dissabte, 7 de febrer del 2009

FOTOS DE DANIEL DELGADO SALVADOR

"DETALLS" (2)




















divendres, 6 de febrer del 2009

"VICTÒRIA" RELATIVA EN LA MEVA NEGOCIACIÓ AMB "LA CAIXA"


El mes de Novembre, “La Caixa” em va revisar el tipus d’interès d’un petit crèdit o préstec hipotecari que tinc, perquè tocava revisió.

Ja vaig explicar-ho en aquest “blog”. Em van apujar la quota, malgrat que el preu del diner que es deixen entre els bancs baixa i baixa, i l’euribor també baixa. Però pel moment que em va tocar la revisió, la meva petita hipoteca va anar a l’alça en lloc de baixar.

No només em vaig queixar en el “blog”. També em vaig queixar a l’oficina de “La Caixa”, i em van dir que intentarien veure si podien fer-me alguna millora.

Avui he conegut la resposta de “La Caixa”. Amb la meva negociació he aconseguit que l’augment no sigui de 7’85 euros mensuals, que és el que m’havien apujat, sinó que s’ha quedat en només 4’80 euros mensuals, amb la qual cosa m’he estalviat 3’05 euros mensuals.

Encara he d’estudiar amb deteniment que faré amb aquests diners, però segur que no els invertiré en “Critèria”, aquella magnífica inversió que em va oferir “La Caixa”, i que només ha fet que baixar i baixar.

Clar que algun dia pujarà, és clar.

Malgrat que m’han apujat menys del que ho havien fet, segueixo sense estar d’acord, i no m’he conformat en dir-li a la sots-directora de l’oficina, sinó que he parlat també amb el Director.

Entre altres coses, li he dit que estic emprenyat amb “La Caixa” i la seva manera de fer les coses.

M’ha dit que no m’emprenyi, que és dolent per la meva salut i tampoc aconseguiré res. Que són ordres “de dalt” i que no pot fer res. Després hem seguit parlant, però no he pogut aconseguir cap millora més, diuen que no pot ser.

Tinc sentiments contradictoris: estic en part una mica content perquè m’he estalviat més de 3 euros mensuals que no pagaré a “La Caixa”, però segueixo emprenyat amb “La Caixa”, perquè, com tots els bancs i caixes, abusen de nosaltres els consumidors, sense cap vergonya.

Diuen que aquest és el seu negoci.

dijous, 5 de febrer del 2009

LOS BANCOS NO PRESTAN DINERO A LAS PEQUEÑAS Y MEDIANAS EMPRESAS


“Encuesta sobre el acceso de las pymes a la financiación ajena”

Reproduzco una parte de una nota de prensa de ayer, de las Cámaras de Comercio, según la cual “Cuatro de cada cinco pymes afirma que ha tenido problemas a la hora de acceder a la financiación externa, y para el 83% se han endurecido considerablemente las condiciones que exigen las entidades financieras”.

Cuatro de cada cinco pymes que en los últimos tres meses se ha dirigido a las entidades financieras para pedir financiación externa (un 80%) afirma que ha tenido problemas.
Según la "Encuesta sobre el Acceso de las Pymes a la financiación ajena", que han elaborado las Cámaras de Comercio, de este colectivo, el 17% no ha conseguido el crédito y el 83% restante manifiesta que se han endurecido considerablemente las condiciones que las entidades les han exigido a la hora de acceder a la financiación.

En cuanto a las condiciones de financiación, para el 59% de las pymes el volumen de financiación ofrecido se ha reducido; el 76% afirma que se han encarecido los gastos y comisiones; el 71% manifiesta que han aumentado las exigencias de avales y garantías; y al 25% de las pymes se les ha requerido garantías de carácter personal.

Asimismo, según los datos de la encuesta de las Cámaras de Comercio, para más de las 3/5 partes de las empresas que han acudido a entidades financieras se ha incrementado el coste de la financiación y dilatado el plazo de respuesta. Además, a un 26% se les ha exigido un plazo de devolución más reducido de lo habitual.

Hasta aquí lo que dicen las Cámaras de Comercio.

Veo que las pymes (pequeñas y medianas empresas) se quejan porque los Bancos no les conceden créditos y eso les crea graves problemas.

Parece cierto que los bancos mantienen cerrado el grifo de los créditos a empresas y familias, a pesar del dinero y los avales que han recibido del Gobierno. Y también parece que los bancos han usado buena parte de ese dinero en pagar a sus propietarios, directivos y accionistas buenos dividendos y “bonus”.

Creo que es evidente que los bancos lo han hecho mal, y siguen haciéndolo mal. Creo que la situación de la banca española es bastante peor de lo que nos dicen. No así la de los banqueros. Quizá pronto nos enteraremos.

Creo que muchas empresas también lo han hecho mal, y siguen haciéndolo mal.

Creo que el gobierno lo ha hecho mal y sigue haciéndolo mal. Rodríguez Zapatero, Solbes, Sebastián, Corbacho y otros se equivocan constantemente, especialmente en los temas económicos. Y tras equivocarse, vuelven a improvisar una rectificación y vuelven a equivocarse.

La derecha, como dije hace unos días ya viene con su receta milagrosa de siempre: hay que abaratar el despido, rebajar los impuestos a los que más tienen, etc. LO DE SIEMPRE.

Y creo también que nosotros, los trabajadores, la “clase media y obrera" también nos hemos equivocado.

Hemos creído que todos debemos tener una vivienda de propiedad. Hemos llegado a la conclusión de que en lugar de pagar un abusivo alquiler de 800 ó 1000 ó más euros, era mejor gastar lo mismo, o un poco más, en una HIPOTECA. Y los bancos nos han animado a pedir esas hipotecas, y nos han concedido el valor del piso, y un poco más.
“No te preocupes, España va bien. Ya pagarás”.

Y hemos caído en la trampa. Todos hemos caído en nuestras propias trampas.

De esto deberíamos sacar una primera conclusión: "NO ES POT ESTIRAR MÉS EL BRAÇ QUE LA MÀNIGA". Ya lo decían mi madre y mis abuelas.

dimecres, 4 de febrer del 2009

MEMBRES DEL FUTUR GOVERN D'OBAMA DIMITEIXEN ABANS DE COMENÇAR

Foto: Tom Daschle i Obama (Efe)

OBAMA HA COMENÇAT AMB MAL PEU.

Segons l’Agència EFE, el president dels EEUU, Barack Obama, va admetre ahir que va cometre errades en la manera de portar la polèmica sobre els impostos del seu candidat a la Secretaria de Salut, Tom Daschle, que va presentar ahir mateix la seva renúncia.

Aquesta renúncia és deguda a que s’ha sabut que Daschle va deixar de pagar 128.000 dòlars en impostos.

Obama va dir que Daschle va cometre una errada “sense intenció, però important”.

Naturalment, dic jo.

Quina intenció pot haver en deixar de pagar 128.000 dòlars d’impostos?

Cap, és evident.

Obama va dir que "és important deixar clar el missatge que no hi ha dos tipus de regles, una per a la gent corrent y una altra per a les personalitats".

Obama també va admetre la seva part de responsabilitat en l’escàndol.

"Em sento frustrat amb mi i amb el meu equip", va admetre Obama, que també va dir que “ara, l’important és posar en marxa la reforma sanitària”.

En una altra entrevista, Obama va reconèixer que “va fotre la pota” , que va “cometre una errada”, i que “probablement no sigui la última que cometi en el meu mandat”

I ahir també, una altra candidata d’Obama per a ocupar càrrecs d’importància al seu govern va presentar la seva renúncia per un altre problema d’endarreriments amb els impostos.

Es tracta de Nancy Killefer, que havia de supervisar la eficiència del Govern, va anunciar que retirava la seva candidatura davant les revelacions de que es va endarrerir en el pagament dels impostos com a “empresària” de persones al seu servei.

Recordem que fa dies Obama ja va tenir els problemes de Bill Richardson i Timothy Geithner, perquè també han tingut alguns problemes legals.

Crec que Obama va ser molt llest per guanyar les eleccions, però ja veurem si ho és per governar.

Lamento que Obama, de moment, no comenci bé, però al menys allà la gent dimiteix.

Aquí, al nostre país els defraudadors no acostumen a dimitir.

dimarts, 3 de febrer del 2009

ESPANYA SUPERA ELS 3'3 MILIONS DE PERSONES ATURADES

Foto: Agencia EFE

ESPANYA SUPERA ELS 3’3 MILIONS DE PERSONES ATURADES

Segurament ja ho sabeu, perquè segurament llegiu i escolteu les notícies, però segons les dades fetes públiques avui, Espanya té 3.327.801 persones aturades, és a dir, que ja ha superat els 3’3 milions d’aturats durant el passat mes de gener.

Aquesta xifra suposa que l’atur es situa en el 13’91 % de la població activa, molt a prop del 14 %.

Durant el mes de gener de 2009, s’han registrat 198.838 aturats, és a dir, prop de 200.000 persones., la qual cosa suposa un increment de l’atur del 6’35 % amb relació al mes anterior.

De gener de 2008 a gener de 2009 l’atur s’ha incrementat un 47’12 %, que son més d’un milió de persones (exactament 1.065.876 persones).

A Catalunya, l’atur registrat el gener de 2009 és de 455.757 persones, que representen un increment del 7’68 % amb relació al mes anterior, ja que s’han registrat 32.525 persones durant el gener.

El mes passat, el Govern espanyol va intentar situar el debat en si s’arribarà o no s’arribarà als 4 milions d’aturats durant l’any 2009. Ara, amb les noves dades, potser tindrà la temptació de situar el debat en si s’arribarà o no als 5 milions. Debat estèril. Ningú ho sap, i no serveix de res “encertar” o no, però així el Govern creu que no sembla que hi hagi tant d'atur.

El problema no és tenir la bola de vidre, encertar o no, encara que és una llàstima que els nostres governants no l’encertin. I pitjor és que no ens diguin la veritat. O potser pitjor, que no sàpiguen el que passa. Crec que el problema és que estem en males mans, i que l’oposició (el PP) és encara pitjor.

Fa pocs dies que he llegit a “El País” un article de Moisés Naim, que segur que en sap de tot això molt més que jo, on deia que el fàcil és dir que tot va malament i que tot anirà pitjor. El senyor Naím deia que això és fàcil i que ara és el discurs de tots, i en canvi, ell, donava una mena de receptes, entre elles l’optimisme i la imaginació.

Doncs bé, senyor Naím, tant de bo tothom assumeixi això, i faci el possible per superar-ho. Especialment els nostres governants, els de tot el món, perquè em temo que una de les solucions que pensin per rebaixar l’atur sigui comptabilitzar-lo d’una altra manera, d’una manera diferent, i ja està rebaixat.

Alguns dels nostres governants el que fan és disfressar les coses en lloc d’intentar veritablement resoldre els problemes, i així ens va.

A “ells” els va molt bé, és clar.

divendres, 30 de gener del 2009

OBAMA, RAHM EMANUEL I EL "LOBBY JUEU"


RAHM EMANUEL i BARACK OBAMA

Fa pocs dies, en una conversa, li expressava a un conegut els meus dubtes sobre les reformes que realment podrà fer o voldrà fer el nou President dels Estats Units, Barack Obama.

El meu conegut, un advocat amb el que tinc diferències de criteri laboral, social i polític, però també li tinc una bona consideració personal, em va dir, més o menys: “No tinguis cap dubte de quina serà la seva política; no saps qui és el seu Cap de Gabinet?”.

Li vaig confessar que no, i em va dir: “doncs és un cap del ‘lobby’ jueu als EEUU”. Un 'lobby' és un grup de pressió, com segurament ja sabeu.



A continuació vaig anar a internet, i em vaig assabentar que el personatge és RAHM EMANUEL, del qual hi ha molta informació i us recomano que la busqueu i la llegiu, com he fet jo. Així potser ens podrem fer una idea del que podem esperar d’Obama i del seu equip.

Llegireu que RAHM EMANUEL no és només del ‘lobby’ jueu. Llegireu que és especialista en aconseguir diners de qualsevol manera, que és partidari de l’eliminació del rival, que és molt agressiu (és insultant amb contraris, periodistes i amb qui calgui), que va ser voluntari de l’exercit israelià a la guerra del Golf (ja que és nacionalitzat nord-americà), que va ser defensor de la guerra d’Iraq, que el tracten de “pitbull”, que té el sobrenom de “Rambo”, i moltes altres coses.

Només cal que poseu en el vostre “buscador” o “cercador” d’internet les paraules RAHM EMANUEL, o RAHM EMANUEL LOBBY JUEU.

Després de llegir tot això sobre aquest personatge, només podria entendre el seu nomenament si Obama pensa que és millor tenir-lo al seu costat que tenir-lo en contra.

QUINA POR EM FA !!!

dijous, 29 de gener del 2009

ESPANYA JA ÉS EN RECESSIÓ TÈCNICA OFICIAL

Foto: Miguel Ángel Fernández Ordóñez, Governador del Banc d'Espanya (EFE)

ESPANYA JA ÉS EN RECESSIÓ TÈCNICA

El Banc d’Espanya ha confirmat que Espanya ja es troba oficialment en “recessió”, perquè ja ha registrat dos trimestres consecutius d’això que en diuen “decreixement”.

Diu en Banc d’Espanya que el PIB (producte interior brut) espanyol va caure un 1’1 % l’últim trimestre de l’any 2008, respecte el trimestre anterior durant el qual ja havia caigut el 0’2 %.

També diu el Banc d’Espanya allò que gairebé tots sabem: que hi ha una caiguda forta de la “demanda interior”, és a dir, del consum i de la inversió, i ho xifra en un 2’4 %.

El Banc també diu que espera que la baixada dels tipus d’interès i de la inflació, així com les “mesures per frenar la crisi, i una eventual superació de les tensions financeres” serveixin per alleugerir la caiguda, encara que diuen que ho veu difícil, perquè reconeix que és difícil que es recuperi el consum, i a més, perquè el problema és mundial.

Fins ara, el Govern espanyol havia negat la crisi. Alguns Ministres com Solbes i Gorbacho sembla que no s’adonen del que passa o neguen l’evidència.

Sebastián diu que una part de la solució és comprar productes espanyols (i dic jo, per què no catalans?, posats a fer).

El PP està enfeinat amb els seus espionatges, i amb l’assignatura d’educació per la ciutadania.

I mols economistes i suposats experts financers han demostrat que els anàlisi fets des dels seus despatxos, fallen estrepitosament. Altres sembla que anaven bastant encertats i les dades els donen la raó (podeu veure les opinions del professor SANTIAGO NIÑO BECERRA, en aquest mateix “blog”, el dia 10 de Desembre de 2008).

Ara, la majoria d’aquests analistes i economistes ja coincideixen en que, lamentablement. 2009 i 2010 seran molt dolents, i després, ja veurem.

A curt i a mig termini, pel que veig pel meu treball, és segur l’augment de l’atur i l’empitjorament de l’economia de les famílies i les empreses en general. S’estan negociant Ero’s, hi ha acomiadaments, no renovacions de contractes temporals, i empreses que simplement no paguen els salaris, i això s’anirà traduint en aturats.

De moment, sembla que a Espanya gairebé només van bé els Bancs, o això diuen. Potser algun dia ens donaran la sorpresa i sabrem que tampoc això és veritat, i que només van bé les butxaques d’alguns banquers, directius i assessors.

Tot plegat, lamentable i molt “fotut” per la immensa majoria.

dilluns, 26 de gener del 2009

PACO IBÁÑEZ Y JAVIER KRAHE, AIRE FRESCO


PACO IBÁÑEZ Y JAVIER KRAHE, AIRE MUY FRESCO.

Estamos viviendo tiempos difíciles, aunque no sé si han existido alguna vez tiempos fáciles.

La humanidad tiene graves problemas a nivel mundial: guerras, violencia, hambre, enfermedades, crisis económica, calentamiento global y otros.

A nivel más local, también nos preocupan problemas importantes: el crecimiento del paro, con más de 3 millones de parados y más de 800.000 hogares con todos sus miembros en paro, empresas que cierran, los jueces y la situación general de la justicia, el PP y su espionaje, los vendavales de este fin de semana con varios muertos, todos dolorosos, pero especialmente los 4 niños en Sant Boi de Llobregat, en fin, tantos y tantos problemas.

Muchas personas tienen depositadas muchas ilusiones en que Obama traerá soluciones, y están tan ilusionados, que sólo pueden desilusionarse a partir de ahora. Yo soy más escéptico. Espero poco, aunque estoy seguro que tendrá algo más de sentido común que el lamentable Bush.

Pues en medio de tanto problema, la semana pasada, recibí dos soplos, dos bocanadas de aire fresco: los conciertos de PACO IBÁÑEZ y JAVIER KRAHE.

PACO IBÁÑEZ, en el Palau de la Música Catalana, nos refuerza en las convicciones clásicas de la izquierda. Se declara abiertamente anti-imperialista, ofrece su concierto como homenaje al masacrado pueblo palestino, reivindica a José Agustín Goytisolo (dice que es el único poeta de su generación que “El País” no ha incluido en la colección que publica, ¿quizá por ser demasiado “rojo”?), y nos canta con su poca voz y su gran energía de siempre, sus canciones de siempre y algunas de su nuevo disco.

Con PACO IBÁÑEZ sigo sintiéndome de izquierdas, sin complejos. Siento que somos los modernos, los progresistas, el futuro. Que somos la esperanza, la ilusión, los anti-dogmáticos. Siento que somos los que no olvidamos lo que pasó para que no vuelva a pasar, los que queremos PAZ, libertad, justicia y pan para todo el mundo.

JAVIER KRAHE, en “Luz de gas” nos llena de optimismo. Su humor inteligente, su lenguaje culto y sin tapujos. Habla igual de sexo, de amor, de matemáticas, de ballenas, de pescadores, de monumentos que otra vez de sexo y de amor. Su alegre pesimismo nos hace pensar que es un ácrata (también sin complejos). También es claramente de izquierdas, pacífico y pacifista, anti-imperialista, en definitiva, también un moderno.

JAVIER KRAHE critica ácidamente nuestra sociedad y nuestros defectos, se ríe de sí mismo y de todo, todos nos reímos con él. Nos divertimos mucho, reflexionamos, nos hacemos más solidarios, más humanos. Y nos hace gozar con sus letras y con sus músicos, entre los que destaco a ANDREAS PRITTWITZ, clarinete, flauta y saxo, uno de los mejores saxos del momento, sin duda.

Para mi, sin duda, PACO IBÁÑEZ y JAVIER KRAHE, junto con otros, expresan en voz alta lo que pienso, lo que pensamos muchísimos. Son parte del presente y del futuro. Lo digamos o no lo digamos, seguimos galopando. “A galopar, a galopar, hasta enterrarlos en el mar”, ese mar, esa mar, que da “boquerón, calamar, y alguna ballenita, que también las da el mar”.




dilluns, 19 de gener del 2009

ADÉU, BUSH, ADÉU


ADÉU AL PRESIDENT DELS EEUU, GEORGE W. BUSH.

GEORGE W. BUSH ha estat, fins ara, el pitjor President dels EEUU, que jo sàpiga.

Ha estat el pitjor per EEUU i, el que més m'afecta, el pitjor pel conjunt del món.

La seva estupidesa, tantes vegades demostrada, la seva incultura, arrogància, la seva falta de sentit comú, les seves mentires, la seva incapacitat, han estat insultants per a tot el món.

És escandalós que els ciutadans del EEUU l'hagin triat dues vegades com a President, i això no parla gens bé d'aquest poble.

Només es pot entendre que els poderosos l'han posat com a President, perquè ha estat una titella a les seves mans, al servei dels interesos més inconfessables.

Però no només és culpable de deixar-se manipular, no és només un "pobre home". També ha mentit i manipulat.

Ha generat odi i violència, amb el seu odi i la seva violència. Ara, després dels seus mandats, els EEUU són molt més odiats per les seves accions.

Igual que m'agradaria que hi hagués un Tribunal Internacional per jutjar tots els Dictadors, m'agradaria que George W. Bush fos jutjat i condemnat com es mereix, pels seus crims, però sabem que això no serà mai. Llàstima.

Ha estas nefast. Serà difícil que EEUU tingui un President pitjor, encara que no ho descarto. Potser sí que són capaços de superar-se.

Ara, arriba Obama. Obama és el canvi. El primer President negre dels EEUU. Ja ho ha dit: éll és el canvi.

Crec que Obama serà aviat una decepció per les persones que creuen que canviarà el món, però estic segur que té, que tindrà, més sentit comú que Bush. Això no és difícil.

Adéu, Bush, adéu.


divendres, 16 de gener del 2009

UN EX-DIRIGENTE PATRONAL DEVUELVE 1'2 MILLONES DE EUROS QUE DEFRAUDÓ


EL EX-DIRIGENTE PATRONAL DEL BAIX LLOBREGAT, PAZ DORADO Y SU COLABORADOR FRANCISCO SIERRA DEVUELVEN 1’2 MILLONES DE EUROS QUE DEFRAUDARON.

Leo en una noticia de El País que el ex-presidente de la Confederación de Empresarios del Baix Llobregat, PAZ DORADO, y un colaborador suyo, Francisco Sierra, han devuelto todo el dinero que defraudaron a las arcas públicas, y que son 1’2 millones de euros.

Tras una investigación judicial que ha durado varios años, se ha alcanzado un “acuerdo extrajudicial” por el que estos dos dirigentes empresariales no irán a la cárcel, a cambio de devolver ese dinero, que recibieron del Fondo Social Europeo para cursos de formación para trabajadores en activo y en paro, que no se realizaron, pero que a base de falsificar listas de alumnos y otras facturas, a través de una empresa del mismo Paz Dorado, cobraron de la Administración.

Según el mencionado acuerdo, la fiscalía pedirá sólo dos años de cárcel para Dorado y un año para Sierra, para que no tengan que ingresar en prisión.

Según la misma noticia de El País, el Tribunal de Cuentas ha abierto dos procedimientos por los que se exige a Paz Dorado diversas cantidades de dinero, y que para asegurar el pago, los interese y las costas, Dorado ha hipotecado a favor del Estado y la Generalitat unas fincas de su propiedad, de un valor de unos 800.000 euros.

Suponiendo que todos los datos de la noticia sean exactos, me parece una buena noticia, ya que generalmente los que roban grandes cantidades, no reconocen su delito ni devuelven el dinero, y parece ser que en este caso, sí lo han devuelto. Eso me alegra.

El hecho que no vayan a la cárcel me parecería preocupante si ir a la cárcel fuera ejemplarizante, si sirviera para algo, pero parece que no es así. Hemos visto otros empresarios, más conocidos que éstos y con más repercusión mediática en la cárcel, y siguen robando.

Y finalmente, me alegra que se exculpe a otras personas que estuvieron imputadas, como son los que en los tiempos de los hechos eran Secretarios Generales de Ugt y CCOO del Baix Llobregat, Juan José Casado y Vicenç Rocosa.

dijous, 15 de gener del 2009

EL PLAN "E"


Mi amigo Augusto me sugiere que escriba mi opinion sobre el “Plan E”, que es el Plan Español para el Estímulo de la Economía y el Empleo.

El Gobierno dice que ese "plan" engloba todas las medidas de política económica previstas por el Gobierno de España para paliar los efectos de la crisis en las famílias y empresas y recuperar la senda del crecimiento y la creación de empleo en la economía española.

Para expliacarnos ese "plan", el Gobierno ha confeccionado una página web, que es http://www.plane.gob.es/

En esa web, nos encontraremos con un vídeo en el que habla Rodríguez Zapatero. Lo que más ha llamado la atención de ese vídeo a muchas personas es que Rodríguez Zapatero parece demacrado. Mala señal. Empezamos mal.

Además del vídeo, en esa web, que está en 5 idiomas (español, catalán, gallego, euskera e inglés), para que todos lo entendamos, el Gobierno expone su "plan" basado en 5 ejes de actuación: Famílias, Empresas, Empleo, Financiero y Modernización de la economía.

Pues me pongo a leer las medidas del "plan" y me encuentro con dos que me llaman mucho la atención. Los 400 euros no retenidos este año 2008 para la declaración de la Renta, y la moratoria temporal parcial del pago de las cuotas hipotecárias a los trabajadores por cuenta ajena que se queden en desempleo.

Con la primera, me quedo perplejo. Rodríguez Zapatero incluye en este novedoso "plan" una medida tomada ya en el año 2008. Los famosos y "dichosos" 400 euros de Zapatero, como dicen muchos, y que ya están más que gastados. No me lo puedo creer. Lo habré leido mal.

Con la segunda medida me indigno, porque conozco algo de ese tema.

Eso de la moratoria temporal parcial de las cuotas hipotecárias, quiere decir, según anunció el Gobierno, que si un trabajador o trabajadora se queda sin empleo, y tiene que pagar una hipoteca, se le haría un aplazamiento de los pagos de esa hipoteca.

Pues bien, el texto dice que "la medida prevé una reducción voluntaria, PREVIO PACTO CON LA ENTIDAD FINANCIERA ACREEDORA, en el pago de las cuotas hipotecárias de hasta el 50 %..."

Es decir, que si no hay pacto con el banco o caixa, no hay aplazamiento. Pues me dice un conocido mio, que se ha quedado en situación de desempleo, y cumple los requisitos establecidos para beneficiarse de esta medida, que fue a su Banco, el BBVA, expuso el tema y lo pasaron al despacho del director para convencerle que eso era una tontería, y lo que tenía que hacer era renegociar la hipoteca, es decir, pagar en más años y así le baja la cuota mensual. Y que se dejara de inventos.

A este conocido ya le he dado la orientación legal oportuna para intentar que el BBVA aplique ese punto del "plan E", pero los bancos y caixas lo aplicarán si quieren. Esa medida parece que no tiene ninguna fuerza legal.

Bien, con estos dos ejemplos, y a falta de estudiar más el tema, saco las siguientes conclusiones provisionales:

1) Este "Plan E" me parece puro márketing del Gobierno de Rodríguez Zapatero, que como en otras muchas cosas improvisa y corrige sobre la marcha. Creo que no va tener ninguna eficacia, como no ha tenido ninguna repercusión su asistencia a la cumbre del G-20. Pura propaganda. Otra vez que se lleve un taburete, no hace falta que Francia le deje una silla.

2) Seguramente otro Gobierno lo haría igual, o peor, no tenemos alternativa en el PP. Por lo que vemos en otros países, la derecha y el centro-izquierda lo están haciendo igual de mal ante esta crisis. Y los culpables, en todos los países, siguen y seguirán ahí, con su dinero en paraísos fiscales.

3) Esta crisis es mundial, y las soluciones locales no sirven, o sirven de muy poco. La crisis habrá que padecerla y superarla con el tiempo. No hay soluciones mágicas. Y menos todavía si son las recetas de la derecha: abaratar el despido, rebajar los impuestos a los ricos, privatizar todo lo que sea rentable, limitar el derecho de huelga (es el discurso de siempre y les sirve para todo).

4) Como he dicho otras veces, la crisis la pagamos y la seguiremos pagando nosotros. Seguimos inyectando enormes cantidades de dinero público a los bancos para que lo despilfarren y no llegue a las empresas y menos a las familias. Pagan dividendos y grandes indemnizaciones, y siguen teniendo pérdidas, que pagamos nosotros. Cada día podemos leerlo en las notícias.

Por cierto, "nosotros", los que siempre pagamos, somos tu y yo, Augusto. Tu, yo, y millones de personas como tu y yo.


dimarts, 13 de gener del 2009

FOTOS DE DANIEL DELGADO SALVADOR


"DETALLS" (1)



























divendres, 9 de gener del 2009

CONCEDITS ELS "PREMIS DANI 2008"



“PREMIS DANI 2008”


- Premi a una vida dedicada a la música i la cançó:
LLUÍS LLACH, JOAN BAPTISTA HUMET i FABRIZIO DE ANDRÉ.

- Premi a l’esport:
RAFA NADAL, GEMMA MENGUAL, EDURNE PASABAN i MICHAEL PHELPS.

- Premi a la literatura:
JOSÉ SARAMAGO i JUAN JOSÉ MILLÁS.

- Premi al periodisme:
CARLOS LLAMAS, MÒNICA TERRIBAS, CARLES FRANCINO, SILVIA INTXAURRONDO i MARTA REYERO.

- Premi a les sèries de TV:
CSI LAS VEGAS, HOUSE i HOSPITAL CENTRAL.

- Premi als programes de TV:
POLÒNIA, PASAPALABRA, CÀMERA CAFÉ, EN CLAU DE VI i ELS DOCUMENTALS.

- Premi de ràdio:
“ESPECIALISTAS SECUNDARIOS”, “LA VENTANA” de GEMMA NIERGA i “HORA 25” d’ÀNGELS BARCELÓ.

- Premi pel.lícula:
“UN POCO DE CHOCOLATE”, dirigida per Aitzol Aramalo, i protagonitzada per Daniel Brühl, Héctor Alterio, Julieta Serrano, Marian Aguilera, Bárbara Goenaga i Ramón Barea.

- Premi a la direcció de cinema:
ALFRED HITCHCOCK.

- Premi actors i actrius:
PAUL NEWMAN, KATHERINE HEPBURN, INGRID BERGMAN, ANTHONY HOPKINS, JEREMY IRONS i ED HARRIS.

- Premi actriu revelació:
NEREA CAMACHO, per “Camino”.

- Premi als “clips” musicals:
SHAKIRA i AVRIL LAVIGNE.

- Premi a la dansa:
SARA BARAS i JULIO BOCCA.

- Premi a la fotografia:
HENRY CARTIER-BRESSON, ANNE GEDDES i JOAN GUERRERO.

- Premi als cantautors:
JORGE DREXLER, ISMAEL SERRANO, MIGUEL POVEDA, JOAN ISAAC, MARIA DEL MAR BONET, RAIMON, VÍCTOR MANUEL i ANA BELÉN.

- Premi a l’humor:
“MONTY PYTHON” i ANTONIO FRAGUAS “FORGES”.

- Premi elegància:
RÀNIA DE JORDÀNIA.

- Premi Top-models:
ADRIANA LIMA, NATALIA VODIANOVA, EUGENIA SILVA, ANDRÉS VELENCOSO i ALINE WEBER.

- Premi a una vida de Top-model:
INÈS DE LA FRESSANGE, CLAUDIA SCHIFFER i HOYT RICHARDS.

- Premis “sexi”:
NASTASSJA KINSKI, CORINNE CLERY, ORNELLA MUTI, GEORGE CLOONEY, BRAD PITT i MIGUEL BOSÉ.

- Premi Hotel:
“MASSO SPERON D’ORO” de Marco di Rovereto (Italia).

- Premi Restaurant:
“LA FEMME” (Diano Marina, Italia)

- Premi al Món del Vi:
TELMO RODRÍGUEZ, CARLOS FALCÓ, JOSÉ PEÑÍN, JOSEP ROCA i MARCEL GORGORI.

- Premi al Món de la Gastonomia:
CARME RUSCALLEDA i JOEL ROBUCHON.

- Premi a l’investigació:
MARIANO BARBACID i VALENTÍ FUSTER.

- Premi a la solidaritat:
Profesor JESÚS NEIRA.

- Premi al sofriment:
CARLOS CRISTO (“jodido pero contento”) i EL POBLE DE PALESTINA.

- Premi a la defensa dels Drets Humans:
BALTASAR GARZÓN (amb encerts i errades).

- Premi testimoni d’església:
PERE CASALDÀLIGA, TERESA FORCADES i JON SOBRINO.

- Premi d’economia: LEOPOLDO ABADÍA (per la seva explicació sobre la crisi ninja) i LUIS DE SEBASTIÁN.

- Premi vida política i dignitat:
JOSÉ ANTONIO LABORDETA i EDUARDO MADINA MUÑOZ.

- Premi d’ecologia:
GREENPEACE.

- Premi de la Pau:
SHIRIN EBADI.

- Premi a la paciència:
SERGI RIERA (per intentar fer cantar una colla de …).


Nota: Com ja sabeu, l'únic "premi" dels "Premis Dani" és el meu reconeixement en aquest "blog".
Enhorabona a tots els premiats i premiades !!!

dijous, 8 de gener del 2009

CONTRA EL "CANON"

ENVIADO POR MI PRIMO JUAN SÁEZ, DE ALBACETE.

http://www.todoscontraelcanon.es/

EL CANON

¿Te imaginas que cada vez que entres en un edificio le tengas que pagar al arquitecto?.

O ¿qué cada vez que pases un puente tengas que pagar a la familia del ingeniero que lo calculó?.

O ¿cada vez que montes en avión al aeronáutico que lo diseño?.

Y ¿qué me cuentas del médico que salva la vida a un enfermo?. ¿Le tendría que pagar el afortunado un euro al día por cada nuevo sol que ve salir al doctor por haberle curado?

Todos hacemos nuestro trabajo y no pretendemos que el del mes pasado nos lo paguen todos los meses hasta la muerte, pero nuestros artistas parece ser que son especiales...

La SGAE, va a hacer rentable convertirse en creador de canciones en España, y a los datos nos remitimos. El nuevo canon que se nos prepara es abusivo e injusto, y aquí van unos ejemplos:

1 ordenador con 160gb de disco duro . . . . . . . . . . (22 EUR de canon)
1 regrabadora de dvd's de ordenador . . . . . . . . . . (16,67 EUR de canon)
1 impresora multifunción . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . (10 EUR de canon)
1 cámara de fotos con memoria para 200 fotos . . . (9 EUR de canon)
1 reproductor de dvd de salón . . . . . . . . . . . . . . . . (6,61 EUR de canon)
1 Equipo de música de salón . . . . . . . . . . . . . . . . . . (0,60 EUR canon)
1 línea adsl 1 MB . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . (35 EUR canon anuales)
200 cd's vírgenes para grabar diversos datos . . . (50 EUR de canon)
100 dvd's vírgenes para grabar diversos datos . . . (140 EUR de canon)

En definitiva, que cualquier familia española con un ordenador pagará unos 303 EUR de canon al año. Antes no se sabía que era lo del canon, pero ahora nos vamos a enterar de sobra.

Señores esto no es para paliar los daños de la piratería. Que expliquen qué van a hacer con este dinero. Lo más increíble es que pagarás, oigas música o no.

Si una empresa compra 10 ordenadores para un departamento comercial, la SGAE hace caja aunque no hayas oído en tu vida una nota de sus productos. Lo mismo le pasará al hospital comarcal, al colegio de tus hijos o al ayuntamiento de tu pueblo.

¿Se trata acaso de mantener de forma vitalicia a los creadores que ya están“situados”, mientras hacen "play back" en la tele en especiales pagados por la televisión pública, desplazando a los nuevos creadores con ganas de trabajar y que quieren demostrar su talento.

Si este dinero fuese dirigido a la creación de escuelas, museos, o cualquier otro destino realmente a favor del mantenimiento y promoción del arte, se podría comprender. Pero no, el dinero que recauden es para los inscritos en la lista de los guays, y el reparto se hará por nº de ventas. Es decir, de nuevo ganará más el que más venda, esto es, el que más tenga.

Firma si no quieres pagar esta burrada. La ley está debatiéndose en el congreso y pronto verá la luz si no hacemos nada al respecto.

TU FIRMA SÍ ES IMPORTANTE

http://www.todoscontraelcanon.es/

Necesitamos 1.500.000 firmas y ya hay más de 200.000.

UN SALUDO. GRACIAS. Juan Sáez García

dilluns, 5 de gener del 2009

CARTA ALS REIS MAGS

SI US PLAU, NO VINGUEU AQUESTA NIT.

Apreciats Melcior, Gaspar i Baltasar:

Us escric aquesta carta, per demanar-vos que no vingueu aquesta nit, ni a casa meva ni a les cases de la nostra societat rica i benestant. Els nostres nens, en general, ja tenen tot el que volen, i nosaltres els grans, també. Tenim tot el necessari i molt més del necessari. A les nostres cases, els pares, els oncles, els avis i els padrins ja ens ocuparem que als nens no els faltin regals.

Si un cas, vingueu només a aquelles cases on els nens i els grans no tenen allò que els cal, malgrat que viuen entre nosaltres, la societat de l’opulència, al “primer món”.

En lloc de venir aquí, us demano que feu una altra cosa.

Mireu, pels llibres i pel que m’han explicat sé que sou Mags. No sé si sou reis o no, però sí que sou Mags. Teniu Poders.

Diuen que fa més de 2000 anys vareu anar a Betlem, perquè havia nascut el nen Jesús, i li vareu portar or, encens i mirra. No sé si era el més adequat per un nen tan pobre que va néixer en un pessebre, però ja fa molts anys i no vull discutir això.

El que us demano és que aquesta nit torneu per allà, en lloc de venir per aquí.

Allà, prop de Betlem, a Gaza, estan de guerra. Ja ho sabeu. Sabeu que els israelians ho han envaït, i que han matat i segueixen matant molta gent, i si no feu alguna cosa, en mataran molta més, perquè han entrat amb els seus tancs, bombes i canons.

Us demano que aquesta nit aneu allà.

Vosaltres podreu entrar perquè sou Mags. Als periodistes no els deixen entrar perquè no vegin les barbaritats que fan els israelians, els seus crims.

Repeteixo: us demano que aquesta nit aneu allà. I que els preneu les armes a tots, als israelians i també als palestins. Que els hi canvieu les armes per menjar, medicines, per tot l’ajut humanitari que els cal i que els israelians no deixen entrar, perquè volen matar, eliminar els palestins.

També els podeu portar als nens i nenes alguna joguina educativa, que fomenti la convivència.

Bé, posats a demanar, com que sou tres, us podeu repartir aquesta nit.

En Baltasar, com que és negre, potser deu ser africà, i podria anar al Congo, a Somàlia i a tots els països africans en conflicte i fer el mateix.

I un altre de vosaltres (Melcior o Gaspar) es pot ocupar d’Amèrica, de la resta d’Àsia, d’Afganistan, de la resta d’Europa,... en fi, la llista és molt llarga, teniu molta feina.

Si us plau, no perdeu el vostre temps amb nosaltres, que ja tenim de tot. Potser ens falta solidaritat, sentit de la justícia, dignitat, valentia, vergonya, però de coses materials ens en sobren.

Utilitzeu el temps i els vostres Poders de Mags en aquells que us necessiten de veritat.

diumenge, 4 de gener del 2009

CINE (8)

“AUSTRALIA”



“AUSTRALIA” es una película de aventuras, una “epopeya” situada a principios de 1942, con un cierto aire de “western” y algún toque de “comic”. Como claro ejemplo tenemos la pelea del principio, justo en el momento que la protagonista llega al lugar. Quizá es un guiño al género "western" más clásico...

Es la historia de varias personas: los protagonistas principales, Nicole Kidman y Hugh Jackman, que no creo que pasen a la historia por estas interpretaciones, aunque ambos me resultan simpáticos, de dos “malos” un poco de “tebeo”, interpretados por David Wenham y Bryan Brown (el dueño del bar donde trabajaba Tom Cruise en “Coctail”), y especialmente de un niño aborigen mestizo (Brandon Walters) y su abuelo también aborigen, claro (David Gulpilil).

La película habla de la relación de las personas con la tierra, de las raíces, de las culturas, las tradiciones y las costumbres. De la pertenencia a una tierra, un país y una familia.

Habla de la práctica exterminación de los aborígenes en Australia, a manos del hombre blanco.

Nos habla de ganaderos y de sus intereses económicos. Y de la guerra mundial, del ataque japonés a Pearl Harbor y Darwin (Australia).

Y habla del amor. Es una historia romántica donde, como en las películas de antes, ganan los buenos. Y yo me alegro, claro.

Técnicamente, los 160 minutos son excesivos. La película está mal iluminada, y casi todas las escenas están “quemadas”, sobreexpuestas, o la copia era muy mala, que también puede ser.

Lástima porque los paisajes que podrían ser espectaculares, carecen del color adecuado.

En definitiva, está bien para pasar el rato (mucho rato), pero espero más, tanto de los actores, como del director, Baz Luhrmann, que no me ha recordado nada al de “Moulin Rouge” por ejemplo, que también dirigió.

divendres, 2 de gener del 2009

GAZA, PALESTINA, ISRAEL


Quiero comenzar el año 2009 en mi “blog” solidarizándome con las personas que sufren en todo el mundo. Este mundo nuestro lleno de guerras, conflictos, pobreza, hambre, enfermedades. Y quiero que este primer escrito sea sobre la situación del pueblo palestino. Lamentablemente, ya tendré tiempo para hablar de otros pueblos y personas que sufren.

Conozco la situación que padecen los palestinos, por lo que me han contado algunos amigos que han estado en la zona, y quiero tomar prestadas unas palabras de Luz Gómez García, publicadas el 31 de diciembre de 2008 en “El País”, porque es lo mismo que me han contado mis amigos.

“Cuando para acceder a Gaza por el paso de Erez, el visitante autorizado se ve obligado a introducirse en las diabólicas máquinas israelíes inquisidoras del cuerpo humano, unas máquinas no vistas antes en ningún otro sitio, que le zarandean y escudriñan sus entrañas, comprende que se dispone a entrar en uno de los lugares más solitarios del planeta.

Atravesados puertas y corredores, un inquietante kilómetro, largo, a pie, de tierra de nadie, de cascotes y escombros, hace que el extranjero mude la impresión de la artificiosa frontera física en la certeza psicológica de hallarse ante un nuevo capítulo, uno de los más insólitos, de las aberraciones de la historia reciente.

La franja palestina, aislada por un muro, es como una gran prisión al aire libre. Israel bloquea por tierra, mar y aire el tránsito de personas y de bienes.

Un muro de hormigón armado, de nueve metros de alto, separa la franja de Gaza de Israel. Es un muro hermano del de Cisjordania, aunque primogénito, pero que no ha tenido la misma repercusión jurídica y mediática. Un muro que encierra la mayor densidad de población por kilómetro cuadrado del mundo.

Gaza, que ha sido descrita en ocasiones como una gran prisión al aire libre, está condenada a la soledad de todas las prisiones.

Esta dramática realidad responde a una deliberada y planificada política israelí. Nada es casual en Gaza. Detrás de lo que ven los ojos hay una firme voluntad israelí de acoso militar, institucional y jurídico.”

El pueblo de palestina sufre la barbarie de Israel. Es verdad que grupos palestinos han atacado y atacan Israel, pero la respuesta de Israel, que fue quien comenzó la agresión invadiendo los territorios que ocupa, es absolutamente desproporcionada.

Parece que Israel y los judíos ya no recuerdan lo que han sufrido a manos del nazismo, y ahora son ellos los que tienen un comportamiento fascista con los palestinos.

Y todo ello gracias al silencio de la comunidad internacional y a la complicidad de los EEUU.

Claro, hay que recordar una vez más que los ricos y poderosos son los de Israel y los pobres son los palestinos, así que lo tienen mal, lo tenemos mal, muy mal…

dimarts, 30 de desembre del 2008

HOMILIA DE NADAL DE L'ANDREU OLIVA

Vull acabar el meu "blog" aquest any amb unes paraules d'esperança, de reflexió, de Nadal, i m'ha semblat oportú compartir l'homilia de l'eucaristia que vam celebrar amb el nostre amic Andreu Oliva, sj, el dia 24 de desembre, als jesuïtes de Casp.


Aquestes són les paraules de l'Andreu:


“Al escoltar l’Evangeli d’avui, tot plegat ens pot semblar una història tendra i bonica, un conte idíl·lic, una historia a la que hi estem tan acostumats que ja no ens diu massa res, o que es tracta de quelcom pels infants i petits de la família…

Però si ens posem dins d’aquesta història ens trobem amb una realitat ben profunda, amb una història per “adults”, quelcom que en certa manera es inexplicable. En aquest nadó, Déu es manifesta com a Salvador de tota la humanitat. En aquest nadó, Déu ens mostra el seu amor per tots els homes i dones. En aquest nadó, Déu ens ofereix la llibertat, i la possibilitat de viure d’una altra manera.

Aquest infant es “Déu amb nosaltres”, aquest recent nascut, dirà Dietrich Bonhoefer és “Déu mateix, el Senyor i Creador de tota cosa, el qui aquí, es fa tan petit, el que en bolquers, entra en aquest racó de món, en la solitud, en la misèria del món, el qui en la impotència i en la indefensió d’un infant vol venir a trobar-nos i habitar en nosaltres”. Amb aquest petit, nascut en un pessebre comença una nova historia, un nou ordre per totes les coses d’aquest món.

Aquesta història es una història que avui es repeteix en molts indrets del nostre món. Una família que és lluny de casa seva, una família que no troba una llar per donar a llum el seu fill, una família i un nadó que no tenen lloc en aquesta societat… una història que si els diaris ens mostressin la realitat del que es viu el món, anirien plens d’històries semblants… quants milions (mes de 15 !!!) de refugiats actualment en el món, refugiats per conflictes que molt sovint els hi son estranys, a l’Àsia, a l’Àfrica, a Amèrica, milions de famílies vivint en campaments en unes condicions inhumanes que ens farien esgarrifar,… quants milions d’emigrants per tot el món, sense papers, o il·legals com a les autoritats els hi agrada dir, …quantes famílies que quan els hi neix un fill, neix sota unes fustes i uns plàstics mal posats, que deixen entrar la llum de la lluna i de les estrelles, però també l’aigua i el sol, cases sense condicions perquè en ella hi creixi un infant… son les histories actualitzades del naixement de Jesús a Betlem…

Per això des de Betlem Déu estarà sempre present en allò més petit, allò més fràgil, el mes estranyat d’aquest mon. Allà on hi hagi fam, necessitat, dolor, allà Deu es fa present posant-se en la pell d’aquells que pateixen… Quans cops nosaltres, els que ens diem cristians, ens oblidem d’ells i tanquem els ulls per no veure’ls?

Però Nadal es també una bona noticia, és un crit de joia i d’alegria, un senyal que ens convida a viure d’una altra manera. Nadal ens diu: “obre el cor a l’Amor i a l’Esperança, obre al cor aquest Déu que estima a la humanitat i es vol fondre amb la humanitat i amb cadascú de nosaltres per salvar-nos, per alliberar-nos de tot allò que ens empresona i no ens deixa ser homes i dones cabdals”.

Nadal és una oportunitat per deixar de banda la nostra incapacitat d’estimar, és una oportunitat per deixar l’orgull i l’egoisme, i obrir-nos a l’amor de Déu que ens portarà a obrir-nos als nostres germans, en especial als que ens necessiten. Nadal ens recorda el projecte de Déu per a la humanitat, on cada home, cada dona, siguem plenament humans.

Què és allò que mes ens interpel·la d’un ser humà? Allò que ens fa pensar “aquesta persona, és molt humana”? No es pas la molta intel·ligència, ni les seves riqueses, ni el prestigi, ni el molt poder… a mi el que em sembla que ens fa més humans, és la capacitat d’estimar, de sortir de un mateix per a donar-se als altres, la capacitat de fer el bé amb senzillesa i humilitat, la capacitat d’escoltar l’altre, de compadir-se i fer-se solidari amb el sofriment, la capacitat de fer-se amb tothom, la capacitat de gaudir de cada moment de la vida… en definitiva mirar a Jesús de Natzaret, és mirar a l’home plenament humà, i tots nosaltres estem cridats a esser així com Jesús i com Jesús esser bona noticia pels nostres contemporanis, en el àmbit on cadascú ens movem….

Per això és que el profeta Isaïes ens parla de que Jesús ens porta la llibertat i restablirà la pau, la justícia i el dret des d’ara i per sempre… per això Sant Pau, ens convida a esser part del poble de Déu, dels que viuen fent el bé (viuen essent plenament humans), per això els àngels deien als pastors: que els tenien una bona noticia, que faria molt content a tothom…

En Jesús se’ns ha regalat l’amor immens de Déu i per això Jesús es dedicarà a portar l’amor de Déu a la humanitat, un amor que no espera la nostra perfecció, sinó que ens estima tal com som, amb les nostres debilitats, petiteses i malformacions, físiques, mentals o espirituals, també en

Jesús se’ns mostra el camí per una veritable humanitat, en Jesús podem participar de la vida de Déu, en Jesús comença la nostra vida plena com a veritables fills de Déu, uns fills que poden confiar en l’amor incondicional del Pare per sempre i plens d’aquest amor no podran més que oferir aquest amor als seus companys.

A això us vull convidar jo aquest Nadal, a deixar-nos estimar per Déu i deixar que Déu faci vida en nosaltres i plens del seu amor, nosaltres visquem de una manera nova a l’estil de Jesús.



Bon Nadal a tots!!!"

diumenge, 28 de desembre del 2008

CINE (7)

"MY BLUEBERRY NIGHTS"


"MY BLUEBERRY NIGHTS" es una historia del dolor provocado por la búsqueda, la pérdida, la soledad, el encuentro, el abandono, la verdad, la mentira...

En algunos momentos puede resultar algo lenta, pero quizá eso ayuda a pensar.

En muchos momentos de la película, la pantalla se llena solamente con magníficos primeros planos de las actrices y los actores. Planos obra del director de fotografía, Darius Khondji, y en muchos momentos magníficamente acompañados por la música debida a Ry Cooder.

De esos magníficos planos, hay que destacar la exótica belleza de Norah Jones, preciosa en casi todas las imágenes, muy bien arropada por Jude Law en el "papel masculino", por Nathalie Portman y Rachel Weisz (todos bellos rostros), y muy destacable la aportación de David Strathaim, el magnífico periodista de "Good night and good luck", aquí en un papel algo breve, pero donde se muestra como un actor muy sólido.

Interpretaciones muy correctas en conjunto, aunque quizá alguien encuentre la historia un poco empalagosa, pero a mi me ha gustado.



Destaco que algunas de las canciones están interpretadas por la propia Norah Jones, que es cantante, e hija del música indio Ravi Shankar, quizá el mejor tocador de cítara, del que recuerdo una película lejana en el tiempo, "Raga", con George Harrison y Yehudi Menuhin.

En definitiva, me ha parecido una película interesante, aunque sea estéticamente, y para reflexionar.

dilluns, 22 de desembre del 2008

VISC A BARCELONA. LA PLAÇA DE "LAS NAVAS"



Els espectadors del programa de TV "Polònia" ja sabeu que no és el mateix dir "Visca Catalunya!", que és una exclamació, que dir "Visc a Catalunya", que és una constatació.

Doncs bé, amb aquest sentit de constatació, sovint de lament, és amb el que afirmo que "Visc a Barcelona"

Barcelona, com qualsevol ciutat té coses boniques, agradables, i altres coses que no ho són. A mi, en conjunt, Barcelona no m'agrada. Hi visc per una certa comoditat, però li trobo més inconvenients que avantatges. Malgrat això hi visc. Sobrevisc.

Ja sé que els enamorats de Barcelona no comparteixen la meva opinió, però per mi, Barcelona és cotxe, dificultats per anar amb cotxe, mal transport públic, brutícia, multes, soroll, contaminació, molt mala gestió municipal, productes i serveis cars i dolents...

No té res de bo? Si, és clar, per això hi soc. Teatres, cinemes, restaurants, museus, algun espectacle, concerts, algun monument...

Però vull parlar de la Barcelona que no m'agrada.


I vull començar per la Plaça de "Las Navas", al Poble Sec, al costat de casa meva. Porta potser un any en obres, i no sabem quants anys ens queden. La recordo sempre malament. Abans els nens podien jugar amb la sorra del pipi-can. Abans s'hi reunien colles de "gamberros" i feia por passar-hi. Abans els arbres éren trencats i els fanals també.

Ara, fa mesos, són les obres. Volien fer un aparcament soterrani, pero l'empresa URAZCA va fer fallida, i tot és empantanat. Van trobar l'entrada de un refugi de la guerra, però sembla que no el conservaran. Diu que ja en tenim molts.
Repeteixo: no sabem fins quan serà així, en aquest estat lamentable, impropi d'una Barcelona del segle XXI.

La Plaça de Las Navas és un bon exemple de la Barcelona que no m'agrada, i de la mala gestió municipal.

diumenge, 21 de desembre del 2008

"LA CAIXA" I EL DNI



L'OBRA SOCIAL "LA CAIXA" I EL MEU DNI

Vaig al "Caixafòrum", a visitar l'exposició del cartellista Alphonse Mucha, un dels grans artistes del Modernisme, o com en deien a França, Art Nouveau.

Hi ha una visita guiada, per la que cal agafar uns auriculars que et proporcionen, però a canvi m'exigeixen que els deixi allà el meu Document Nacional d'Identitat.

Els dic que no. Que no tinc cap obligació legal de deixar el meu DNI enlloc. Ni a ells ni a ningú. Els dic que si volen, poden prendre les meves dades del DNI, però que no s'el poden quedar.

Em diuen que és un problema i demano per un responsable. Li explico el mateix, i em diu que els cal el DNI perquè no m'emporti distretament els auriculars.

Em sembla insultant, però entenc que hi ha persones molt distretes que es poden endur els auriculars. Malgrat això insisteixo que ningú té dret legalment a retenir el meu DNI. Li explico que moltes entitats ens exigeixen que els deixem el DNI durant una estona o unes hores, amb massa alegria. Li insisteixo que els ciutadans no en tenim cap obligació legal. Si ho tinc ben entès, ni un policia, ni un mosso ens el pot retenir.

Finalment, em diu que puc deixar qualsevol altre document, i li deixo el carnet de la biblioteca.

M'emprenya la prepotència amb la que ens exigeixen el DNI sense cap dret.

"La Caixa" ja m'està emprenyant massa.

dijous, 18 de desembre del 2008

CUATRO TRABAJADORES MUERTOS EN LAS REFORMAS DE UN HOTEL

Cuatro trabajadores mueren en el derrumbe de un hotel en reformas en Mallorca.

Cuatro trabajadores fallecieron el martes, 16 de diciembre, tras quedar sepultados por el derrumbe parcial de tres plantas de un hotel en reformas ubicado en Cala Ratjada (Mallorca).

Además, otros cuatro operarios resultaron heridos en este suceso que ha sacado a la luz la ilegalidad de las reformas que se estaban llevando a cabo ya que la empresa carecía de licencia de obra.

Las víctimas son Ismael Rodríguez, de 35 años, y José María Fernández Alquellada, de 27, vecinos de Cala Ratjada, y Ahmida Tahriouni, de 38 años, y Mohamed Zanani, de 37, residentes en Manacor.

Según explicó el alcalde de Capdepera, el Ayuntamiento había denegado en hasta tres ocasiones el permiso de obras, ya que no tenía de los requisitos necesarios y en los últimos meses había solicitado a la empresa que parara las reformas.

Por su parte, la Policía ha abierto una investigación para determinar las causas que llevaron al derrumbe de parte del bloque, aunque todo apunta al temporal.

El suceso se produjo cuando un anexo de tres plantas al establecimiento hotelero, en el que se estaban llevando a cabo reformas, se desplomó dejando bajo los escombros a cuatro de sus trabajadores. Rápidamente se alertó a los servicios de emergencia y poco después los bomberos comenzaron a mover los escombros con el fin de encontrara a los trabajadores sepultados.

Tras este suceso se han iniciado investigaciones que han descubierto que el hotel carecía de licencia para las obras que estaban llevando a cabo. Así lo confirmó el propio alcalde de Capdepera quien aseguró a los medios que hace dos meses y medio que el Ayuntamiento había comunicado a la empresa propietaria del hotel, Serrano S.L, que se le denegaba la licencia de obra dado que carecía de una serie de requisitos necesarios para poder autorizar la perceptiva licencia.

Además no era la primera vez que se le denegaban. Del mismo modo, el alcalde añadió que el consistorio remitió en estos últimos meses varios requerimientos a la empresa propietaria del establecimiento para que parara las obras, si bien el hotel no obedeció.

Las sospechas se cernían ya sobre el edificio, ya que, a su llegada al lugar del suceso, la portavoz del ejecutivo autonómico ya informó que habían desplazado técnicos de inspección de trabajo y el director general de Salud Laboral, para evaluar si se habían producido negligencias en las medidas de seguridad del establecimiento

Además de la posible precariedad de las obras debido a su ilegalidad, la Policía ha iniciado una investigación para determinar las causas del accidente, aunque todo apunta al temporal y a los fuertes vientos que azotaban la isla en los últimos días, según explicó el consejero del Interior.

Tres personas han sido detenidas en relación con el derrumbe del hotel. El arquitecto, el aparejador y el jefe de obra, que pueden enfrentarse a 6 años de cárcel. Se les acusa de un presunto delito de homicidio por imprudencia y de otro delito contra el derecho de los trabajadores, cargos que podrían valerles penas de prisión de hasta seis años.

En la primera información de este mortal accidente, se decía que los trabajadores estaban en situación irregular, al parecer sin contrato de trabajo ni alta a la seguridad social, cosa que no he visto confirmada ni desmentida después, pero conozco la precariedad de muchas empresas, las irregularidades e ilegalidades y la falta de una actuación eficaz de la Inspección de Trabajo, que es exasperante.

La siniestralidad laboral, los accidentes, la mayoría de veces podrían evitarse con la aplicación de la Ley de Prevención de Riesgos y el cumplimiento de la normativa, con el respeto a la ley.

Hace muchos años que algunos pedimos, sin éxito, un cambio radical de la Inspección de Trabajo.

Pedimos más inspectores, y que tengan más dedicación, más medios y más eficacia.

Igualmente necesitamos que los empresarios cumplan la ley, y que los trabajadores usemos los medios que tenemos a nuestro alcance. La prevención es cosa de todos y evita muertes. Seguro.