dimecres, 27 de maig del 2009

S'HA MORT EN LUIS DE SEBASTIÁN













Foto: Laura Guerrero

Ahir va morir en Luis de Sebastián. Ha estat un referent, un mestre, un amic, un company solidari. Ens explicava economia amb paraules entenedores i el punt de vista dels pobres.

En lloc de les meves paraules, faré servir el que ha escrit en Pep Mària, a El País.

"Nacido el 24 de octubre de 1934 en Burgos -padre médico, madre maestra sin ejercer- Luis de Sebastián y Carazo ingresó con 16 años en la Compañía de Jesús. La formación en los jesuitas le supuso un periplo largo, extenso e internacional que lo llevó a estudiar Filosofía, Teología, Economía y Ciencia Política; y a visitar universidades en España, Alemania, Suiza, Reino Unido e Italia.

Pero un momento fundamental en su trayectoria humana e intelectual fue su llegada a El Salvador en 1968. Aquella realidad social le descolocó. Empezó a trabajar con otros jesuitas en la transformación social y política del país desde la Universidad Centroamericana (UCA). Monseñor Óscar Romero -arzobispo de San Salvador asesinado en 1980, y del cual Luis tenía una fotografía en su despacho en ESADE- y los jesuitas que serían asesinados en 1989 en el campus de la UCA se convirtieron en sus referentes. El sabio polifacético iba traduciendo su fe en compromiso por la vida de los pobres, al estilo del carpintero de Nazaret.

En noviembre de 1980, marcha a Europa para representar al movimiento político opositor a la cruelísima dictadura salvadoreña. En esta parte del Atlántico deja la Compañía de Jesús y se casa, pero sigue colaborando en la causa de la justicia. En 1982, invitado por el profesor de ESADE Toni Güell, comienza a dar clases en esta institución docente jesuita.

En ESADE despliega una fecunda actividad académica con decenas de publicaciones en el campo de la economía y las ciencias sociales, hasta su muerte ayer. En esta época colabora con el Banco Interamericano de Desarrollo (1993-96) y profundiza en su conocimiento y cariño hacia América Latina. Aprovecha esta estancia en Washington para estudiar la pobreza en los EE UU, esfuerzo del que saldrá el excelente libro Pies de barro. La decadencia de EE UU (2004). A principios del nuevo milenio, se interesa por África. De su investigación resulta otro gran libro: África, pecado de Europa (2006).

La obra de Sebastián conjuga siempre el rigor académico con la claridad y la amenidad. Subyace a cualquiera de sus trabajos una opción fundamental madurada básicamente en su estancia en El Salvador: mirar al mundo y a la economía desde el lado de los pobres.

En 1989 escribió un bellísimo poema dedicado a sus amigos jesuitas asesinados en la UCA. En él Jesús de Nazaret da la bienvenida al cielo a estos hombres, cansados en su lucha por la justicia. Ayer era demasiado temprano para poesías. Pero no es tarde para desear que el carpintero de Nazaret, al que Luis ha sido siempre fiel, le reciba también a él, infatigable trabajador por la justicia.

Sabio cristiano y justo: ¡hasta siempre!"

Josep F. Mària es jesuita y profesor de ESADE.

FINS A SEMPRE, LUIS.

dissabte, 23 de maig del 2009

7 DE JUNY, ELECCIONS EUROPEES

El proper 7 de Juny hi ha eleccions pel Parlament Europeu.

Aquestes eleccions són molt importants, perquè cada cop més coses es van decidint a Europa, però les enquestes diuen que s'espera una abstenció altíssima, potser cap el 60 %, és a dir, que votarem només un 40 % de l'electorat. I això és dolent, preocupant.

Segons les mateixes enquestes, a Espanya, de moment, sembla que el Psoe i el PP van empatats, però jo crec que guanyarà el PP, perquè els votants de dretes no castiguen la corrupció dels seus líders, i en canvi alguns votants del Psoe sí castiguen el mal funcionament del Govern i de l'economia.

Una part de l'abstenció potser també es deu a que el Psoe i el PP, que es barallen molt, pacten a Euskadi, per tal que governi Patxi López, i no governi Ibarretxe. És a dir, perquè tant la dreta nacionalista espanyola com el centre-esquerra nacionalista espanyol, prefereixen que governi un nacionalista espanyolista, abans que un nacionalista basc. Encara que per aconseguir-ho, hagin de fer un pacte que sembla antinatural. Però no ho és. Psoe i PP no són molt diferents en moltes coses.

Així, el dia 8 de Juny, sembla que molts electors no votaran, lamentablement.

I jo votaré, com de costum, Iniciativa per Catalunya. Però potser serà la darrera vegada.

Aquesta vegada sí, perquè en Raül Romeva em sembla un bon candidat, i vull votar, com sempre, a l'esquerra del Psoe. Però tinc clar que Iniciativa per Catalunya ha perdut el meu vot fidel, pel meu desacord amb les actuacions de Joan Saura i Francesc Baltasar com a Consellers de la Generalitat, i també pel meu desacord amb Imma Mayol i l'equip de govern municipal de Barcelona.

No puc discutir amb ells, jo no soc ningú, però sí que puc deixar de votar-los, i ho faré.

I com que no votaré la dreta perquè soc d'esquerres, i no hi ha cap partit d'esquerres que mereixi el meu vot, potser les següents eleccions no tindré a qui votar. Una llàstima, però així veig la política al nostre país.

dimarts, 19 de maig del 2009

IÑAKI GABILONDO OPINA SOBRE FEDERICO TRILLO

Ayer escuché la opinión de Iñaki Gabilondo sobre Federico Trillo, en las noticias de Quatro, con relación al accidente del Yak, que causó 62 muertos, hace unos 6 años.

Tres militares han sido condenados por mentir sobre las labores de identificación de los militares muertos, que se hizo incorrectamente, de forma increíblemente chapucera.

Pero los culpables políticos de lo sucedido, que son Federico Trillo y José María Aznar, entonces ministro de defensa y presidente del gobierno, no han sido ni serán condenados.

Estoy totalmente de acuerdo con Iñaki Gabilondo en su opinión sobre la mala actuación de Trillo y su baja catadura moral, por lo que, si quieres escucharlo, sólo tienes que "pinchar" el enlace:

http://www.cuatro.com/noticias/videos/opinion-gabilondo-mayo/20090519ctoultpro_62/

Muchos políticos son una vergüenza, y Federico Trillo es uno de los más inmorales, en mi opinión.

dilluns, 18 de maig del 2009

S'HA MORT EN MARIO BENEDETTI

S'ha mort en Mario Benedetti, i crec molt millor posar aquest poema seu, que posar qualsevol cosa que pugui escriure jo.

Te quiero

"Tus manos son mi caricia,
mis acordes cotidianos;
te quiero porque tus manos
trabajan por la justicia.

Si te quiero es porque sos
mi amor, mi cómplice, y todo.
Y en la calle codo a codo
somos mucho más que dos.

Tus ojos son mi conjuro
contra la mala jornada;
te quiero por tu mirada
que mira y siembra futuro.

Tu boca que es tuya y mía,
Tu boca no se equivoca;
te quiero por que tu boca
sabe gritar rebeldía.

Si te quiero es porque sos
mi amor mi cómplice y todo.
Y en la calle codo a codo
somos mucho más que dos.

Y por tu rostro sincero.
Y tu paso vagabundo.
Y tu llanto por el mundo.
Porque sos pueblo te quiero.

Y porque amor no es aurora,
ni cándida moraleja,
y porque somos pareja
que sabe que no está sola.

Te quiero en mi paraíso;
es decir, que en mi país
la gente vive feliz
aunque no tenga permiso.

Si te quiero es por que sos
mi amor, mi cómplice y todo.
Y en la calle codo a codo
somos mucho más que dos."

dijous, 30 d’abril del 2009

RODRÍGUEZ ZAPATERO: "PROBABLEMENTE LO PEOR HA PASADO YA"

Ayer oí por la radio unas declaraciones de Rodríguez Zapatero, que me dejaron perplejo y preocupado. Muy preocupado, porque creo que no es verdad lo que dice.

Hoy leo esas mismas declaraciones en algunos medios de comunicación, y por ejemplo Europa Press dice "El presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, afirmó hoy en Bruselas que de la crisis económica "probablemente lo peor ha pasado ya", pero avisó de que todavía se está "lejos de una situación favorable" y de que queda por delante un camino "difícil y duro que nos va a exigir esfuerzos".

La misma agencia Europa Press sigue diciendo que al ser preguntado por los datos del PIB difundidos hoy por el Banco de España, Zapatero admitió que el primer trimestre ha sido "muy negativo para el crecimiento", pero dijo que "no es de extrañar" que se trate de los peores datos de crecimiento económico desde los años 70, porque nos encontramos en una "recesión mundial sin precedentes desde la Segunda Guerra Mundial".

Y termina diciendo que la economía española se contrajo un 2,9% en tasa interanual en el primer trimestre del año y un 1,8% en tasa intertrimestral, debido, sobre todo, a la "pronunciada reducción" de la demanda nacional, según las últimas previsiones realizadas por el Banco de España y recogidas en su boletín económico correspondiente al mes de abril.

El presidente Rodríguez Zapatero no lee este "blog", y si lo lee no le hace caso, porque si lo hiciera sería mucho más prudente y realista.

Entiendo que tiene que transmitir optimismo, y que se aproximan unas elecciones europeas, que sabe que probablemente el Psoe va a perder, y es lógico que quiera dar un mensaje de optimismo, pero no me parece lógico querer engañarnos.

Los datos desmentirán a Rodríguez Zapatero en los próximos días, semanas y meses, porque lo peor no ha pasado. Y él lo sabe, porque tiene muchos más datos que yo.

Y cuando veamos esos datos de aumento del paro, de empeoramiento económico, quizá deberemos preguntarnos ¿porqué nos engaña Rodríguez Zapatero?.

Y así, el Psoe pierde las elecciones autonómicas en Galicia, gobernará en Euskadi gracias a su pacto con el PP (es decir nacionalistas españolistas desbancan a nacionalistas vascos), perderá las elecciones europeas, y si sigue por ese camino puede perder las próximas elecciones al Parlamento español, a pesar de todos los escándalos de "presunta" corrupción del PP.

Y eso puede ser porque el electorado suele perdonar la corrupción, pero no suele perdonar las mentiras.

Tiempo al tiempo...

dimecres, 29 d’abril del 2009

PERIODISME ??? VERGONYA ALIENA.

Foto: Philippe Desmazes

Tinc diversos temes importants, sobre els que vull donar la meva opinió, però vull fer-ho amb més dades, amb més informació, com la grip "porcina", aquesta que diuen que va començar a Mèxic. Ho faré aviat. O de la marxa de Rosa Aguilar d'Izquierda Unida. O de la reunió de ministres d'economia del G20, sense Espanya. Tinc molts temes pendents...

Però diversos diaris ens van sorprendre ahir amb la fotografia dels culs de Letizia Ortiz i Carla Bruni, i vull comentar el fet.

En general, m'agraden les dones, i també, en general, m'agraden els seus culs. No em fa cap vergonya dir-ho.

Però el que no m'agrada és que els mitjans de comunicació suposadament seriosos, en lloc d'informació i opinió, publiquin una foto dels culs de Letizia Ortiz i Carla Bruni, que no tenen cap interès informatiu.

I no m'agrada que aquesta foto es converteixi en un debat. Això no és periodisme. Això no són periodistes ni diaris seriosos. És la meva opinió, és clar, però aquesta utilització periodística de l'estupidesa humana em fa vergonya. Vergonya aliena.

divendres, 24 d’abril del 2009

ESPAÑA SUPERA YA LOS 4 MILLONES DE PERSONAS EN PARO


Según los datos de la EPA (Encuesta de Población Activa) difundidos hoy por el INE (Instituto Nacional de Estadística), el número de personas en paro en España en el primer trimestre del año 2009 se ha situado en 4.010.700.

Este número representa el 17'36 % de la población activa, y supone un incremento en ese trimestre de 802.800 personas con relación al trimestre anterior.

Las Comunidades Autónomas de Andalucía, Canarias y Extremadura superan ya el 20 % de personas en paro, mientras en Catalunya el porcentaje supera el 16 %.

Según los mismos datos, en España hay más de un millón de hogares con todos sus miembros en paro.

Y mientras, pienso yo, los gobiernos (central y autonómicos) siguen sin tomar medidas adecuadas, los ayuntamientos tampoco, los bancos menos, y las "autoridades mundiales" demuestran una ineficacia escandalosa.

Y los empresarios presionando para abaratar el despido, ya sabemos que esa es su receta mágica siempre, pase lo que pase. La solución a cualquier problema. Ah, y también proponen reducir las prestaciones por desempleo.

Vamos mal, y vamos a peor, está claro, aunque, como dice Leopoldo Abadía, hay que ser optimistas, esto no durará siempre. Pero, lamentablemente, parece que nos queda bastante tiempo de crisis.

Ah, y menos mal que PEDRO SOLBES ya no es Ministro de Economía.

dijous, 23 d’abril del 2009

AVUI, UN LLIBRE.


"LA CRISIS NINJA Y OTROS MISTERIOS DE LA ECONOMÍA ACTUAL", de Leopoldo Abadía.


És el llibre que estic llegint, i és realment interessant.

Leopoldo Abadía, un home que en sap molt i que explica les coses com si només apliqués el sentit comú, que ja és molt.

Explica les coses de manera senzilla, perquè tothom l'entengui.

Explica la seva teoria sobre la crisi que estem vivint. Ens explica els orígens i proposa algunes maneres útils per actuar cadascú de nosaltres.

Segons ell, tota aquesta crisi "va de falta de sentit comú, va d'ambició, i va d'estupidesa".

Aquest llibre té una primera part molt divertida, i una segona part que potser es fa una mica més pesada, perquè ens parla per exemple dels pressupostos generals de l'estat, però m'ha agradat moltíssim.

Ah, com alguns ja sabeu, n0 cal que sigui Sant Jordi per comprar un llibre, ni per regalar-lo, ni per llegir-lo.

Ànim!!!

dimarts, 21 d’abril del 2009

HAN BAIXAT ELS PREUS DELS PISOS? (2)



Si mireu el que vaig escriure en aquest mateix "blog" el dia 15 de Febrer d'aquest any, sobre si baixen o no baixen els preus dels pisos, veureu una foto molt semblant a aquesta.

Molt semblant, però amb una "petita modificació". La modificació és el preu del pis de 2 habitacions, que el dia 15 de Febrer era de 185.000 Euros, i avui, dia 21 d'Abril, és de 204.000 Euros. El pis costa 19.000 Euros més.

La rectificació no és un retoc fotogràfic, podeu veure el cartell a la Carretera d'Esplugues de Cornellà, al costat de la "Siemens".

El pis, deu ser el mateix, però és més car. Curiós. I diuen que els preus baixen...

dilluns, 20 d’abril del 2009

OBAMA COMENÇA A "DESENGANYAR"



Durant aquests díes que no he escrit res al meu "blog" han passat moltes coses, però no he trobat el temps suficient, o potser les ganes d'escriure.


Ara, torno a fer-ho, i torno amb una de les coses que em semblen molt preocupants.


Llegeixo que el President dels Estats Units, Barack Obama ha dit que no es jutjarà ningú per les tortures i barbaritats de Guantánamo.


A mi em sembla normal, no espero gaire cosa d'Obama. Ho deia el dia 30 de gener d'aquest any, en aquest "blog" quan parlava del seu "Cap de Gabinet", el sinistre Rahm Emanuel. Deia jo que no podem esperar gaire d'Obama.


Molta gent s'anirà desenganyant. Jo no em vull enganyar. Segur que Obama serà millor que Bush en algunes coses, però no podem creure que canviarà tota la seva política.


Ja ens agradaria a tota la gent que defensem els drets humans que es tanqués Guantánamo, i que els culpables d'aquell horror paguin pel que han fet, però això no serà així, perquè els culpables no són només els militars que vàren torturar, que segurament segueixen torturant. Hi ha culpables polítics que són molt poderosos, i no se'ls jutjarà mai.


No ens enganyem.



divendres, 20 de febrer del 2009

EL COMPAÑERO SALVADOR, UN PELIGRO.


NOTA:

HE BORRADO EL CONTENIDO DE ESTE ESCRITO, A SOLICITUD DEL PROPIO INTERESADO, EL COMPAÑERO SALVADOR.


EN MIS ESCRITOS EXPONGO MIS OPINIONES PERSONALES, Y NO REPRESENTO A NADIE, SINO A MI MISMO.


SON OPINIONES EXCLUSIVAMENTE PERSONALES, Y COMO TALES LAS MANTENGO, PERO CUANDO HABLO DE OTRA PERSONA, EN ESTE CASO DE UN COMPAÑERO Y AMIGO, DEBO RESPETAR SU VOLUNTAD, NATURALMENTE.


dijous, 19 de febrer del 2009

LA HUELGA DE LOS JUECES


Ayer se realizó una “huelga de jueces”, sobre la cual quiero opinar.

¿Los jueces tienen derecho a hacer huelga? Yo opino que SI, que como trabajadores por cuenta ajena tienen derecho legal a hacer huelga. No está prohibida en nuestro país, y lo que no está expresamente prohibido, está permitido.

¿Tienen razones para hacer huelga? Si se mira desde el punto de vista del mal funcionamiento de la justicia, de su lentitud, de su falta de medios, del pésimo estado de muchos juzgados, SI, tienen razones para protestar. Si se tiene en cuenta que algunos de esos problemas son precisamente por su culpa, entonces, NO.

Si la huelga nace como protesta por las sanciones impuestas a algunos jueces, entre ellos el juez Tirado, el juez del llamado “caso Mari Luz”, esto no es una huelga, sino una VERGÜENZA.

¿Tiene culpa el Gobierno de la situación de la justicia? SI, buena parte de culpa. Es cierto que este Gobierno del PSOE ha destinado mucho más en la mejora del sistema judicial que los anteriores gobiernos del PP. Pero es absolutamente insuficiente.

Y a ello, se une la arrogancia, la prepotencia y la torpeza del ministro Mariano Fernández Bermejo, que cuenta con el apoyo momentáneo del presidente Rodríguez Zapatero que lógicamente lo utiliza para “parar el golpe”, dejarlo quemar y después sacárselo de encima, evidentemente.

Y tras la huelga, Fernández Bermejo, al estilo de la derecha reaccionaria, dice que la manera de acabar con próximas huelgas de jueces, es prohibirlas por ley. Mal, Bermejo, mal. Cada vez más torpeza.

El problema del mal funcionamiento judicial, que padecemos los ciudadanos, requiere consenso, habilidad, inversión y buena dirección política, no “rabietas”. Requiere también autoridad, no autoritarismo.

Y después de esta huelga, los jueces deberían ponerse a trabajar, porque esa es una buena parte del problema también. Menos actividades lucrativas al margen de su función, y más trabajo.

Llegar a su hora, estudiar, aprender, formarse y trabajar, señores jueces y señoras juezas, porque muchas veces sus sentencias son fruto del poco trabajo realizado.

Desde luego, esto es sólo mi opinión. Ustedes saben mucho más que yo, y además podrían condenarme.

dilluns, 16 de febrer del 2009

CCOO CONVOCA MANIFESTACIÓ I PREPARA LA VAGA GENERAL

J.C. Gallego (CCOO) i J.M. Álvarez (UGT). Foto: Tejederas (El País)

CCOO, juntament amb Ugt, l’altre Sindicat majoritari, convoquen una Manifestació a Barcelona, el dissabte, 14 de Març.

Serà una Manifestació de caràcter estatal, a la que seran convocats els Delegats i Delegades, treballadors i treballadores, ciutadans i ciutadanes de tota Espanya.

La Manifestació serà per protestar contra la crisi, per exigir mesures i responsabilitats.

Per exigir una política econòmica que no faci pagar sempre els més dèbils.

I aquesta Manifestació és, sens dubte, un primer pas cap a la VAGA GENERAL que es convocarà segurament el mes de Maig.

diumenge, 15 de febrer del 2009

HAN BAIXAT ELS PREUS DELS PISOS ???



Han baixat els preus dels pisos ?

Diuen que si, que els preus dels pisos han baixat.

Realment jo no ho sé, però fa uns dies que veig aquest cartell de la foto a Cornellà de Llobregat.

Els pisos no són a una zona “residencial” cara, sinó a una població obrera.

A més, com es pot llegir, els preus són “des de”, és a dir, que segurament si vols que la cuina estigui bé, t’has de gastar 12.000 ó 15.000 euros més.

I naturalment, en aquest preu no va inclòs “traster”, ni plaça d’aparcament, ni res semblant.

No sé si han baixat els preus dels pisos, però jo els trobo molt cars.

dimecres, 11 de febrer del 2009

PP: CORRUPCIÓ, ESPIONATGE I FRANQUISME

Foto: EFE

Fa dies que estic sentint, com tothom, notícies sobre el PP, els seus espionatges i els seus problemes interns.

Ara, em trobo amb la notícia següent:

“El juez de la Audiencia Nacional Baltasar Garzón imputó hoy los delitos de blanqueo de capitales, defraudación fiscal, cohecho y tráfico de influencias a otras 34 personas relacionadas con la trama de corrupción presuntamente liderada por el empresario Francisco Correa, entre los que se encuentran el hasta ahora alcalde de Boadilla del Monte (Madrid) Arturo González Panero y el ex regidor de Majadahonda Guillermo Ortega, ambos pertenecientes al PP.”

I les noticies es van ampliant cada dia amb noms de persones vinculades al Partit Popular. Ja veurem quants d’ells mereixen acabar a la presó, i quants tornen els diners que hagin robat.

No ens sorprèn. Ja sabem que molt sovint, la dreta està vinculada a temes de corrupció. És dolent que això passi, però és una bona noticia que això es conegui, s’investigui, es jutgi i es condemni si es pot demostrar.

A vegades, també es descobreixen coses així amb els que es diuen d’esquerres, però no és tan freqüent, i ens crida més l’atenció. I quan passa, dic el mateix: que s’investigui, es jutgi i es condemni.

El PP sempre diu que tot això són maniobres del Psoe, dels jutges, de la Cadena Ser, del diari “El País” o dels comunistes. És normal i habitual que el PP, la dreta, ho digui.

La culpa sempre és dels altres. El PP no assumeix mai les seves culpes ni fa cap autocrítica

En Franco ja deia sempre que tot plegat era una “conspiración judeo-masónica”.

Ara ho diuen els del PP: Rajoy, la cínica Esperanza Aguirre, Ruiz Gallardón, Dolores de Cospedal, Ana Botella, Sáenz de Santamaría, Francisco Camps, Rita Barberá, Manuel Fraga Iribarne, etc. Cadascú a la seva manera, però tots amb el seu discurs ranci i franquista.

És divertit veure com aquesta gent “s’espien” i “s’apunyalen” els uns als altres. El trist és que és el principal partit de l’oposició.

El Psoe fa les coses prou malament, però el PP és bastant pitjor.


CUATRO EX BANQUEROS BRITÁNICOS PIDEN PERDÓN


Cuatro ex banqueros británicos piden perdón.

Leo en una noticia de ayer, de la agencia EFECOM lo siguiente:

Cuatro ex directivos de los principales bancos del Reino Unido, entre ellos Tom McKillop -ex presidente del RBS- pidieron perdón públicamente por los errores que condujeron a la crisis financiera.

Ante el Comité del Tesoro de la Cámara de los Comunes del Parlamento, estos ex banqueros, que dejaron sus puestos después de recibir suculentos finiquitos, dijeron que lamentaban "profundamente" lo sucedido y admitieron que la práctica de conceder multimillonarias primas a los directivos contribuyó a la crisis.

McKillop manifestó: "en noviembre del año pasado yo pedí profundas disculpas, disculpas sin reservas, de mi parte y de parte del consejo de administración". "Estamos particularmente preocupados por el serio impacto que (la crisis) ha tenido en los accionistas, el personal y ciertamente la ansiedad causada a los clientes", agregó McKillop.

Sobre la compra del holandés ABN Amro por parte del RBS en el 2007, el ex presidente del RBS reconoció que fue un "gran error" que le costó a la entidad unos 20.000 millones de libras extra. "Lo compramos en el punto más alto de (valoración del) mercado y todo lo que pagamos fue un error. Lamentamos haber comprado el ABN Amro", declaró McKillop.

Además, una jornada después de que Gordon Brown prometiese "erradicar" la cultura de la "recompensar por los fallos" que suponen los 'bonus', los cuatro apoyaron hoy la necesidad de revisarlos, pese a que fueron grandes beneficiarios, no sólo el tiempo que trabajaron en la City, sino tras dejar sus puestos. De hecho, RBS aún prevé conceder este año más de 1.000 millones de libras a sus ejecutivos, que saldrán de los 20.000 millones tomados del Estado.

Mientras los banqueros declaraban, un grupo de trabajadores del sector bancario se manifestaron ante el Parlamento de Westminster para expresar su rechazo por la crisis en la banca y pedir que se paguen primas a los empleados de menor rango.

Desde los sindicatos, el dirigente de Unite (la central más importante del Reino Unido) Derek Simpson destacó la paradoja que "en el mismo día en que 'perdón' es la palabra más fácil para los jefes, 2.300 empleados paguen, con sus despidos, el precio de esos errores de gestión".

"El anuncio del RBS de que planea recortar miles de empleos marca un día desastroso para la plantilla del banco y representa un nuevo golpe para los trabajadores del sector bancario", denunció Simpson.

"Mientras los trabajadores afrontan la pena más dura, la de perder sus empleos, los directivos de los bancos, que han jugado al Monopoly con el dinero de las empresas, simplemente se van de rositas con pagas extras", añadió el dirigente sindical.

La noticia no necesita más comentario. Sólo quiero añadir dos cosas:

1) NO BASTA CON PEDIR PERDÓN. HAY QUE EXIGIRLES A LOS BANQUEROS RESPONSABILIDADES LEGALES Y QUE DEVUELVAN EL DINERO INDEBIDA E INDECENTEMENTE PERCIBIDO.

2) QUE VAYAN TOMANDO NOTA LOS BANQUEROS DE NUESTRO PAÍS, QUE NO ESTÁN LIBRES DE CULPA.

dimarts, 10 de febrer del 2009

ELUANA ENGLARO


ELUANA ENGLARO

Diuen que Eluana Englaro ha mort aquesta nit passada, a Itàlia.

Eluana tenia ara 38 anys i fa 17 anys que era en estat vegetatiu, mantinguda amb alimentació i hidratació artificial.

El pare d’Eluana havia demanat a la justícia italiana, fa 10 anys, autorització per a desconnectar-la de les màquines, ja que el seu estat era irreversible. La voluntat de la família era no mantenir-la connectada, i sembla ser que ella també havia manifestat aquesta voluntat en vida.

El mes de novembre passat, el pare va obtenir l’autorització judicial, però fins ara, per l’oposició del govern Berlusconi no havien pogut desconnectar-la.

L’oposició de Berlusconi i del Vaticà ha estat tremenda. Els ultra-conservadors tenen molt d’interès en mantenir vius a les persones que no tenen vida, mentre no fan res per evitar que morin els que sí podrien tenir-ne.

Són tan hipòcrites que no es cansen de lluitar contra l’eutanàsia i l’avortament, però no mouen un sol dit per evitar que milions de persones morin de gana i de malalties, quan es pot evitar.

Però Berlusconi i el Vaticà no tenen res de cristians.

Per sort, Eluana i la seva família ja han deixat de patir aquesta vida vegetativa que no és VIDA.

Un cos i un cervell que no poden fer res, no són vius.

Si algun dia estic així, com un vegetal en estat irreversible, no vull que se’m mantingui artificialment “amb vida”. AIXÒ NO ÉS VIDA.

Eluana no ha mort ara. Va morir fa 17 anys i fins ara no l’han deixat en pau. Ni a ella ni a la seva família.

Els hipòcrites només els han causat dolor.

dissabte, 7 de febrer del 2009

FOTOS DE DANIEL DELGADO SALVADOR

"DETALLS" (2)




















divendres, 6 de febrer del 2009

"VICTÒRIA" RELATIVA EN LA MEVA NEGOCIACIÓ AMB "LA CAIXA"


El mes de Novembre, “La Caixa” em va revisar el tipus d’interès d’un petit crèdit o préstec hipotecari que tinc, perquè tocava revisió.

Ja vaig explicar-ho en aquest “blog”. Em van apujar la quota, malgrat que el preu del diner que es deixen entre els bancs baixa i baixa, i l’euribor també baixa. Però pel moment que em va tocar la revisió, la meva petita hipoteca va anar a l’alça en lloc de baixar.

No només em vaig queixar en el “blog”. També em vaig queixar a l’oficina de “La Caixa”, i em van dir que intentarien veure si podien fer-me alguna millora.

Avui he conegut la resposta de “La Caixa”. Amb la meva negociació he aconseguit que l’augment no sigui de 7’85 euros mensuals, que és el que m’havien apujat, sinó que s’ha quedat en només 4’80 euros mensuals, amb la qual cosa m’he estalviat 3’05 euros mensuals.

Encara he d’estudiar amb deteniment que faré amb aquests diners, però segur que no els invertiré en “Critèria”, aquella magnífica inversió que em va oferir “La Caixa”, i que només ha fet que baixar i baixar.

Clar que algun dia pujarà, és clar.

Malgrat que m’han apujat menys del que ho havien fet, segueixo sense estar d’acord, i no m’he conformat en dir-li a la sots-directora de l’oficina, sinó que he parlat també amb el Director.

Entre altres coses, li he dit que estic emprenyat amb “La Caixa” i la seva manera de fer les coses.

M’ha dit que no m’emprenyi, que és dolent per la meva salut i tampoc aconseguiré res. Que són ordres “de dalt” i que no pot fer res. Després hem seguit parlant, però no he pogut aconseguir cap millora més, diuen que no pot ser.

Tinc sentiments contradictoris: estic en part una mica content perquè m’he estalviat més de 3 euros mensuals que no pagaré a “La Caixa”, però segueixo emprenyat amb “La Caixa”, perquè, com tots els bancs i caixes, abusen de nosaltres els consumidors, sense cap vergonya.

Diuen que aquest és el seu negoci.

dijous, 5 de febrer del 2009

LOS BANCOS NO PRESTAN DINERO A LAS PEQUEÑAS Y MEDIANAS EMPRESAS


“Encuesta sobre el acceso de las pymes a la financiación ajena”

Reproduzco una parte de una nota de prensa de ayer, de las Cámaras de Comercio, según la cual “Cuatro de cada cinco pymes afirma que ha tenido problemas a la hora de acceder a la financiación externa, y para el 83% se han endurecido considerablemente las condiciones que exigen las entidades financieras”.

Cuatro de cada cinco pymes que en los últimos tres meses se ha dirigido a las entidades financieras para pedir financiación externa (un 80%) afirma que ha tenido problemas.
Según la "Encuesta sobre el Acceso de las Pymes a la financiación ajena", que han elaborado las Cámaras de Comercio, de este colectivo, el 17% no ha conseguido el crédito y el 83% restante manifiesta que se han endurecido considerablemente las condiciones que las entidades les han exigido a la hora de acceder a la financiación.

En cuanto a las condiciones de financiación, para el 59% de las pymes el volumen de financiación ofrecido se ha reducido; el 76% afirma que se han encarecido los gastos y comisiones; el 71% manifiesta que han aumentado las exigencias de avales y garantías; y al 25% de las pymes se les ha requerido garantías de carácter personal.

Asimismo, según los datos de la encuesta de las Cámaras de Comercio, para más de las 3/5 partes de las empresas que han acudido a entidades financieras se ha incrementado el coste de la financiación y dilatado el plazo de respuesta. Además, a un 26% se les ha exigido un plazo de devolución más reducido de lo habitual.

Hasta aquí lo que dicen las Cámaras de Comercio.

Veo que las pymes (pequeñas y medianas empresas) se quejan porque los Bancos no les conceden créditos y eso les crea graves problemas.

Parece cierto que los bancos mantienen cerrado el grifo de los créditos a empresas y familias, a pesar del dinero y los avales que han recibido del Gobierno. Y también parece que los bancos han usado buena parte de ese dinero en pagar a sus propietarios, directivos y accionistas buenos dividendos y “bonus”.

Creo que es evidente que los bancos lo han hecho mal, y siguen haciéndolo mal. Creo que la situación de la banca española es bastante peor de lo que nos dicen. No así la de los banqueros. Quizá pronto nos enteraremos.

Creo que muchas empresas también lo han hecho mal, y siguen haciéndolo mal.

Creo que el gobierno lo ha hecho mal y sigue haciéndolo mal. Rodríguez Zapatero, Solbes, Sebastián, Corbacho y otros se equivocan constantemente, especialmente en los temas económicos. Y tras equivocarse, vuelven a improvisar una rectificación y vuelven a equivocarse.

La derecha, como dije hace unos días ya viene con su receta milagrosa de siempre: hay que abaratar el despido, rebajar los impuestos a los que más tienen, etc. LO DE SIEMPRE.

Y creo también que nosotros, los trabajadores, la “clase media y obrera" también nos hemos equivocado.

Hemos creído que todos debemos tener una vivienda de propiedad. Hemos llegado a la conclusión de que en lugar de pagar un abusivo alquiler de 800 ó 1000 ó más euros, era mejor gastar lo mismo, o un poco más, en una HIPOTECA. Y los bancos nos han animado a pedir esas hipotecas, y nos han concedido el valor del piso, y un poco más.
“No te preocupes, España va bien. Ya pagarás”.

Y hemos caído en la trampa. Todos hemos caído en nuestras propias trampas.

De esto deberíamos sacar una primera conclusión: "NO ES POT ESTIRAR MÉS EL BRAÇ QUE LA MÀNIGA". Ya lo decían mi madre y mis abuelas.

dimecres, 4 de febrer del 2009

MEMBRES DEL FUTUR GOVERN D'OBAMA DIMITEIXEN ABANS DE COMENÇAR

Foto: Tom Daschle i Obama (Efe)

OBAMA HA COMENÇAT AMB MAL PEU.

Segons l’Agència EFE, el president dels EEUU, Barack Obama, va admetre ahir que va cometre errades en la manera de portar la polèmica sobre els impostos del seu candidat a la Secretaria de Salut, Tom Daschle, que va presentar ahir mateix la seva renúncia.

Aquesta renúncia és deguda a que s’ha sabut que Daschle va deixar de pagar 128.000 dòlars en impostos.

Obama va dir que Daschle va cometre una errada “sense intenció, però important”.

Naturalment, dic jo.

Quina intenció pot haver en deixar de pagar 128.000 dòlars d’impostos?

Cap, és evident.

Obama va dir que "és important deixar clar el missatge que no hi ha dos tipus de regles, una per a la gent corrent y una altra per a les personalitats".

Obama també va admetre la seva part de responsabilitat en l’escàndol.

"Em sento frustrat amb mi i amb el meu equip", va admetre Obama, que també va dir que “ara, l’important és posar en marxa la reforma sanitària”.

En una altra entrevista, Obama va reconèixer que “va fotre la pota” , que va “cometre una errada”, i que “probablement no sigui la última que cometi en el meu mandat”

I ahir també, una altra candidata d’Obama per a ocupar càrrecs d’importància al seu govern va presentar la seva renúncia per un altre problema d’endarreriments amb els impostos.

Es tracta de Nancy Killefer, que havia de supervisar la eficiència del Govern, va anunciar que retirava la seva candidatura davant les revelacions de que es va endarrerir en el pagament dels impostos com a “empresària” de persones al seu servei.

Recordem que fa dies Obama ja va tenir els problemes de Bill Richardson i Timothy Geithner, perquè també han tingut alguns problemes legals.

Crec que Obama va ser molt llest per guanyar les eleccions, però ja veurem si ho és per governar.

Lamento que Obama, de moment, no comenci bé, però al menys allà la gent dimiteix.

Aquí, al nostre país els defraudadors no acostumen a dimitir.

dimarts, 3 de febrer del 2009

ESPANYA SUPERA ELS 3'3 MILIONS DE PERSONES ATURADES

Foto: Agencia EFE

ESPANYA SUPERA ELS 3’3 MILIONS DE PERSONES ATURADES

Segurament ja ho sabeu, perquè segurament llegiu i escolteu les notícies, però segons les dades fetes públiques avui, Espanya té 3.327.801 persones aturades, és a dir, que ja ha superat els 3’3 milions d’aturats durant el passat mes de gener.

Aquesta xifra suposa que l’atur es situa en el 13’91 % de la població activa, molt a prop del 14 %.

Durant el mes de gener de 2009, s’han registrat 198.838 aturats, és a dir, prop de 200.000 persones., la qual cosa suposa un increment de l’atur del 6’35 % amb relació al mes anterior.

De gener de 2008 a gener de 2009 l’atur s’ha incrementat un 47’12 %, que son més d’un milió de persones (exactament 1.065.876 persones).

A Catalunya, l’atur registrat el gener de 2009 és de 455.757 persones, que representen un increment del 7’68 % amb relació al mes anterior, ja que s’han registrat 32.525 persones durant el gener.

El mes passat, el Govern espanyol va intentar situar el debat en si s’arribarà o no s’arribarà als 4 milions d’aturats durant l’any 2009. Ara, amb les noves dades, potser tindrà la temptació de situar el debat en si s’arribarà o no als 5 milions. Debat estèril. Ningú ho sap, i no serveix de res “encertar” o no, però així el Govern creu que no sembla que hi hagi tant d'atur.

El problema no és tenir la bola de vidre, encertar o no, encara que és una llàstima que els nostres governants no l’encertin. I pitjor és que no ens diguin la veritat. O potser pitjor, que no sàpiguen el que passa. Crec que el problema és que estem en males mans, i que l’oposició (el PP) és encara pitjor.

Fa pocs dies que he llegit a “El País” un article de Moisés Naim, que segur que en sap de tot això molt més que jo, on deia que el fàcil és dir que tot va malament i que tot anirà pitjor. El senyor Naím deia que això és fàcil i que ara és el discurs de tots, i en canvi, ell, donava una mena de receptes, entre elles l’optimisme i la imaginació.

Doncs bé, senyor Naím, tant de bo tothom assumeixi això, i faci el possible per superar-ho. Especialment els nostres governants, els de tot el món, perquè em temo que una de les solucions que pensin per rebaixar l’atur sigui comptabilitzar-lo d’una altra manera, d’una manera diferent, i ja està rebaixat.

Alguns dels nostres governants el que fan és disfressar les coses en lloc d’intentar veritablement resoldre els problemes, i així ens va.

A “ells” els va molt bé, és clar.

divendres, 30 de gener del 2009

OBAMA, RAHM EMANUEL I EL "LOBBY JUEU"


RAHM EMANUEL i BARACK OBAMA

Fa pocs dies, en una conversa, li expressava a un conegut els meus dubtes sobre les reformes que realment podrà fer o voldrà fer el nou President dels Estats Units, Barack Obama.

El meu conegut, un advocat amb el que tinc diferències de criteri laboral, social i polític, però també li tinc una bona consideració personal, em va dir, més o menys: “No tinguis cap dubte de quina serà la seva política; no saps qui és el seu Cap de Gabinet?”.

Li vaig confessar que no, i em va dir: “doncs és un cap del ‘lobby’ jueu als EEUU”. Un 'lobby' és un grup de pressió, com segurament ja sabeu.



A continuació vaig anar a internet, i em vaig assabentar que el personatge és RAHM EMANUEL, del qual hi ha molta informació i us recomano que la busqueu i la llegiu, com he fet jo. Així potser ens podrem fer una idea del que podem esperar d’Obama i del seu equip.

Llegireu que RAHM EMANUEL no és només del ‘lobby’ jueu. Llegireu que és especialista en aconseguir diners de qualsevol manera, que és partidari de l’eliminació del rival, que és molt agressiu (és insultant amb contraris, periodistes i amb qui calgui), que va ser voluntari de l’exercit israelià a la guerra del Golf (ja que és nacionalitzat nord-americà), que va ser defensor de la guerra d’Iraq, que el tracten de “pitbull”, que té el sobrenom de “Rambo”, i moltes altres coses.

Només cal que poseu en el vostre “buscador” o “cercador” d’internet les paraules RAHM EMANUEL, o RAHM EMANUEL LOBBY JUEU.

Després de llegir tot això sobre aquest personatge, només podria entendre el seu nomenament si Obama pensa que és millor tenir-lo al seu costat que tenir-lo en contra.

QUINA POR EM FA !!!

dijous, 29 de gener del 2009

ESPANYA JA ÉS EN RECESSIÓ TÈCNICA OFICIAL

Foto: Miguel Ángel Fernández Ordóñez, Governador del Banc d'Espanya (EFE)

ESPANYA JA ÉS EN RECESSIÓ TÈCNICA

El Banc d’Espanya ha confirmat que Espanya ja es troba oficialment en “recessió”, perquè ja ha registrat dos trimestres consecutius d’això que en diuen “decreixement”.

Diu en Banc d’Espanya que el PIB (producte interior brut) espanyol va caure un 1’1 % l’últim trimestre de l’any 2008, respecte el trimestre anterior durant el qual ja havia caigut el 0’2 %.

També diu el Banc d’Espanya allò que gairebé tots sabem: que hi ha una caiguda forta de la “demanda interior”, és a dir, del consum i de la inversió, i ho xifra en un 2’4 %.

El Banc també diu que espera que la baixada dels tipus d’interès i de la inflació, així com les “mesures per frenar la crisi, i una eventual superació de les tensions financeres” serveixin per alleugerir la caiguda, encara que diuen que ho veu difícil, perquè reconeix que és difícil que es recuperi el consum, i a més, perquè el problema és mundial.

Fins ara, el Govern espanyol havia negat la crisi. Alguns Ministres com Solbes i Gorbacho sembla que no s’adonen del que passa o neguen l’evidència.

Sebastián diu que una part de la solució és comprar productes espanyols (i dic jo, per què no catalans?, posats a fer).

El PP està enfeinat amb els seus espionatges, i amb l’assignatura d’educació per la ciutadania.

I mols economistes i suposats experts financers han demostrat que els anàlisi fets des dels seus despatxos, fallen estrepitosament. Altres sembla que anaven bastant encertats i les dades els donen la raó (podeu veure les opinions del professor SANTIAGO NIÑO BECERRA, en aquest mateix “blog”, el dia 10 de Desembre de 2008).

Ara, la majoria d’aquests analistes i economistes ja coincideixen en que, lamentablement. 2009 i 2010 seran molt dolents, i després, ja veurem.

A curt i a mig termini, pel que veig pel meu treball, és segur l’augment de l’atur i l’empitjorament de l’economia de les famílies i les empreses en general. S’estan negociant Ero’s, hi ha acomiadaments, no renovacions de contractes temporals, i empreses que simplement no paguen els salaris, i això s’anirà traduint en aturats.

De moment, sembla que a Espanya gairebé només van bé els Bancs, o això diuen. Potser algun dia ens donaran la sorpresa i sabrem que tampoc això és veritat, i que només van bé les butxaques d’alguns banquers, directius i assessors.

Tot plegat, lamentable i molt “fotut” per la immensa majoria.

dilluns, 26 de gener del 2009

PACO IBÁÑEZ Y JAVIER KRAHE, AIRE FRESCO


PACO IBÁÑEZ Y JAVIER KRAHE, AIRE MUY FRESCO.

Estamos viviendo tiempos difíciles, aunque no sé si han existido alguna vez tiempos fáciles.

La humanidad tiene graves problemas a nivel mundial: guerras, violencia, hambre, enfermedades, crisis económica, calentamiento global y otros.

A nivel más local, también nos preocupan problemas importantes: el crecimiento del paro, con más de 3 millones de parados y más de 800.000 hogares con todos sus miembros en paro, empresas que cierran, los jueces y la situación general de la justicia, el PP y su espionaje, los vendavales de este fin de semana con varios muertos, todos dolorosos, pero especialmente los 4 niños en Sant Boi de Llobregat, en fin, tantos y tantos problemas.

Muchas personas tienen depositadas muchas ilusiones en que Obama traerá soluciones, y están tan ilusionados, que sólo pueden desilusionarse a partir de ahora. Yo soy más escéptico. Espero poco, aunque estoy seguro que tendrá algo más de sentido común que el lamentable Bush.

Pues en medio de tanto problema, la semana pasada, recibí dos soplos, dos bocanadas de aire fresco: los conciertos de PACO IBÁÑEZ y JAVIER KRAHE.

PACO IBÁÑEZ, en el Palau de la Música Catalana, nos refuerza en las convicciones clásicas de la izquierda. Se declara abiertamente anti-imperialista, ofrece su concierto como homenaje al masacrado pueblo palestino, reivindica a José Agustín Goytisolo (dice que es el único poeta de su generación que “El País” no ha incluido en la colección que publica, ¿quizá por ser demasiado “rojo”?), y nos canta con su poca voz y su gran energía de siempre, sus canciones de siempre y algunas de su nuevo disco.

Con PACO IBÁÑEZ sigo sintiéndome de izquierdas, sin complejos. Siento que somos los modernos, los progresistas, el futuro. Que somos la esperanza, la ilusión, los anti-dogmáticos. Siento que somos los que no olvidamos lo que pasó para que no vuelva a pasar, los que queremos PAZ, libertad, justicia y pan para todo el mundo.

JAVIER KRAHE, en “Luz de gas” nos llena de optimismo. Su humor inteligente, su lenguaje culto y sin tapujos. Habla igual de sexo, de amor, de matemáticas, de ballenas, de pescadores, de monumentos que otra vez de sexo y de amor. Su alegre pesimismo nos hace pensar que es un ácrata (también sin complejos). También es claramente de izquierdas, pacífico y pacifista, anti-imperialista, en definitiva, también un moderno.

JAVIER KRAHE critica ácidamente nuestra sociedad y nuestros defectos, se ríe de sí mismo y de todo, todos nos reímos con él. Nos divertimos mucho, reflexionamos, nos hacemos más solidarios, más humanos. Y nos hace gozar con sus letras y con sus músicos, entre los que destaco a ANDREAS PRITTWITZ, clarinete, flauta y saxo, uno de los mejores saxos del momento, sin duda.

Para mi, sin duda, PACO IBÁÑEZ y JAVIER KRAHE, junto con otros, expresan en voz alta lo que pienso, lo que pensamos muchísimos. Son parte del presente y del futuro. Lo digamos o no lo digamos, seguimos galopando. “A galopar, a galopar, hasta enterrarlos en el mar”, ese mar, esa mar, que da “boquerón, calamar, y alguna ballenita, que también las da el mar”.




dilluns, 19 de gener del 2009

ADÉU, BUSH, ADÉU


ADÉU AL PRESIDENT DELS EEUU, GEORGE W. BUSH.

GEORGE W. BUSH ha estat, fins ara, el pitjor President dels EEUU, que jo sàpiga.

Ha estat el pitjor per EEUU i, el que més m'afecta, el pitjor pel conjunt del món.

La seva estupidesa, tantes vegades demostrada, la seva incultura, arrogància, la seva falta de sentit comú, les seves mentires, la seva incapacitat, han estat insultants per a tot el món.

És escandalós que els ciutadans del EEUU l'hagin triat dues vegades com a President, i això no parla gens bé d'aquest poble.

Només es pot entendre que els poderosos l'han posat com a President, perquè ha estat una titella a les seves mans, al servei dels interesos més inconfessables.

Però no només és culpable de deixar-se manipular, no és només un "pobre home". També ha mentit i manipulat.

Ha generat odi i violència, amb el seu odi i la seva violència. Ara, després dels seus mandats, els EEUU són molt més odiats per les seves accions.

Igual que m'agradaria que hi hagués un Tribunal Internacional per jutjar tots els Dictadors, m'agradaria que George W. Bush fos jutjat i condemnat com es mereix, pels seus crims, però sabem que això no serà mai. Llàstima.

Ha estas nefast. Serà difícil que EEUU tingui un President pitjor, encara que no ho descarto. Potser sí que són capaços de superar-se.

Ara, arriba Obama. Obama és el canvi. El primer President negre dels EEUU. Ja ho ha dit: éll és el canvi.

Crec que Obama serà aviat una decepció per les persones que creuen que canviarà el món, però estic segur que té, que tindrà, més sentit comú que Bush. Això no és difícil.

Adéu, Bush, adéu.


divendres, 16 de gener del 2009

UN EX-DIRIGENTE PATRONAL DEVUELVE 1'2 MILLONES DE EUROS QUE DEFRAUDÓ


EL EX-DIRIGENTE PATRONAL DEL BAIX LLOBREGAT, PAZ DORADO Y SU COLABORADOR FRANCISCO SIERRA DEVUELVEN 1’2 MILLONES DE EUROS QUE DEFRAUDARON.

Leo en una noticia de El País que el ex-presidente de la Confederación de Empresarios del Baix Llobregat, PAZ DORADO, y un colaborador suyo, Francisco Sierra, han devuelto todo el dinero que defraudaron a las arcas públicas, y que son 1’2 millones de euros.

Tras una investigación judicial que ha durado varios años, se ha alcanzado un “acuerdo extrajudicial” por el que estos dos dirigentes empresariales no irán a la cárcel, a cambio de devolver ese dinero, que recibieron del Fondo Social Europeo para cursos de formación para trabajadores en activo y en paro, que no se realizaron, pero que a base de falsificar listas de alumnos y otras facturas, a través de una empresa del mismo Paz Dorado, cobraron de la Administración.

Según el mencionado acuerdo, la fiscalía pedirá sólo dos años de cárcel para Dorado y un año para Sierra, para que no tengan que ingresar en prisión.

Según la misma noticia de El País, el Tribunal de Cuentas ha abierto dos procedimientos por los que se exige a Paz Dorado diversas cantidades de dinero, y que para asegurar el pago, los interese y las costas, Dorado ha hipotecado a favor del Estado y la Generalitat unas fincas de su propiedad, de un valor de unos 800.000 euros.

Suponiendo que todos los datos de la noticia sean exactos, me parece una buena noticia, ya que generalmente los que roban grandes cantidades, no reconocen su delito ni devuelven el dinero, y parece ser que en este caso, sí lo han devuelto. Eso me alegra.

El hecho que no vayan a la cárcel me parecería preocupante si ir a la cárcel fuera ejemplarizante, si sirviera para algo, pero parece que no es así. Hemos visto otros empresarios, más conocidos que éstos y con más repercusión mediática en la cárcel, y siguen robando.

Y finalmente, me alegra que se exculpe a otras personas que estuvieron imputadas, como son los que en los tiempos de los hechos eran Secretarios Generales de Ugt y CCOO del Baix Llobregat, Juan José Casado y Vicenç Rocosa.

dijous, 15 de gener del 2009

EL PLAN "E"


Mi amigo Augusto me sugiere que escriba mi opinion sobre el “Plan E”, que es el Plan Español para el Estímulo de la Economía y el Empleo.

El Gobierno dice que ese "plan" engloba todas las medidas de política económica previstas por el Gobierno de España para paliar los efectos de la crisis en las famílias y empresas y recuperar la senda del crecimiento y la creación de empleo en la economía española.

Para expliacarnos ese "plan", el Gobierno ha confeccionado una página web, que es http://www.plane.gob.es/

En esa web, nos encontraremos con un vídeo en el que habla Rodríguez Zapatero. Lo que más ha llamado la atención de ese vídeo a muchas personas es que Rodríguez Zapatero parece demacrado. Mala señal. Empezamos mal.

Además del vídeo, en esa web, que está en 5 idiomas (español, catalán, gallego, euskera e inglés), para que todos lo entendamos, el Gobierno expone su "plan" basado en 5 ejes de actuación: Famílias, Empresas, Empleo, Financiero y Modernización de la economía.

Pues me pongo a leer las medidas del "plan" y me encuentro con dos que me llaman mucho la atención. Los 400 euros no retenidos este año 2008 para la declaración de la Renta, y la moratoria temporal parcial del pago de las cuotas hipotecárias a los trabajadores por cuenta ajena que se queden en desempleo.

Con la primera, me quedo perplejo. Rodríguez Zapatero incluye en este novedoso "plan" una medida tomada ya en el año 2008. Los famosos y "dichosos" 400 euros de Zapatero, como dicen muchos, y que ya están más que gastados. No me lo puedo creer. Lo habré leido mal.

Con la segunda medida me indigno, porque conozco algo de ese tema.

Eso de la moratoria temporal parcial de las cuotas hipotecárias, quiere decir, según anunció el Gobierno, que si un trabajador o trabajadora se queda sin empleo, y tiene que pagar una hipoteca, se le haría un aplazamiento de los pagos de esa hipoteca.

Pues bien, el texto dice que "la medida prevé una reducción voluntaria, PREVIO PACTO CON LA ENTIDAD FINANCIERA ACREEDORA, en el pago de las cuotas hipotecárias de hasta el 50 %..."

Es decir, que si no hay pacto con el banco o caixa, no hay aplazamiento. Pues me dice un conocido mio, que se ha quedado en situación de desempleo, y cumple los requisitos establecidos para beneficiarse de esta medida, que fue a su Banco, el BBVA, expuso el tema y lo pasaron al despacho del director para convencerle que eso era una tontería, y lo que tenía que hacer era renegociar la hipoteca, es decir, pagar en más años y así le baja la cuota mensual. Y que se dejara de inventos.

A este conocido ya le he dado la orientación legal oportuna para intentar que el BBVA aplique ese punto del "plan E", pero los bancos y caixas lo aplicarán si quieren. Esa medida parece que no tiene ninguna fuerza legal.

Bien, con estos dos ejemplos, y a falta de estudiar más el tema, saco las siguientes conclusiones provisionales:

1) Este "Plan E" me parece puro márketing del Gobierno de Rodríguez Zapatero, que como en otras muchas cosas improvisa y corrige sobre la marcha. Creo que no va tener ninguna eficacia, como no ha tenido ninguna repercusión su asistencia a la cumbre del G-20. Pura propaganda. Otra vez que se lleve un taburete, no hace falta que Francia le deje una silla.

2) Seguramente otro Gobierno lo haría igual, o peor, no tenemos alternativa en el PP. Por lo que vemos en otros países, la derecha y el centro-izquierda lo están haciendo igual de mal ante esta crisis. Y los culpables, en todos los países, siguen y seguirán ahí, con su dinero en paraísos fiscales.

3) Esta crisis es mundial, y las soluciones locales no sirven, o sirven de muy poco. La crisis habrá que padecerla y superarla con el tiempo. No hay soluciones mágicas. Y menos todavía si son las recetas de la derecha: abaratar el despido, rebajar los impuestos a los ricos, privatizar todo lo que sea rentable, limitar el derecho de huelga (es el discurso de siempre y les sirve para todo).

4) Como he dicho otras veces, la crisis la pagamos y la seguiremos pagando nosotros. Seguimos inyectando enormes cantidades de dinero público a los bancos para que lo despilfarren y no llegue a las empresas y menos a las familias. Pagan dividendos y grandes indemnizaciones, y siguen teniendo pérdidas, que pagamos nosotros. Cada día podemos leerlo en las notícias.

Por cierto, "nosotros", los que siempre pagamos, somos tu y yo, Augusto. Tu, yo, y millones de personas como tu y yo.


dimarts, 13 de gener del 2009

FOTOS DE DANIEL DELGADO SALVADOR


"DETALLS" (1)



























divendres, 9 de gener del 2009

CONCEDITS ELS "PREMIS DANI 2008"



“PREMIS DANI 2008”


- Premi a una vida dedicada a la música i la cançó:
LLUÍS LLACH, JOAN BAPTISTA HUMET i FABRIZIO DE ANDRÉ.

- Premi a l’esport:
RAFA NADAL, GEMMA MENGUAL, EDURNE PASABAN i MICHAEL PHELPS.

- Premi a la literatura:
JOSÉ SARAMAGO i JUAN JOSÉ MILLÁS.

- Premi al periodisme:
CARLOS LLAMAS, MÒNICA TERRIBAS, CARLES FRANCINO, SILVIA INTXAURRONDO i MARTA REYERO.

- Premi a les sèries de TV:
CSI LAS VEGAS, HOUSE i HOSPITAL CENTRAL.

- Premi als programes de TV:
POLÒNIA, PASAPALABRA, CÀMERA CAFÉ, EN CLAU DE VI i ELS DOCUMENTALS.

- Premi de ràdio:
“ESPECIALISTAS SECUNDARIOS”, “LA VENTANA” de GEMMA NIERGA i “HORA 25” d’ÀNGELS BARCELÓ.

- Premi pel.lícula:
“UN POCO DE CHOCOLATE”, dirigida per Aitzol Aramalo, i protagonitzada per Daniel Brühl, Héctor Alterio, Julieta Serrano, Marian Aguilera, Bárbara Goenaga i Ramón Barea.

- Premi a la direcció de cinema:
ALFRED HITCHCOCK.

- Premi actors i actrius:
PAUL NEWMAN, KATHERINE HEPBURN, INGRID BERGMAN, ANTHONY HOPKINS, JEREMY IRONS i ED HARRIS.

- Premi actriu revelació:
NEREA CAMACHO, per “Camino”.

- Premi als “clips” musicals:
SHAKIRA i AVRIL LAVIGNE.

- Premi a la dansa:
SARA BARAS i JULIO BOCCA.

- Premi a la fotografia:
HENRY CARTIER-BRESSON, ANNE GEDDES i JOAN GUERRERO.

- Premi als cantautors:
JORGE DREXLER, ISMAEL SERRANO, MIGUEL POVEDA, JOAN ISAAC, MARIA DEL MAR BONET, RAIMON, VÍCTOR MANUEL i ANA BELÉN.

- Premi a l’humor:
“MONTY PYTHON” i ANTONIO FRAGUAS “FORGES”.

- Premi elegància:
RÀNIA DE JORDÀNIA.

- Premi Top-models:
ADRIANA LIMA, NATALIA VODIANOVA, EUGENIA SILVA, ANDRÉS VELENCOSO i ALINE WEBER.

- Premi a una vida de Top-model:
INÈS DE LA FRESSANGE, CLAUDIA SCHIFFER i HOYT RICHARDS.

- Premis “sexi”:
NASTASSJA KINSKI, CORINNE CLERY, ORNELLA MUTI, GEORGE CLOONEY, BRAD PITT i MIGUEL BOSÉ.

- Premi Hotel:
“MASSO SPERON D’ORO” de Marco di Rovereto (Italia).

- Premi Restaurant:
“LA FEMME” (Diano Marina, Italia)

- Premi al Món del Vi:
TELMO RODRÍGUEZ, CARLOS FALCÓ, JOSÉ PEÑÍN, JOSEP ROCA i MARCEL GORGORI.

- Premi al Món de la Gastonomia:
CARME RUSCALLEDA i JOEL ROBUCHON.

- Premi a l’investigació:
MARIANO BARBACID i VALENTÍ FUSTER.

- Premi a la solidaritat:
Profesor JESÚS NEIRA.

- Premi al sofriment:
CARLOS CRISTO (“jodido pero contento”) i EL POBLE DE PALESTINA.

- Premi a la defensa dels Drets Humans:
BALTASAR GARZÓN (amb encerts i errades).

- Premi testimoni d’església:
PERE CASALDÀLIGA, TERESA FORCADES i JON SOBRINO.

- Premi d’economia: LEOPOLDO ABADÍA (per la seva explicació sobre la crisi ninja) i LUIS DE SEBASTIÁN.

- Premi vida política i dignitat:
JOSÉ ANTONIO LABORDETA i EDUARDO MADINA MUÑOZ.

- Premi d’ecologia:
GREENPEACE.

- Premi de la Pau:
SHIRIN EBADI.

- Premi a la paciència:
SERGI RIERA (per intentar fer cantar una colla de …).


Nota: Com ja sabeu, l'únic "premi" dels "Premis Dani" és el meu reconeixement en aquest "blog".
Enhorabona a tots els premiats i premiades !!!

dijous, 8 de gener del 2009

CONTRA EL "CANON"

ENVIADO POR MI PRIMO JUAN SÁEZ, DE ALBACETE.

http://www.todoscontraelcanon.es/

EL CANON

¿Te imaginas que cada vez que entres en un edificio le tengas que pagar al arquitecto?.

O ¿qué cada vez que pases un puente tengas que pagar a la familia del ingeniero que lo calculó?.

O ¿cada vez que montes en avión al aeronáutico que lo diseño?.

Y ¿qué me cuentas del médico que salva la vida a un enfermo?. ¿Le tendría que pagar el afortunado un euro al día por cada nuevo sol que ve salir al doctor por haberle curado?

Todos hacemos nuestro trabajo y no pretendemos que el del mes pasado nos lo paguen todos los meses hasta la muerte, pero nuestros artistas parece ser que son especiales...

La SGAE, va a hacer rentable convertirse en creador de canciones en España, y a los datos nos remitimos. El nuevo canon que se nos prepara es abusivo e injusto, y aquí van unos ejemplos:

1 ordenador con 160gb de disco duro . . . . . . . . . . (22 EUR de canon)
1 regrabadora de dvd's de ordenador . . . . . . . . . . (16,67 EUR de canon)
1 impresora multifunción . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . (10 EUR de canon)
1 cámara de fotos con memoria para 200 fotos . . . (9 EUR de canon)
1 reproductor de dvd de salón . . . . . . . . . . . . . . . . (6,61 EUR de canon)
1 Equipo de música de salón . . . . . . . . . . . . . . . . . . (0,60 EUR canon)
1 línea adsl 1 MB . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . (35 EUR canon anuales)
200 cd's vírgenes para grabar diversos datos . . . (50 EUR de canon)
100 dvd's vírgenes para grabar diversos datos . . . (140 EUR de canon)

En definitiva, que cualquier familia española con un ordenador pagará unos 303 EUR de canon al año. Antes no se sabía que era lo del canon, pero ahora nos vamos a enterar de sobra.

Señores esto no es para paliar los daños de la piratería. Que expliquen qué van a hacer con este dinero. Lo más increíble es que pagarás, oigas música o no.

Si una empresa compra 10 ordenadores para un departamento comercial, la SGAE hace caja aunque no hayas oído en tu vida una nota de sus productos. Lo mismo le pasará al hospital comarcal, al colegio de tus hijos o al ayuntamiento de tu pueblo.

¿Se trata acaso de mantener de forma vitalicia a los creadores que ya están“situados”, mientras hacen "play back" en la tele en especiales pagados por la televisión pública, desplazando a los nuevos creadores con ganas de trabajar y que quieren demostrar su talento.

Si este dinero fuese dirigido a la creación de escuelas, museos, o cualquier otro destino realmente a favor del mantenimiento y promoción del arte, se podría comprender. Pero no, el dinero que recauden es para los inscritos en la lista de los guays, y el reparto se hará por nº de ventas. Es decir, de nuevo ganará más el que más venda, esto es, el que más tenga.

Firma si no quieres pagar esta burrada. La ley está debatiéndose en el congreso y pronto verá la luz si no hacemos nada al respecto.

TU FIRMA SÍ ES IMPORTANTE

http://www.todoscontraelcanon.es/

Necesitamos 1.500.000 firmas y ya hay más de 200.000.

UN SALUDO. GRACIAS. Juan Sáez García

dilluns, 5 de gener del 2009

CARTA ALS REIS MAGS

SI US PLAU, NO VINGUEU AQUESTA NIT.

Apreciats Melcior, Gaspar i Baltasar:

Us escric aquesta carta, per demanar-vos que no vingueu aquesta nit, ni a casa meva ni a les cases de la nostra societat rica i benestant. Els nostres nens, en general, ja tenen tot el que volen, i nosaltres els grans, també. Tenim tot el necessari i molt més del necessari. A les nostres cases, els pares, els oncles, els avis i els padrins ja ens ocuparem que als nens no els faltin regals.

Si un cas, vingueu només a aquelles cases on els nens i els grans no tenen allò que els cal, malgrat que viuen entre nosaltres, la societat de l’opulència, al “primer món”.

En lloc de venir aquí, us demano que feu una altra cosa.

Mireu, pels llibres i pel que m’han explicat sé que sou Mags. No sé si sou reis o no, però sí que sou Mags. Teniu Poders.

Diuen que fa més de 2000 anys vareu anar a Betlem, perquè havia nascut el nen Jesús, i li vareu portar or, encens i mirra. No sé si era el més adequat per un nen tan pobre que va néixer en un pessebre, però ja fa molts anys i no vull discutir això.

El que us demano és que aquesta nit torneu per allà, en lloc de venir per aquí.

Allà, prop de Betlem, a Gaza, estan de guerra. Ja ho sabeu. Sabeu que els israelians ho han envaït, i que han matat i segueixen matant molta gent, i si no feu alguna cosa, en mataran molta més, perquè han entrat amb els seus tancs, bombes i canons.

Us demano que aquesta nit aneu allà.

Vosaltres podreu entrar perquè sou Mags. Als periodistes no els deixen entrar perquè no vegin les barbaritats que fan els israelians, els seus crims.

Repeteixo: us demano que aquesta nit aneu allà. I que els preneu les armes a tots, als israelians i també als palestins. Que els hi canvieu les armes per menjar, medicines, per tot l’ajut humanitari que els cal i que els israelians no deixen entrar, perquè volen matar, eliminar els palestins.

També els podeu portar als nens i nenes alguna joguina educativa, que fomenti la convivència.

Bé, posats a demanar, com que sou tres, us podeu repartir aquesta nit.

En Baltasar, com que és negre, potser deu ser africà, i podria anar al Congo, a Somàlia i a tots els països africans en conflicte i fer el mateix.

I un altre de vosaltres (Melcior o Gaspar) es pot ocupar d’Amèrica, de la resta d’Àsia, d’Afganistan, de la resta d’Europa,... en fi, la llista és molt llarga, teniu molta feina.

Si us plau, no perdeu el vostre temps amb nosaltres, que ja tenim de tot. Potser ens falta solidaritat, sentit de la justícia, dignitat, valentia, vergonya, però de coses materials ens en sobren.

Utilitzeu el temps i els vostres Poders de Mags en aquells que us necessiten de veritat.