engaña Rodríguez Zapatero?.

Y así, el Psoe pierde las elecciones autonómicas en Galicia, gobernará en Euskadi gracias a su pacto con el PP (es decir nacionalistas españolistas desbancan a nacionalistas vascos), perderá las elecciones europeas, y si sigue por ese camino puede perder las próximas elecciones al Parlamento español, a pesar de todos los escándalos de "presunta" corrupción del PP.

Y eso puede ser porque el electorado suele perdonar la corrupción, pero no suele perdonar las mentiras.

Tiempo al tiempo...

PERIODISME ??? VERGONYA ALIENA.

Foto: Philippe Desmazes

Tinc diversos temes importants, sobre els que vull donar la meva opinió, però vull fer-ho amb més dades, amb més informació, com la grip "porcina", aquesta que diuen que va començar a Mèxic. Ho faré aviat. O de la marxa de Rosa Aguilar d'Izquierda Unida. O de la reunió de ministres d'economia del G20, sense Espanya. Tinc molts temes pendents...

Però diversos diaris ens van sorprendre ahir amb la fotografia dels culs de Letizia Ortiz i Carla Bruni, i vull comentar el fet.

En general, m'agraden les dones, i també, en general, m'agraden els seus culs. No em fa cap vergonya dir-ho.

Però el que no m'agrada és que els mitjans de comunicació suposadament seriosos, en lloc d'informació i opinió, publiquin una foto dels culs de Letizia Ortiz i Carla Bruni, que no tenen cap interès informatiu.

I no m'agrada que aquesta foto es converteixi en un debat. Això no és periodisme. Això no són periodistes ni diaris seriosos. És la meva opinió, és clar, però aquesta utilització periodística de l'estupidesa humana em fa vergonya. Vergonya aliena.

ESPAÑA SUPERA YA LOS 4 MILLONES DE PERSONAS EN PARO

Según los datos de la EPA (Encuesta de Población Activa) difundidos hoy por el INE (Instituto Nacional de Estadística), el número de personas en paro en España en el primer trimestre del año 2009 se ha situado en 4.010.700.

Este número representa el 17'36 % de la población activa, y supone un incremento en ese trimestre de 802.800 personas con relación al trimestre anterior.

Las Comunidades Autónomas de Andalucía, Canarias y Extremadura superan ya el 20 % de personas en paro, mientras en Catalunya el porcentaje supera el 16 %.

Según los mismos datos, en España hay más de un millón de hogares con todos sus miembros en paro.

Y mientras, pienso yo, los gobiernos (central y autonómicos) siguen sin tomar medidas adecuadas, los ayuntamientos tampoco, los bancos menos, y las "autoridades mundiales" demuestran una ineficacia escandalosa.

Y los empresarios presionando para abaratar el despido, ya sabemos que esa es su receta mágica siempre, pase lo que pase. La solución a cualquier problema. Ah, y también proponen reducir las prestaciones por desempleo.

Vamos mal, y vamos a peor, está claro, aunque, como dice Leopoldo Abadía, hay que ser optimistas, esto no durará siempre. Pero, lamentablemente, parece que nos queda bastante tiempo de crisis.

Ah, y menos mal que PEDRO SOLBES ya no es Ministro de Economía.

AVUI, UN LLIBRE.

"LA CRISIS NINJA Y OTROS MISTERIOS DE LA ECONOMÍA ACTUAL", de Leopoldo Abadía.


És el llibre que estic llegint, i és realment interessant.

Leopoldo Abadía, un home que en sap molt i que explica les coses com si només apliqués el sentit comú, que ja és molt.

Explica les coses de manera senzilla, perquè tothom l'entengui.

Explica la seva teoria sobre la crisi que estem vivint. Ens explica els orígens i proposa algunes maneres útils per actuar cadascú de nosaltres.

Segons ell, tota aquesta crisi "va de falta de sentit comú, va d'ambició, i va d'estupidesa".

Aquest llibre té una primera part molt divertida, i una segona part que potser es fa una mica més pesada, perquè ens parla per exemple dels pressupostos generals de l'estat, però m'ha agradat moltíssim.

Ah, com alguns ja sabeu, n0 cal que sigui Sant Jordi per comprar un llibre, ni per regalar-lo, ni per llegir-lo.

Ànim!!!

HAN BAIXAT ELS PREUS DELS PISOS? (2)

Si mireu el que vaig escriure en aquest mateix "blog" el dia 15 de Febrer d'aquest any, sobre si baixen o no baixen els preus dels pisos, veureu una foto molt semblant a aquesta.

Molt semblant, però amb una "petita modificació". La modificació és el preu del pis de 2 habitacions, que el dia 15 de Febrer era de 185.000 Euros, i avui, dia 21 d'Abril, és de 204.000 Euros. El pis costa 19.000 Euros més.

La rectificació no és un retoc fotogràfic, podeu veure el cartell a la Carretera d'Esplugues de Cornellà, al costat de la "Siemens".

El pis, deu ser el mateix, però és més car. Curiós. I diuen que els preus baixen...

OBAMA COMENÇA A "DESENGANYAR"

Durant aquests díes que no he escrit res al meu "blog" han passat moltes coses, però no he trobat el temps suficient, o potser les ganes d'escriure.

Ara, torno a fer-ho, i torno amb una de les coses que em semblen molt preocupants.

Llegeixo que el President dels Estats Units, Barack Obama ha dit que no es jutjarà ningú per les tortures i barbaritats de Guantánamo.

A mi em sembla normal, no espero gaire cosa d'Obama. Ho deia el dia 30 de gener d'aquest any, en aquest "blog" quan parlava del seu "Cap de Gabinet", el sinistre Rahm Emanuel. Deia jo que no podem esperar gaire d'Obama.

Molta gent s'anirà desenganyant. Jo no em vull enganyar. Segur que Obama serà millor que Bush en algunes coses, però no podem creure que canviarà tota la seva política.

Ja ens agradaria a tota la gent que defensem els drets humans que es tanqués Guantánamo, i que els culpables d'aquell horror paguin pel que han fet, però això no serà així, perquè els culpables no són només els militars que vàren torturar, que segurament segueixen torturant. Hi ha culpables polítics que són molt poderosos, i no se'ls jutjarà mai.

No ens enganyem.

EL COMPAÑERO SALVADOR, UN PELIGRO.

NOTA:

HE BORRADO EL CONTENIDO DE ESTE ESCRITO, A SOLICITUD DEL PROPIO INTERESADO, EL COMPAÑERO SALVADOR.


EN MIS ESCRITOS EXPONGO MIS OPINIONES PERSONALES, Y NO REPRESENTO A NADIE, SINO A MI MISMO.


SON OPINIONES EXCLUSIVAMENTE PERSONALES, Y COMO TALES LAS MANTENGO, PERO CUANDO HABLO DE OTRA PERSONA, EN ESTE CASO DE UN COMPAÑERO Y AMIGO, DEBO RESPETAR SU VOLUNTAD, NATURALMENTE.

LA HUELGA DE LOS JUECES

Ayer se realizó una “huelga de jueces”, sobre la cual quiero opinar.

¿Los jueces tienen derecho a hacer huelga? Yo opino que SI, que como trabajadores por cuenta ajena tienen derecho legal a hacer huelga. No está prohibida en nuestro país, y lo que no está expresamente prohibido, está permitido.

¿Tienen razones para hacer huelga? Si se mira desde el punto de vista del mal funcionamiento de la justicia, de su lentitud, de su falta de medios, del pésimo estado de muchos juzgados, SI, tienen razones para protestar. Si se tiene en cuenta que algunos de esos problemas son precisamente por su culpa, entonces, NO.

Si la huelga nace como protesta por las sanciones impuestas a algunos jueces, entre ellos el juez Tirado, el juez del llamado “caso Mari Luz”, esto no es una huelga, sino una VERGÜENZA.

¿Tiene culpa el Gobierno de la situación de la justicia? SI, buena parte de culpa. Es cierto que este Gobierno del PSOE ha destinado mucho más en la mejora del sistema judicial que los anteriores gobiernos del PP. Pero es absolutamente insuficiente.

Y a ello, se une la arrogancia, la prepotencia y la torpeza del ministro Mariano Fernández Bermejo, que cuenta con el apoyo momentáneo del presidente Rodríguez Zapatero que lógicamente lo utiliza para “parar el golpe”, dejarlo quemar y después sacárselo de encima, evidentemente.

Y tras la huelga, Fernández Bermejo, al estilo de la derecha reaccionaria, dice que la manera de acabar con próximas huelgas de jueces, es prohibirlas por ley. Mal, Bermejo, mal. Cada vez más torpeza.

El problema del mal funcionamiento judicial, que padecemos los ciudadanos, requiere consenso, habilidad, inversión y buena dirección política, no “rabietas”. Requiere también autoridad, no autoritarismo.

Y después de esta huelga, los jueces deberían ponerse a trabajar, porque esa es una buena parte del problema también. Menos actividades lucrativas al margen de su función, y más trabajo.

Llegar a su hora, estudiar, aprender, formarse y trabajar, señores jueces y señoras juezas, porque muchas veces sus sentencias son fruto del poco trabajo realizado.

Desde luego, esto es sólo mi opinión. Ustedes saben mucho más que yo, y además podrían condenarme.

CCOO CONVOCA MANIFESTACIÓ I PREPARA LA VAGA GENERAL

J.C. Gallego (CCOO) i J.M. Álvarez (UGT). Foto: Tejederas (El País)

CCOO, juntament amb Ugt, l’altre Sindicat majoritari, convoquen una Manifestació a Barcelona, el dissabte, 14 de Març.

Serà una Manifestació de caràcter estatal, a la que seran convocats els Delegats i Delegades, treballadors i treballadores, ciutadans i ciutadanes de tota Espanya.

La Manifestació serà per protestar contra la crisi, per exigir mesures i responsabilitats.

Per exigir una política econòmica que no faci pagar sempre els més dèbils.

I aquesta Manifestació és, sens dubte, un primer pas cap a la VAGA GENERAL que es convocarà segurament el mes de Maig.

HAN BAIXAT ELS PREUS DELS PISOS ???

Han baixat els preus dels pisos ?

Diuen que si, que els preus dels pisos han baixat.

Realment jo no ho sé, però fa uns dies que veig aquest cartell de la foto a Cornellà de Llobregat.

Els pisos no són a una zona “residencial” cara, sinó a una població obrera.

A més, com es pot llegir, els preus són “des de”, és a dir, que segurament si vols que la cuina estigui bé, t’has de gastar 12.000 ó 15.000 euros més.

I naturalment, en aquest preu no va inclòs “traster”, ni plaça d’aparcament, ni res semblant.

No sé si han baixat els preus dels pisos, però jo els trobo molt cars.

PP: CORRUPCIÓ, ESPIONATGE I FRANQUISME

Foto: EFE

Fa dies que estic sentint, com tothom, notícies sobre el PP, els seus espionatges i els seus problemes interns.

Ara, em trobo amb la notícia següent:

“El juez de la Audiencia Nacional Baltasar Garzón imputó hoy los delitos de blanqueo de capitales, defraudación fiscal, cohecho y tráfico de influencias a otras 34 personas relacionadas con la trama de corrupción presuntamente liderada por el empresario Francisco Correa, entre los que se encuentran el hasta ahora alcalde de Boadilla del Monte (Madrid) Arturo González Panero y el ex regidor de Majadahonda Guillermo Ortega, ambos pertenecientes al PP.”

I les noticies es van ampliant cada dia amb noms de persones vinculades al Partit Popular. Ja veurem quants d’ells mereixen acabar a la presó, i quants tornen els diners que hagin robat.

No ens sorprèn. Ja sabem que molt sovint, la dreta està vinculada a temes de corrupció. És dolent que això passi, però és una bona noticia que això es conegui, s’investigui, es jutgi i es condemni si es pot demostrar.

A vegades, també es descobreixen coses així amb els que es diuen d’esquerres, però no és tan freqüent, i ens crida més l’atenció. I quan passa, dic el mateix: que s’investigui, es jutgi i es condemni.

El PP sempre diu que tot això són maniobres del Psoe, dels jutges, de la Cadena Ser, del diari “El País” o dels comunistes. És normal i habitual que el PP, la dreta, ho digui.

La culpa sempre és dels altres. El PP no assumeix mai les seves culpes ni fa cap autocrítica

En Franco ja deia sempre que tot plegat era una “conspiración judeo-masónica”.

Ara ho diuen els del PP: Rajoy, la cínica Esperanza Aguirre, Ruiz Gallardón, Dolores de Cospedal, Ana Botella, Sáenz de Santamaría, Francisco Camps, Rita Barberá, Manuel Fraga Iribarne, etc. Cadascú a la seva manera, però tots amb el seu discurs ranci i franquista.

És divertit veure com aquesta gent “s’espien” i “s’apunyalen” els uns als altres. El trist és que és el principal partit de l’oposició.

El Psoe fa les coses prou malament, però el PP és bastant pitjor.

CUATRO EX BANQUEROS BRITÁNICOS PIDEN PERDÓN

Cuatro ex banqueros británicos piden perdón.

Leo en una noticia de ayer, de la agencia EFECOM lo siguiente:

Cuatro ex directivos de los principales bancos del Reino Unido, entre ellos Tom McKillop -ex presidente del RBS- pidieron perdón públicamente por los errores que condujeron a la crisis financiera.

Ante el Comité del Tesoro de la Cámara de los Comunes del Parlamento, estos ex banqueros, que dejaron sus puestos después de recibir suculentos finiquitos, dijeron que lamentaban "profundamente" lo sucedido y admitieron que la práctica de conceder multimillonarias primas a los directivos contribuyó a la crisis.

McKillop manifestó: "en noviembre del año pasado yo pedí profundas disculpas, disculpas sin reservas, de mi parte y de parte del consejo de administración". "Estamos particularmente preocupados por el serio impacto que (la crisis) ha tenido en los accionistas, el personal y ciertamente la ansiedad causada a los clientes", agregó McKillop.

Sobre la compra del holandés ABN Amro por parte del RBS en el 2007, el ex presidente del RBS reconoció que fue un "gran error" que le costó a la entidad unos 20.000 millones de libras extra. "Lo compramos en el punto más alto de (valoración del) mercado y todo lo que pagamos fue un error. Lamentamos haber comprado el ABN Amro", declaró McKillop.

Además, una jornada después de que Gordon Brown prometiese "erradicar" la cultura de la "recompensar por los fallos" que suponen los 'bonus', los cuatro apoyaron hoy la necesidad de revisarlos, pese a que fueron grandes beneficiarios, no sólo el tiempo que trabajaron en la City, sino tras dejar sus puestos. De hecho, RBS aún prevé conceder este año más de 1.000 millones de libras a sus ejecutivos, que saldrán de los 20.000 millones tomados del Estado.

Mientras los banqueros declaraban, un grupo de trabajadores del sector bancario se manifestaron ante el Parlamento de Westminster para expresar su rechazo por la crisis en la banca y pedir que se paguen primas a los empleados de menor rango.

Desde los sindicatos, el dirigente de Unite (la central más importante del Reino Unido) Derek Simpson destacó la paradoja que "en el mismo día en que 'perdón' es la palabra más fácil para los jefes, 2.300 empleados paguen, con sus despidos, el precio de esos errores de gestión".

"El anuncio del RBS de que planea recortar miles de empleos marca un día desastroso para la plantilla del banco y representa un nuevo golpe para los trabajadores del sector bancario", denunció Simpson.

"Mientras los trabajadores afrontan la pena más dura, la de perder sus empleos, los directivos de los bancos, que han jugado al Monopoly con el dinero de las empresas, simplemente se van de rositas con pagas extras", añadió el dirigente sindical.

La noticia no necesita más comentario. Sólo quiero añadir dos cosas:

1) NO BASTA CON PEDIR PERDÓN. HAY QUE EXIGIRLES A LOS BANQUEROS RESPONSABILIDADES LEGALES Y QUE DEVUELVAN EL DINERO INDEBIDA E INDECENTEMENTE PERCIBIDO.

2) QUE VAYAN TOMANDO NOTA LOS BANQUEROS DE NUESTRO PAÍS, QUE NO ESTÁN LIBRES DE CULPA.

ELUANA ENGLARO

ELUANA ENGLARO

Diuen que Eluana Englaro ha mort aquesta nit passada, a Itàlia.

Eluana tenia ara 38 anys i fa 17 anys que era en estat vegetatiu, mantinguda amb alimentació i hidratació artificial.

El pare d’Eluana havia demanat a la justícia italiana, fa 10 anys, autorització per a desconnectar-la de les màquines, ja que el seu estat era irreversible. La voluntat de la família era no mantenir-la connectada, i sembla ser que ella també havia manifestat aquesta voluntat en vida.

El mes de novembre passat, el pare va obtenir l’autorització judicial, però fins ara, per l’oposició del govern Berlusconi no havien pogut desconnectar-la.

L’oposició de Berlusconi i del Vaticà ha estat tremenda. Els ultra-conservadors tenen molt d’interès en mantenir vius a les persones que no tenen vida, mentre no fan res per evitar que morin els que sí podrien tenir-ne.

Són tan hipòcrites que no es cansen de lluitar contra l’eutanàsia i l’avortament, però no mouen un sol dit per evitar que milions de persones morin de gana i de malalties, quan es pot evitar.

Però Berlusconi i el Vaticà no tenen res de cristians.

Per sort, Eluana i la seva família ja han deixat de patir aquesta vida vegetativa que no és VIDA.

Un cos i un cervell que no poden fer res, no són vius.

Si algun dia estic així, com un vegetal en estat irreversible, no vull que se’m mantingui artificialment “amb vida”. AIXÒ NO ÉS VIDA.

Eluana no ha mort ara. Va morir fa 17 anys i fins ara no l’han deixat en pau. Ni a ella ni a la seva família.

Els hipòcrites només els han causat dolor.

FOTOS DE DANIEL DELGADO SALVADOR

"DETALLS" (2)

"VICTÒRIA" RELATIVA EN LA MEVA NEGOCIACIÓ AMB "LA CAIXA"

El mes de Novembre, “La Caixa” em va revisar el tipus d’interès d’un petit crèdit o préstec hipotecari que tinc, perquè tocava revisió.

Ja vaig explicar-ho en aquest “blog”. Em van apujar la quota, malgrat que el preu del diner que es deixen entre els bancs baixa i baixa, i l’euribor també baixa. Però pel moment que em va tocar la revisió, la meva petita hipoteca va anar a l’alça en lloc de baixar.

No només em vaig queixar en el “blog”. També em vaig queixar a l’oficina de “La Caixa”, i em van dir que intentarien veure si podien fer-me alguna millora.

Avui he conegut la resposta de “La Caixa”. Amb la meva negociació he aconseguit que l’augment no sigui de 7’85 euros mensuals, que és el que m’havien apujat, sinó que s’ha quedat en només 4’80 euros mensuals, amb la qual cosa m’he estalviat 3’05 euros mensuals.

Encara he d’estudiar amb deteniment que faré amb aquests diners, però segur que no els invertiré en “Critèria”, aquella magnífica inversió que em va oferir “La Caixa”, i que només ha fet que baixar i baixar.

Clar que algun dia pujarà, és clar.

Malgrat que m’han apujat menys del que ho havien fet, segueixo sense estar d’acord, i no m’he conformat en dir-li a la sots-directora de l’oficina, sinó que he parlat també amb el Director.

Entre altres coses, li he dit que estic emprenyat amb “La Caixa” i la seva manera de fer les coses.

M’ha dit que no m’emprenyi, que és dolent per la meva salut i tampoc aconseguiré res. Que són ordres “de dalt” i que no pot fer res. Després hem seguit parlant, però no he pogut aconseguir cap millora més, diuen que no pot ser.

Tinc sentiments contradictoris: estic en part una mica content perquè m’he estalviat més de 3 euros mensuals que no pagaré a “La Caixa”, però segueixo emprenyat amb “La Caixa”, perquè, com tots els bancs i caixes, abusen de nosaltres els consumidors, sense cap vergonya.

Diuen que aquest és el seu negoci.

LOS BANCOS NO PRESTAN DINERO A LAS PEQUEÑAS Y MEDIANAS EMPRESAS

“Encuesta sobre el acceso de las pymes a la financiación ajena”

Reproduzco una parte de una nota de prensa de ayer, de las Cámaras de Comercio, según la cual “Cuatro de cada cinco pymes afirma que ha tenido problemas a la hora de acceder a la financiación externa, y para el 83% se han endurecido considerablemente las condiciones que exigen las entidades financieras”.

Cuatro de cada cinco pymes que en los últimos tres meses se ha dirigido a las entidades financieras para pedir financiación externa (un 80%) afirma que ha tenido problemas.

Según la "Encuesta sobre el Acceso de las Pymes a la financiación ajena", que han elaborado las Cámaras de Comercio, de este colectivo, el 17% no ha conseguido el crédito y el 83% restante manifiesta que se han endurecido considerablemente las condiciones que las entidades les han exigido a la hora de acceder a la financiación.

En cuanto a las condiciones de financiación, para el 59% de las pymes el volumen de financiación ofrecido se ha reducido; el 76% afirma que se han encarecido los gastos y comisiones; el 71% manifiesta que han aumentado las exigencias de avales y garantías; y al 25% de las pymes se les ha requerido garantías de carácter personal.

Asimismo, según los datos de la encuesta de las Cámaras de Comercio, para más de las 3/5 partes de las empresas que han acudido a entidades financieras se ha incrementado el coste de la financiación y dilatado el plazo de respuesta. Además, a un 26% se les ha exigido un plazo de devolución más reducido de lo habitual.

Hasta aquí lo que dicen las Cámaras de Comercio.

Veo que las pymes (pequeñas y medianas empresas) se quejan porque los Bancos no les conceden créditos y eso les crea graves problemas.

Parece cierto que los bancos mantienen cerrado el grifo de los créditos a empresas y familias, a pesar del dinero y los avales que han recibido del Gobierno. Y también parece que los bancos han usado buena parte de ese dinero en pagar a sus propietarios, directivos y accionistas buenos dividendos y “bonus”.

Creo que es evidente que los bancos lo han hecho mal, y siguen haciéndolo mal. Creo que la situación de la banca española es bastante peor de lo que nos dicen. No así la de los banqueros. Quizá pronto nos enteraremos.

Creo que muchas empresas también lo han hecho mal, y siguen haciéndolo mal.

Creo que el gobierno lo ha hecho mal y sigue haciéndolo mal. Rodríguez Zapatero, Solbes, Sebastián, Corbacho y otros se equivocan constantemente, especialmente en los temas económicos. Y tras equivocarse, vuelven a improvisar una rectificación y vuelven a equivocarse.

La derecha, como dije hace unos días ya viene con su receta milagrosa de siempre: hay que abaratar el despido, rebajar los impuestos a los que más tienen, etc. LO DE SIEMPRE.

Y creo también que nosotros, los trabajadores, la “clase media y obrera" también nos hemos equivocado.

Hemos creído que todos debemos tener una vivienda de propiedad. Hemos llegado a la conclusión de que en lugar de pagar un abusivo alquiler de 800 ó 1000 ó más euros, era mejor gastar lo mismo, o un poco más, en una HIPOTECA. Y los bancos nos han animado a pedir esas hipotecas, y nos han concedido el valor del piso, y un poco más.

“No te preocupes, España va bien. Ya pagarás”.

Y hemos caído en la trampa. Todos hemos caído en nuestras propias trampas.

De esto deberíamos sacar una primera conclusión: "NO ES POT ESTIRAR MÉS EL BRAÇ QUE LA MÀNIGA". Ya lo decían mi madre y mis abuelas.

MEMBRES DEL FUTUR GOVERN D'OBAMA DIMITEIXEN ABANS DE COMENÇAR

Foto: Tom Daschle i Obama (Efe)

OBAMA HA COMENÇAT AMB MAL PEU.

Segons l’Agència EFE, el president dels EEUU, Barack Obama, va admetre ahir que va cometre errades en la manera de portar la polèmica sobre els impostos del seu candidat a la Secretaria de Salut, Tom Daschle, que va presentar ahir mateix la seva renúncia.

Aquesta renúncia és deguda a que s’ha sabut que Daschle va deixar de pagar 128.000 dòlars en impostos.

Obama va dir que Daschle va cometre una errada “sense intenció, però important”.

Naturalment, dic jo.

Quina intenció pot haver en deixar de pagar 128.000 dòlars d’impostos?

Cap, és evident.

Obama va dir que "és important deixar clar el missatge que no hi ha dos tipus de regles, una per a la gent corrent y una altra per a les personalitats".

Obama també va admetre la seva part de responsabilitat en l’escàndol.

"Em sento frustrat amb mi i amb el meu equip", va admetre Obama, que també va dir que “ara, l’important és posar en marxa la reforma sanitària”.

En una altra entrevista, Obama va reconèixer que “va fotre la pota” , que va “cometre una errada”, i que “probablement no sigui la última que cometi en el meu mandat”

I ahir també, una altra candidata d’Obama per a ocupar càrrecs d’importància al seu govern va presentar la seva renúncia per un altre problema d’endarreriments amb els impostos.

Es tracta de Nancy Killefer, que havia de supervisar la eficiència del Govern, va anunciar que retirava la seva candidatura davant les revelacions de que es va endarrerir en el pagament dels impostos com a “empresària” de persones al seu servei.

Recordem que fa dies Obama ja va tenir els problemes de Bill Richardson i Timothy Geithner, perquè també han tingut alguns problemes legals.

Crec que Obama va ser molt llest per guanyar les eleccions, però ja veurem si ho és per governar.

Lamento que Obama, de moment, no comenci bé, però al menys allà la gent dimiteix.

Aquí, al nostre país els defraudadors no acostumen a dimitir.

ESPANYA SUPERA ELS 3'3 MILIONS DE PERSONES ATURADES

Foto: Agencia EFE

ESPANYA SUPERA ELS 3’3 MILIONS DE PERSONES ATURADES

Segurament ja ho sabeu, perquè segurament llegiu i escolteu les notícies, però segons les dades fetes públiques avui, Espanya té 3.327.801 persones aturades, és a dir, que ja ha superat els 3’3 milions d’aturats durant el passat mes de gener.

Aquesta xifra suposa que l’atur es situa en el 13’91 % de la població activa, molt a prop del 14 %.

Durant el mes de gener de 2009, s’han registrat 198.838 aturats, és a dir, prop de 200.000 persones., la qual cosa suposa un increment de l’atur del 6’35 % amb relació al mes anterior.

De gener de 2008 a gener de 2009 l’atur s’ha incrementat un 47’12 %, que son més d’un milió de persones (exactament 1.065.876 persones).

A Catalunya, l’atur registrat el gener de 2009 és de 455.757 persones, que representen un increment del 7’68 % amb relació al mes anterior, ja que s’han registrat 32.525 persones durant el gener.

El mes passat, el Govern espanyol va intentar situar el debat en si s’arribarà o no s’arribarà als 4 milions d’aturats durant l’any 2009. Ara, amb les noves dades, potser tindrà la temptació de situar el debat en si s’arribarà o no als 5 milions. Debat estèril. Ningú ho sap, i no serveix de res “encertar” o no, però així el Govern creu que no sembla que hi hagi tant d'atur.

El problema no és tenir la bola de vidre, encertar o no, encara que és una llàstima que els nostres governants no l’encertin. I pitjor és que no ens diguin la veritat. O potser pitjor, que no sàpiguen el que passa. Crec que el problema és que estem en males mans, i que l’oposició (el PP) és encara pitjor.

Fa pocs dies que he llegit a “El País” un article de Moisés Naim, que segur que en sap de tot això molt més que jo, on deia que el fàcil és dir que tot va malament i que tot anirà pitjor. El senyor Naím deia que això és fàcil i que ara és el discurs de tots, i en canvi, ell, donava una mena de receptes, entre elles l’optimisme i la imaginació.

Doncs bé, senyor Naím, tant de bo tothom assumeixi això, i faci el possible per superar-ho. Especialment els nostres governants, els de tot el món, perquè em temo que una de les solucions que pensin per rebaixar l’atur sigui comptabilitzar-lo d’una altra manera, d’una manera diferent, i ja està rebaixat.

Alguns dels nostres governants el que fan és disfressar les coses en lloc d’intentar veritablement resoldre els problemes, i així ens va.

A “ells” els va molt bé, és clar.