
"Cuando fui infiel,
(Javier Krahe)
Benvinguts al “Blog” de Daniel Delgado. Aquest és el lloc on trobareu les meves opinions, fotos, comentaris de cinema, activitats, actes, concerts, enllaços amb altres blogs i pàgines web interessants, i també aportacions d'altres persones. M'agradarà rebre els vostres comentaris.


Foto: Europa Press
Foto: Ricard Cugat
Foto: AFP
Foto: Laura Guerrero
Ahir va morir en Luis de Sebastián. Ha estat un referent, un mestre, un amic, un company solidari. Ens explicava economia amb paraules entenedores i el punt de vista dels pobres.
En lloc de les meves paraules, faré servir el que ha escrit en Pep Mària, a El País.
"Nacido el 24 de octubre de 1934 en Burgos -padre médico, madre maestra sin ejercer- Luis de Sebastián y Carazo ingresó con 16 años en la Compañía de Jesús. La formación en los jesuitas le supuso un periplo largo, extenso e internacional que lo llevó a estudiar Filosofía, Teología, Economía y Ciencia Política; y a visitar universidades en España, Alemania, Suiza, Reino Unido e Italia.
Pero un momento fundamental en su trayectoria humana e intelectual fue su llegada a El Salvador en 1968. Aquella realidad social le descolocó. Empezó a trabajar con otros jesuitas en la transformación social y política del país desde la Universidad Centroamericana (UCA). Monseñor Óscar Romero -arzobispo de San Salvador asesinado en 1980, y del cual Luis tenía una fotografía en su despacho en ESADE- y los jesuitas que serían asesinados en 1989 en el campus de la UCA se convirtieron en sus referentes. El sabio polifacético iba traduciendo su fe en compromiso por la vida de los pobres, al estilo del carpintero de Nazaret.
En noviembre de 1980, marcha a Europa para representar al movimiento político opositor a la cruelísima dictadura salvadoreña. En esta parte del Atlántico deja la Compañía de Jesús y se casa, pero sigue colaborando en la causa de la justicia. En 1982, invitado por el profesor de ESADE Toni Güell, comienza a dar clases en esta institución docente jesuita.
En ESADE despliega una fecunda actividad académica con decenas de publicaciones en el campo de la economía y las ciencias sociales, hasta su muerte ayer. En esta época colabora con el Banco Interamericano de Desarrollo (1993-96) y profundiza en su conocimiento y cariño hacia América Latina. Aprovecha esta estancia en Washington para estudiar la pobreza en los EE UU, esfuerzo del que saldrá el excelente libro Pies de barro. La decadencia de EE UU (2004). A principios del nuevo milenio, se interesa por África. De su investigación resulta otro gran libro: África, pecado de Europa (2006).
La obra de Sebastián conjuga siempre el rigor académico con la claridad y la amenidad. Subyace a cualquiera de sus trabajos una opción fundamental madurada básicamente en su estancia en El Salvador: mirar al mundo y a la economía desde el lado de los pobres.
En 1989 escribió un bellísimo poema dedicado a sus amigos jesuitas asesinados en la UCA. En él Jesús de Nazaret da la bienvenida al cielo a estos hombres, cansados en su lucha por la justicia. Ayer era demasiado temprano para poesías. Pero no es tarde para desear que el carpintero de Nazaret, al que Luis ha sido siempre fiel, le reciba también a él, infatigable trabajador por la justicia.
Sabio cristiano y justo: ¡hasta siempre!"
Josep F. Mària es jesuita y profesor de ESADE.
FINS A SEMPRE, LUIS.
Tinc diversos temes importants, sobre els que vull donar la meva opinió, però vull fer-ho amb més dades, amb més informació, com la grip "porcina", aquesta que diuen que va començar a Mèxic. Ho faré aviat. O de la marxa de Rosa Aguilar d'Izquierda Unida. O de la reunió de ministres d'economia del G20, sense Espanya. Tinc molts temes pendents...
Però diversos diaris ens van sorprendre ahir amb la fotografia dels culs de Letizia Ortiz i Carla Bruni, i vull comentar el fet.
En general, m'agraden les dones, i també, en general, m'agraden els seus culs. No em fa cap vergonya dir-ho.
Però el que no m'agrada és que els mitjans de comunicació suposadament seriosos, en lloc d'informació i opinió, publiquin una foto dels culs de Letizia Ortiz i Carla Bruni, que no tenen cap interès informatiu.
I no m'agrada que aquesta foto es converteixi en un debat. Això no és periodisme. Això no són periodistes ni diaris seriosos. És la meva opinió, és clar, però aquesta utilització periodística de l'estupidesa humana em fa vergonya. Vergonya aliena.

Si mireu el que vaig escriure en aquest mateix "blog" el dia 15 de Febrer d'aquest any, sobre si baixen o no baixen els preus dels pisos, veureu una foto molt semblant a aquesta.
Molt semblant, però amb una "petita modificació". La modificació és el preu del pis de 2 habitacions, que el dia 15 de Febrer era de 185.000 Euros, i avui, dia 21 d'Abril, és de 204.000 Euros. El pis costa 19.000 Euros més.
La rectificació no és un retoc fotogràfic, podeu veure el cartell a la Carretera d'Esplugues de Cornellà, al costat de la "Siemens".
El pis, deu ser el mateix, però és més car. Curiós. I diuen que els preus baixen...


J.C. Gallego (CCOO) i J.M. Álvarez (UGT). Foto: Tejederas (El País)
CCOO, juntament amb Ugt, l’altre Sindicat majoritari, convoquen una Manifestació a Barcelona, el dissabte, 14 de Març.
Serà una Manifestació de caràcter estatal, a la que seran convocats els Delegats i Delegades, treballadors i treballadores, ciutadans i ciutadanes de tota Espanya.
La Manifestació serà per protestar contra la crisi, per exigir mesures i responsabilitats.
Per exigir una política econòmica que no faci pagar sempre els més dèbils.
I aquesta Manifestació és, sens dubte, un primer pas cap a la VAGA GENERAL que es convocarà segurament el mes de Maig.
Fa dies que estic sentint, com tothom, notícies sobre el PP, els seus espionatges i els seus problemes interns.
Ara, em trobo amb la notícia següent:
“El juez de la Audiencia Nacional Baltasar Garzón imputó hoy los delitos de blanqueo de capitales, defraudación fiscal, cohecho y tráfico de influencias a otras 34 personas relacionadas con la trama de corrupción presuntamente liderada por el empresario Francisco Correa, entre los que se encuentran el hasta ahora alcalde de Boadilla del Monte (Madrid) Arturo González Panero y el ex regidor de Majadahonda Guillermo Ortega, ambos pertenecientes al PP.”
I les noticies es van ampliant cada dia amb noms de persones vinculades al Partit Popular. Ja veurem quants d’ells mereixen acabar a la presó, i quants tornen els diners que hagin robat.
No ens sorprèn. Ja sabem que molt sovint, la dreta està vinculada a temes de corrupció. És dolent que això passi, però és una bona noticia que això es conegui, s’investigui, es jutgi i es condemni si es pot demostrar.
A vegades, també es descobreixen coses així amb els que es diuen d’esquerres, però no és tan freqüent, i ens crida més l’atenció. I quan passa, dic el mateix: que s’investigui, es jutgi i es condemni.
El PP sempre diu que tot això són maniobres del Psoe, dels jutges, de la Cadena Ser, del diari “El País” o dels comunistes. És normal i habitual que el PP, la dreta, ho digui.
La culpa sempre és dels altres. El PP no assumeix mai les seves culpes ni fa cap autocrítica
En Franco ja deia sempre que tot plegat era una “conspiración judeo-masónica”.
Ara ho diuen els del PP: Rajoy, la cínica Esperanza Aguirre, Ruiz Gallardón, Dolores de Cospedal, Ana Botella, Sáenz de Santamaría, Francisco Camps, Rita Barberá, Manuel Fraga Iribarne, etc. Cadascú a la seva manera, però tots amb el seu discurs ranci i franquista.
És divertit veure com aquesta gent “s’espien” i “s’apunyalen” els uns als altres. El trist és que és el principal partit de l’oposició.
El Psoe fa les coses prou malament, però el PP és bastant pitjor.




Foto: Tom Daschle i Obama (Efe)Recordem que fa dies Obama ja va tenir els problemes de Bill Richardson i Timothy Geithner, perquè també han tingut alguns problemes legals.
Crec que Obama va ser molt llest per guanyar les eleccions, però ja veurem si ho és per governar.
Lamento que Obama, de moment, no comenci bé, però al menys allà la gent dimiteix.
Foto: Agencia EFERAHM EMANUEL i BARACK OBAMA
Fa pocs dies, en una conversa, li expressava a un conegut els meus dubtes sobre les reformes que realment podrà fer o voldrà fer el nou President dels Estats Units, Barack Obama.
Foto: Miguel Ángel Fernández Ordóñez, Governador del Banc d'Espanya (EFE)
ESPANYA JA ÉS EN RECESSIÓ TÈCNICA
El Banc d’Espanya ha confirmat que Espanya ja es troba oficialment en “recessió”, perquè ja ha registrat dos trimestres consecutius d’això que en diuen “decreixement”.
Diu en Banc d’Espanya que el PIB (producte interior brut) espanyol va caure un 1’1 % l’últim trimestre de l’any 2008, respecte el trimestre anterior durant el qual ja havia caigut el 0’2 %.
També diu el Banc d’Espanya allò que gairebé tots sabem: que hi ha una caiguda forta de la “demanda interior”, és a dir, del consum i de la inversió, i ho xifra en un 2’4 %.
El Banc també diu que espera que la baixada dels tipus d’interès i de la inflació, així com les “mesures per frenar la crisi, i una eventual superació de les tensions financeres” serveixin per alleugerir la caiguda, encara que diuen que ho veu difícil, perquè reconeix que és difícil que es recuperi el consum, i a més, perquè el problema és mundial.
Fins ara, el Govern espanyol havia negat la crisi. Alguns Ministres com Solbes i Gorbacho sembla que no s’adonen del que passa o neguen l’evidència.
Sebastián diu que una part de la solució és comprar productes espanyols (i dic jo, per què no catalans?, posats a fer).
El PP està enfeinat amb els seus espionatges, i amb l’assignatura d’educació per la ciutadania.
I mols economistes i suposats experts financers han demostrat que els anàlisi fets des dels seus despatxos, fallen estrepitosament. Altres sembla que anaven bastant encertats i les dades els donen la raó (podeu veure les opinions del professor SANTIAGO NIÑO BECERRA, en aquest mateix “blog”, el dia 10 de Desembre de 2008).
Ara, la majoria d’aquests analistes i economistes ja coincideixen en que, lamentablement. 2009 i 2010 seran molt dolents, i després, ja veurem.
A curt i a mig termini, pel que veig pel meu treball, és segur l’augment de l’atur i l’empitjorament de l’economia de les famílies i les empreses en general. S’estan negociant Ero’s, hi ha acomiadaments, no renovacions de contractes temporals, i empreses que simplement no paguen els salaris, i això s’anirà traduint en aturats.
De moment, sembla que a Espanya gairebé només van bé els Bancs, o això diuen. Potser algun dia ens donaran la sorpresa i sabrem que tampoc això és veritat, i que només van bé les butxaques d’alguns banquers, directius i assessors.
Tot plegat, lamentable i molt “fotut” per la immensa majoria.



ADÉU AL PRESIDENT DELS EEUU, GEORGE W. BUSH.
GEORGE W. BUSH ha estat, fins ara, el pitjor President dels EEUU, que jo sàpiga.
Ha estat el pitjor per EEUU i, el que més m'afecta, el pitjor pel conjunt del món.
La seva estupidesa, tantes vegades demostrada, la seva incultura, arrogància, la seva falta de sentit comú, les seves mentires, la seva incapacitat, han estat insultants per a tot el món.
És escandalós que els ciutadans del EEUU l'hagin triat dues vegades com a President, i això no parla gens bé d'aquest poble.
Només es pot entendre que els poderosos l'han posat com a President, perquè ha estat una titella a les seves mans, al servei dels interesos més inconfessables.
Però no només és culpable de deixar-se manipular, no és només un "pobre home". També ha mentit i manipulat.
Ha generat odi i violència, amb el seu odi i la seva violència. Ara, després dels seus mandats, els EEUU són molt més odiats per les seves accions.
Igual que m'agradaria que hi hagués un Tribunal Internacional per jutjar tots els Dictadors, m'agradaria que George W. Bush fos jutjat i condemnat com es mereix, pels seus crims, però sabem que això no serà mai. Llàstima.
Ha estas nefast. Serà difícil que EEUU tingui un President pitjor, encara que no ho descarto. Potser sí que són capaços de superar-se.
Ara, arriba Obama. Obama és el canvi. El primer President negre dels EEUU. Ja ho ha dit: éll és el canvi.
Crec que Obama serà aviat una decepció per les persones que creuen que canviarà el món, però estic segur que té, que tindrà, més sentit comú que Bush. Això no és difícil.
Adéu, Bush, adéu.

Mi amigo Augusto me sugiere que escriba mi opinion sobre el “Plan E”, que es el Plan Español para el Estímulo de la Economía y el Empleo.
El Gobierno dice que ese "plan" engloba todas las medidas de política económica previstas por el Gobierno de España para paliar los efectos de la crisis en las famílias y empresas y recuperar la senda del crecimiento y la creación de empleo en la economía española.
Para expliacarnos ese "plan", el Gobierno ha confeccionado una página web, que es http://www.plane.gob.es/
En esa web, nos encontraremos con un vídeo en el que habla Rodríguez Zapatero. Lo que más ha llamado la atención de ese vídeo a muchas personas es que Rodríguez Zapatero parece demacrado. Mala señal. Empezamos mal.
Además del vídeo, en esa web, que está en 5 idiomas (español, catalán, gallego, euskera e inglés), para que todos lo entendamos, el Gobierno expone su "plan" basado en 5 ejes de actuación: Famílias, Empresas, Empleo, Financiero y Modernización de la economía.
Pues me pongo a leer las medidas del "plan" y me encuentro con dos que me llaman mucho la atención. Los 400 euros no retenidos este año 2008 para la declaración de la Renta, y la moratoria temporal parcial del pago de las cuotas hipotecárias a los trabajadores por cuenta ajena que se queden en desempleo.
Con la primera, me quedo perplejo. Rodríguez Zapatero incluye en este novedoso "plan" una medida tomada ya en el año 2008. Los famosos y "dichosos" 400 euros de Zapatero, como dicen muchos, y que ya están más que gastados. No me lo puedo creer. Lo habré leido mal.
Con la segunda medida me indigno, porque conozco algo de ese tema.
Eso de la moratoria temporal parcial de las cuotas hipotecárias, quiere decir, según anunció el Gobierno, que si un trabajador o trabajadora se queda sin empleo, y tiene que pagar una hipoteca, se le haría un aplazamiento de los pagos de esa hipoteca.
Pues bien, el texto dice que "la medida prevé una reducción voluntaria, PREVIO PACTO CON LA ENTIDAD FINANCIERA ACREEDORA, en el pago de las cuotas hipotecárias de hasta el 50 %..."
Es decir, que si no hay pacto con el banco o caixa, no hay aplazamiento. Pues me dice un conocido mio, que se ha quedado en situación de desempleo, y cumple los requisitos establecidos para beneficiarse de esta medida, que fue a su Banco, el BBVA, expuso el tema y lo pasaron al despacho del director para convencerle que eso era una tontería, y lo que tenía que hacer era renegociar la hipoteca, es decir, pagar en más años y así le baja la cuota mensual. Y que se dejara de inventos.
A este conocido ya le he dado la orientación legal oportuna para intentar que el BBVA aplique ese punto del "plan E", pero los bancos y caixas lo aplicarán si quieren. Esa medida parece que no tiene ninguna fuerza legal.
Bien, con estos dos ejemplos, y a falta de estudiar más el tema, saco las siguientes conclusiones provisionales:
1) Este "Plan E" me parece puro márketing del Gobierno de Rodríguez Zapatero, que como en otras muchas cosas improvisa y corrige sobre la marcha. Creo que no va tener ninguna eficacia, como no ha tenido ninguna repercusión su asistencia a la cumbre del G-20. Pura propaganda. Otra vez que se lleve un taburete, no hace falta que Francia le deje una silla.
2) Seguramente otro Gobierno lo haría igual, o peor, no tenemos alternativa en el PP. Por lo que vemos en otros países, la derecha y el centro-izquierda lo están haciendo igual de mal ante esta crisis. Y los culpables, en todos los países, siguen y seguirán ahí, con su dinero en paraísos fiscales.
3) Esta crisis es mundial, y las soluciones locales no sirven, o sirven de muy poco. La crisis habrá que padecerla y superarla con el tiempo. No hay soluciones mágicas. Y menos todavía si son las recetas de la derecha: abaratar el despido, rebajar los impuestos a los ricos, privatizar todo lo que sea rentable, limitar el derecho de huelga (es el discurso de siempre y les sirve para todo).
4) Como he dicho otras veces, la crisis la pagamos y la seguiremos pagando nosotros. Seguimos inyectando enormes cantidades de dinero público a los bancos para que lo despilfarren y no llegue a las empresas y menos a las familias. Pagan dividendos y grandes indemnizaciones, y siguen teniendo pérdidas, que pagamos nosotros. Cada día podemos leerlo en las notícias.
Por cierto, "nosotros", los que siempre pagamos, somos tu y yo, Augusto. Tu, yo, y millones de personas como tu y yo.