Vull acabar el meu "blog" aquest any amb unes paraules d'esperança, de reflexió, de Nadal, i m'ha semblat oportú compartir l'homilia de l'eucaristia que vam celebrar amb el nostre amic Andreu Oliva, sj, el dia 24 de desembre, als jesuïtes de Casp.
Aquestes són les paraules de l'Andreu:
“Al escoltar l’Evangeli d’avui, tot plegat ens pot semblar una història tendra i bonica, un conte idíl·lic, una historia a la que hi estem tan acostumats que ja no ens diu massa res, o que es tracta de quelcom pels infants i petits de la família…
Però si ens posem dins d’aquesta història ens trobem amb una realitat ben profunda, amb una història per “adults”, quelcom que en certa manera es inexplicable. En aquest nadó, Déu es manifesta com a Salvador de tota la humanitat. En aquest nadó, Déu ens mostra el seu amor per tots els homes i dones. En aquest nadó, Déu ens ofereix la llibertat, i la possibilitat de viure d’una altra manera.
Aquest infant es “Déu amb nosaltres”, aquest recent nascut, dirà Dietrich Bonhoefer és “Déu mateix, el Senyor i Creador de tota cosa, el qui aquí, es fa tan petit, el que en bolquers, entra en aquest racó de món, en la solitud, en la misèria del món, el qui en la impotència i en la indefensió d’un infant vol venir a trobar-nos i habitar en nosaltres”. Amb aquest petit, nascut en un pessebre comença una nova historia, un nou ordre per totes les coses d’aquest món.
Aquesta història es una història que avui es repeteix en molts indrets del nostre món. Una família que és lluny de casa seva, una família que no troba una llar per donar a llum el seu fill, una família i un nadó que no tenen lloc en aquesta societat… una història que si els diaris ens mostressin la realitat del que es viu el món, anirien plens d’històries semblants… quants milions (mes de 15 !!!) de refugiats actualment en el món, refugiats per conflictes que molt sovint els hi son estranys, a l’Àsia, a l’Àfrica, a Amèrica, milions de famílies vivint en campaments en unes condicions inhumanes que ens farien esgarrifar,… quants milions d’emigrants per tot el món, sense papers, o il·legals com a les autoritats els hi agrada dir, …quantes famílies que quan els hi neix un fill, neix sota unes fustes i uns plàstics mal posats, que deixen entrar la llum de la lluna i de les estrelles, però també l’aigua i el sol, cases sense condicions perquè en ella hi creixi un infant… son les histories actualitzades del naixement de Jesús a Betlem…
Per això des de Betlem Déu estarà sempre present en allò més petit, allò més fràgil, el mes estranyat d’aquest mon. Allà on hi hagi fam, necessitat, dolor, allà Deu es fa present posant-se en la pell d’aquells que pateixen… Quans cops nosaltres, els que ens diem cristians, ens oblidem d’ells i tanquem els ulls per no veure’ls?
Però Nadal es també una bona noticia, és un crit de joia i d’alegria, un senyal que ens convida a viure d’una altra manera. Nadal ens diu: “obre el cor a l’Amor i a l’Esperança, obre al cor aquest Déu que estima a la humanitat i es vol fondre amb la humanitat i amb cadascú de nosaltres per salvar-nos, per alliberar-nos de tot allò que ens empresona i no ens deixa ser homes i dones cabdals”.
Nadal és una oportunitat per deixar de banda la nostra incapacitat d’estimar, és una oportunitat per deixar l’orgull i l’egoisme, i obrir-nos a l’amor de Déu que ens portarà a obrir-nos als nostres germans, en especial als que ens necessiten. Nadal ens recorda el projecte de Déu per a la humanitat, on cada home, cada dona, siguem plenament humans.
Què és allò que mes ens interpel·la d’un ser humà? Allò que ens fa pensar “aquesta persona, és molt humana”? No es pas la molta intel·ligència, ni les seves riqueses, ni el prestigi, ni el molt poder… a mi el que em sembla que ens fa més humans, és la capacitat d’estimar, de sortir de un mateix per a donar-se als altres, la capacitat de fer el bé amb senzillesa i humilitat, la capacitat d’escoltar l’altre, de compadir-se i fer-se solidari amb el sofriment, la capacitat de fer-se amb tothom, la capacitat de gaudir de cada moment de la vida… en definitiva mirar a Jesús de Natzaret, és mirar a l’home plenament humà, i tots nosaltres estem cridats a esser així com Jesús i com Jesús esser bona noticia pels nostres contemporanis, en el àmbit on cadascú ens movem….
Per això és que el profeta Isaïes ens parla de que Jesús ens porta la llibertat i restablirà la pau, la justícia i el dret des d’ara i per sempre… per això Sant Pau, ens convida a esser part del poble de Déu, dels que viuen fent el bé (viuen essent plenament humans), per això els àngels deien als pastors: que els tenien una bona noticia, que faria molt content a tothom…
En Jesús se’ns ha regalat l’amor immens de Déu i per això Jesús es dedicarà a portar l’amor de Déu a la humanitat, un amor que no espera la nostra perfecció, sinó que ens estima tal com som, amb les nostres debilitats, petiteses i malformacions, físiques, mentals o espirituals, també en
Jesús se’ns mostra el camí per una veritable humanitat, en Jesús podem participar de la vida de Déu, en Jesús comença la nostra vida plena com a veritables fills de Déu, uns fills que poden confiar en l’amor incondicional del Pare per sempre i plens d’aquest amor no podran més que oferir aquest amor als seus companys.
A això us vull convidar jo aquest Nadal, a deixar-nos estimar per Déu i deixar que Déu faci vida en nosaltres i plens del seu amor, nosaltres visquem de una manera nova a l’estil de Jesús.
Bon Nadal a tots!!!"
+untitled.bmp)
.jpg)
