S'HA MORT EL MEU PARE.

EL DIMARTS, 14 DE DESEMBRE, VA MORIR EL MEU PARE, ASENCIO DELGADO.


A CONTINUACIÓ REPRODUEIXO EL QUE VAIG LLEGIR EN EL SEU FUNERAL:

“El meu pare, l’Asensi, ha sigut una persona bona, de bons sentiments, que ha dedicat la seva vida bàsicament a tres coses:

-     a nosaltres, la seva família

-     al treball

-     i al futbol, com sabeu, la seva gran afició.

Al futbol va dedicar el seu temps lliure, des de molt jove: primer com a jugador, després com a entrenador i delegat d’equips d’aficionats, i també anant als camps de futbol de tot Catalunya, camps a molts dels quals m’havia portat quan jo era petit, i on alguns de vosaltres el vàreu veure jugar.

El futbol també era escoltar el “Carrusel Deportivo” per la ràdio, veure els partits per televisió, seguir la quiniela, i llegir els diaris, on també buscava els resultats de la primitiva, els cecs i la loteria.

 

Al treball hi va dedicar moltes hores cada dia, com molts de vosaltres i molts dels vostres pares i mares, perquè era el que calia per poder mantenir la família.

Com molts sabeu, el meu pare va treballar a la fàbrica tèxtil per les tardes, al mercat venent cols pels matins, i al Born a les matinades.

I tot això, és clar, com ja he dit, per mantenir a la família, a nosaltres.

Aquesta família que ell tant ha estimat. Potser sense dir-ho amb gaires paraules, però amb tot el sentiment. Com nosaltres a ell.

 

El meu pare, l’Asensi, ens ha estimat molt a tots: a mi, el seu únic fill; a  la Carme, la seva dona i mare meva; a la Carme, la meva dona. I també, com tots sabeu, va estimar molt als seus pares (el iaio Joaquín i la iaia Silvestra), als seus germans i germanes, cunyats i cunyades, nebots i nebodes.

Nosaltres també l’hem estimat, l’estimem molt, cadascú a la nostra manera, és clar.

El papa, l’Asensi, no era perfecte, ningú és perfecte, i tenia els seus defectes, com tots els tenim, som humans. Però a més de la seva estimació pels seus, que sou els meus, em va ensenyar, amb el seu exemple, sense gaires paraules, uns valors molt importants:

La Honradesa,

El Treball,

La Veritat,

I la Estimació, com ja us he dit.

Ara, ha deixat aquesta vida terrenal, i els que creiem que hi ha alguna cosa després de la mort, creiem que en algun lloc, es trobarà amb la mama (la Carme), es trobarà amb els seus pares, amb els seus germans i germanes, cunyats, amb el Gúmer (el meu sogre), i amb tots els que ja són allà, en aquell lloc que a nosaltres, els cristians, ens agrada dir-li Cel.

Allà, un dia (si pot ser d’aquí molt de temps), esperem trobar-los i trobar-nos tots per sempre.

 

Moltes gràcies a tots per la vostra companyia i la vostra estimació.