divendres, 20 de febrer del 2009
EL COMPAÑERO SALVADOR, UN PELIGRO.
NOTA:
HE BORRADO EL CONTENIDO DE ESTE ESCRITO, A SOLICITUD DEL PROPIO INTERESADO, EL COMPAÑERO SALVADOR.
EN MIS ESCRITOS EXPONGO MIS OPINIONES PERSONALES, Y NO REPRESENTO A NADIE, SINO A MI MISMO.
SON OPINIONES EXCLUSIVAMENTE PERSONALES, Y COMO TALES LAS MANTENGO, PERO CUANDO HABLO DE OTRA PERSONA, EN ESTE CASO DE UN COMPAÑERO Y AMIGO, DEBO RESPETAR SU VOLUNTAD, NATURALMENTE.
dijous, 19 de febrer del 2009
LA HUELGA DE LOS JUECES
Ayer se realizó una “huelga de jueces”, sobre la cual quiero opinar.
¿Los jueces tienen derecho a hacer huelga? Yo opino que SI, que como trabajadores por cuenta ajena tienen derecho legal a hacer huelga. No está prohibida en nuestro país, y lo que no está expresamente prohibido, está permitido.
¿Tienen razones para hacer huelga? Si se mira desde el punto de vista del mal funcionamiento de la justicia, de su lentitud, de su falta de medios, del pésimo estado de muchos juzgados, SI, tienen razones para protestar. Si se tiene en cuenta que algunos de esos problemas son precisamente por su culpa, entonces, NO.
Si la huelga nace como protesta por las sanciones impuestas a algunos jueces, entre ellos el juez Tirado, el juez del llamado “caso Mari Luz”, esto no es una huelga, sino una VERGÜENZA.
¿Tiene culpa el Gobierno de la situación de la justicia? SI, buena parte de culpa. Es cierto que este Gobierno del PSOE ha destinado mucho más en la mejora del sistema judicial que los anteriores gobiernos del PP. Pero es absolutamente insuficiente.
Y a ello, se une la arrogancia, la prepotencia y la torpeza del ministro Mariano Fernández Bermejo, que cuenta con el apoyo momentáneo del presidente Rodríguez Zapatero que lógicamente lo utiliza para “parar el golpe”, dejarlo quemar y después sacárselo de encima, evidentemente.
Y tras la huelga, Fernández Bermejo, al estilo de la derecha reaccionaria, dice que la manera de acabar con próximas huelgas de jueces, es prohibirlas por ley. Mal, Bermejo, mal. Cada vez más torpeza.
El problema del mal funcionamiento judicial, que padecemos los ciudadanos, requiere consenso, habilidad, inversión y buena dirección política, no “rabietas”. Requiere también autoridad, no autoritarismo.
Y después de esta huelga, los jueces deberían ponerse a trabajar, porque esa es una buena parte del problema también. Menos actividades lucrativas al margen de su función, y más trabajo.
Llegar a su hora, estudiar, aprender, formarse y trabajar, señores jueces y señoras juezas, porque muchas veces sus sentencias son fruto del poco trabajo realizado.
Desde luego, esto es sólo mi opinión. Ustedes saben mucho más que yo, y además podrían condenarme.
¿Los jueces tienen derecho a hacer huelga? Yo opino que SI, que como trabajadores por cuenta ajena tienen derecho legal a hacer huelga. No está prohibida en nuestro país, y lo que no está expresamente prohibido, está permitido.
¿Tienen razones para hacer huelga? Si se mira desde el punto de vista del mal funcionamiento de la justicia, de su lentitud, de su falta de medios, del pésimo estado de muchos juzgados, SI, tienen razones para protestar. Si se tiene en cuenta que algunos de esos problemas son precisamente por su culpa, entonces, NO.
Si la huelga nace como protesta por las sanciones impuestas a algunos jueces, entre ellos el juez Tirado, el juez del llamado “caso Mari Luz”, esto no es una huelga, sino una VERGÜENZA.
¿Tiene culpa el Gobierno de la situación de la justicia? SI, buena parte de culpa. Es cierto que este Gobierno del PSOE ha destinado mucho más en la mejora del sistema judicial que los anteriores gobiernos del PP. Pero es absolutamente insuficiente.
Y a ello, se une la arrogancia, la prepotencia y la torpeza del ministro Mariano Fernández Bermejo, que cuenta con el apoyo momentáneo del presidente Rodríguez Zapatero que lógicamente lo utiliza para “parar el golpe”, dejarlo quemar y después sacárselo de encima, evidentemente.
Y tras la huelga, Fernández Bermejo, al estilo de la derecha reaccionaria, dice que la manera de acabar con próximas huelgas de jueces, es prohibirlas por ley. Mal, Bermejo, mal. Cada vez más torpeza.
El problema del mal funcionamiento judicial, que padecemos los ciudadanos, requiere consenso, habilidad, inversión y buena dirección política, no “rabietas”. Requiere también autoridad, no autoritarismo.
Y después de esta huelga, los jueces deberían ponerse a trabajar, porque esa es una buena parte del problema también. Menos actividades lucrativas al margen de su función, y más trabajo.
Llegar a su hora, estudiar, aprender, formarse y trabajar, señores jueces y señoras juezas, porque muchas veces sus sentencias son fruto del poco trabajo realizado.
Desde luego, esto es sólo mi opinión. Ustedes saben mucho más que yo, y además podrían condenarme.
dilluns, 16 de febrer del 2009
CCOO CONVOCA MANIFESTACIÓ I PREPARA LA VAGA GENERAL
J.C. Gallego (CCOO) i J.M. Álvarez (UGT). Foto: Tejederas (El País)
CCOO, juntament amb Ugt, l’altre Sindicat majoritari, convoquen una Manifestació a Barcelona, el dissabte, 14 de Març.
Serà una Manifestació de caràcter estatal, a la que seran convocats els Delegats i Delegades, treballadors i treballadores, ciutadans i ciutadanes de tota Espanya.
La Manifestació serà per protestar contra la crisi, per exigir mesures i responsabilitats.
Per exigir una política econòmica que no faci pagar sempre els més dèbils.
I aquesta Manifestació és, sens dubte, un primer pas cap a la VAGA GENERAL que es convocarà segurament el mes de Maig.
diumenge, 15 de febrer del 2009
HAN BAIXAT ELS PREUS DELS PISOS ???
Han baixat els preus dels pisos ?
Diuen que si, que els preus dels pisos han baixat.
Realment jo no ho sé, però fa uns dies que veig aquest cartell de la foto a Cornellà de Llobregat.
Els pisos no són a una zona “residencial” cara, sinó a una població obrera.
A més, com es pot llegir, els preus són “des de”, és a dir, que segurament si vols que la cuina estigui bé, t’has de gastar 12.000 ó 15.000 euros més.
I naturalment, en aquest preu no va inclòs “traster”, ni plaça d’aparcament, ni res semblant.
No sé si han baixat els preus dels pisos, però jo els trobo molt cars.
Diuen que si, que els preus dels pisos han baixat.
Realment jo no ho sé, però fa uns dies que veig aquest cartell de la foto a Cornellà de Llobregat.
Els pisos no són a una zona “residencial” cara, sinó a una població obrera.
A més, com es pot llegir, els preus són “des de”, és a dir, que segurament si vols que la cuina estigui bé, t’has de gastar 12.000 ó 15.000 euros més.
I naturalment, en aquest preu no va inclòs “traster”, ni plaça d’aparcament, ni res semblant.
No sé si han baixat els preus dels pisos, però jo els trobo molt cars.
dimecres, 11 de febrer del 2009
PP: CORRUPCIÓ, ESPIONATGE I FRANQUISME
Foto: EFE
Fa dies que estic sentint, com tothom, notícies sobre el PP, els seus espionatges i els seus problemes interns.
Ara, em trobo amb la notícia següent:
“El juez de la Audiencia Nacional Baltasar Garzón imputó hoy los delitos de blanqueo de capitales, defraudación fiscal, cohecho y tráfico de influencias a otras 34 personas relacionadas con la trama de corrupción presuntamente liderada por el empresario Francisco Correa, entre los que se encuentran el hasta ahora alcalde de Boadilla del Monte (Madrid) Arturo González Panero y el ex regidor de Majadahonda Guillermo Ortega, ambos pertenecientes al PP.”
I les noticies es van ampliant cada dia amb noms de persones vinculades al Partit Popular. Ja veurem quants d’ells mereixen acabar a la presó, i quants tornen els diners que hagin robat.
No ens sorprèn. Ja sabem que molt sovint, la dreta està vinculada a temes de corrupció. És dolent que això passi, però és una bona noticia que això es conegui, s’investigui, es jutgi i es condemni si es pot demostrar.
A vegades, també es descobreixen coses així amb els que es diuen d’esquerres, però no és tan freqüent, i ens crida més l’atenció. I quan passa, dic el mateix: que s’investigui, es jutgi i es condemni.
El PP sempre diu que tot això són maniobres del Psoe, dels jutges, de la Cadena Ser, del diari “El País” o dels comunistes. És normal i habitual que el PP, la dreta, ho digui.
La culpa sempre és dels altres. El PP no assumeix mai les seves culpes ni fa cap autocrítica
En Franco ja deia sempre que tot plegat era una “conspiración judeo-masónica”.
Ara ho diuen els del PP: Rajoy, la cínica Esperanza Aguirre, Ruiz Gallardón, Dolores de Cospedal, Ana Botella, Sáenz de Santamaría, Francisco Camps, Rita Barberá, Manuel Fraga Iribarne, etc. Cadascú a la seva manera, però tots amb el seu discurs ranci i franquista.
És divertit veure com aquesta gent “s’espien” i “s’apunyalen” els uns als altres. El trist és que és el principal partit de l’oposició.
El Psoe fa les coses prou malament, però el PP és bastant pitjor.
CUATRO EX BANQUEROS BRITÁNICOS PIDEN PERDÓN
Cuatro ex banqueros británicos piden perdón.
Leo en una noticia de ayer, de la agencia EFECOM lo siguiente:
Cuatro ex directivos de los principales bancos del Reino Unido, entre ellos Tom McKillop -ex presidente del RBS- pidieron perdón públicamente por los errores que condujeron a la crisis financiera.
Ante el Comité del Tesoro de la Cámara de los Comunes del Parlamento, estos ex banqueros, que dejaron sus puestos después de recibir suculentos finiquitos, dijeron que lamentaban "profundamente" lo sucedido y admitieron que la práctica de conceder multimillonarias primas a los directivos contribuyó a la crisis.
McKillop manifestó: "en noviembre del año pasado yo pedí profundas disculpas, disculpas sin reservas, de mi parte y de parte del consejo de administración". "Estamos particularmente preocupados por el serio impacto que (la crisis) ha tenido en los accionistas, el personal y ciertamente la ansiedad causada a los clientes", agregó McKillop.
Sobre la compra del holandés ABN Amro por parte del RBS en el 2007, el ex presidente del RBS reconoció que fue un "gran error" que le costó a la entidad unos 20.000 millones de libras extra. "Lo compramos en el punto más alto de (valoración del) mercado y todo lo que pagamos fue un error. Lamentamos haber comprado el ABN Amro", declaró McKillop.
Además, una jornada después de que Gordon Brown prometiese "erradicar" la cultura de la "recompensar por los fallos" que suponen los 'bonus', los cuatro apoyaron hoy la necesidad de revisarlos, pese a que fueron grandes beneficiarios, no sólo el tiempo que trabajaron en la City, sino tras dejar sus puestos. De hecho, RBS aún prevé conceder este año más de 1.000 millones de libras a sus ejecutivos, que saldrán de los 20.000 millones tomados del Estado.
Mientras los banqueros declaraban, un grupo de trabajadores del sector bancario se manifestaron ante el Parlamento de Westminster para expresar su rechazo por la crisis en la banca y pedir que se paguen primas a los empleados de menor rango.
Desde los sindicatos, el dirigente de Unite (la central más importante del Reino Unido) Derek Simpson destacó la paradoja que "en el mismo día en que 'perdón' es la palabra más fácil para los jefes, 2.300 empleados paguen, con sus despidos, el precio de esos errores de gestión".
"El anuncio del RBS de que planea recortar miles de empleos marca un día desastroso para la plantilla del banco y representa un nuevo golpe para los trabajadores del sector bancario", denunció Simpson.
"Mientras los trabajadores afrontan la pena más dura, la de perder sus empleos, los directivos de los bancos, que han jugado al Monopoly con el dinero de las empresas, simplemente se van de rositas con pagas extras", añadió el dirigente sindical.
La noticia no necesita más comentario. Sólo quiero añadir dos cosas:
1) NO BASTA CON PEDIR PERDÓN. HAY QUE EXIGIRLES A LOS BANQUEROS RESPONSABILIDADES LEGALES Y QUE DEVUELVAN EL DINERO INDEBIDA E INDECENTEMENTE PERCIBIDO.
2) QUE VAYAN TOMANDO NOTA LOS BANQUEROS DE NUESTRO PAÍS, QUE NO ESTÁN LIBRES DE CULPA.
dimarts, 10 de febrer del 2009
ELUANA ENGLARO
ELUANA ENGLARO
Diuen que Eluana Englaro ha mort aquesta nit passada, a Itàlia.
Eluana tenia ara 38 anys i fa 17 anys que era en estat vegetatiu, mantinguda amb alimentació i hidratació artificial.
El pare d’Eluana havia demanat a la justícia italiana, fa 10 anys, autorització per a desconnectar-la de les màquines, ja que el seu estat era irreversible. La voluntat de la família era no mantenir-la connectada, i sembla ser que ella també havia manifestat aquesta voluntat en vida.
El mes de novembre passat, el pare va obtenir l’autorització judicial, però fins ara, per l’oposició del govern Berlusconi no havien pogut desconnectar-la.
L’oposició de Berlusconi i del Vaticà ha estat tremenda. Els ultra-conservadors tenen molt d’interès en mantenir vius a les persones que no tenen vida, mentre no fan res per evitar que morin els que sí podrien tenir-ne.
Són tan hipòcrites que no es cansen de lluitar contra l’eutanàsia i l’avortament, però no mouen un sol dit per evitar que milions de persones morin de gana i de malalties, quan es pot evitar.
Però Berlusconi i el Vaticà no tenen res de cristians.
Per sort, Eluana i la seva família ja han deixat de patir aquesta vida vegetativa que no és VIDA.
Un cos i un cervell que no poden fer res, no són vius.
Si algun dia estic així, com un vegetal en estat irreversible, no vull que se’m mantingui artificialment “amb vida”. AIXÒ NO ÉS VIDA.
Eluana no ha mort ara. Va morir fa 17 anys i fins ara no l’han deixat en pau. Ni a ella ni a la seva família.
Els hipòcrites només els han causat dolor.
Diuen que Eluana Englaro ha mort aquesta nit passada, a Itàlia.
Eluana tenia ara 38 anys i fa 17 anys que era en estat vegetatiu, mantinguda amb alimentació i hidratació artificial.
El pare d’Eluana havia demanat a la justícia italiana, fa 10 anys, autorització per a desconnectar-la de les màquines, ja que el seu estat era irreversible. La voluntat de la família era no mantenir-la connectada, i sembla ser que ella també havia manifestat aquesta voluntat en vida.
El mes de novembre passat, el pare va obtenir l’autorització judicial, però fins ara, per l’oposició del govern Berlusconi no havien pogut desconnectar-la.
L’oposició de Berlusconi i del Vaticà ha estat tremenda. Els ultra-conservadors tenen molt d’interès en mantenir vius a les persones que no tenen vida, mentre no fan res per evitar que morin els que sí podrien tenir-ne.
Són tan hipòcrites que no es cansen de lluitar contra l’eutanàsia i l’avortament, però no mouen un sol dit per evitar que milions de persones morin de gana i de malalties, quan es pot evitar.
Però Berlusconi i el Vaticà no tenen res de cristians.
Per sort, Eluana i la seva família ja han deixat de patir aquesta vida vegetativa que no és VIDA.
Un cos i un cervell que no poden fer res, no són vius.
Si algun dia estic així, com un vegetal en estat irreversible, no vull que se’m mantingui artificialment “amb vida”. AIXÒ NO ÉS VIDA.
Eluana no ha mort ara. Va morir fa 17 anys i fins ara no l’han deixat en pau. Ni a ella ni a la seva família.
Els hipòcrites només els han causat dolor.
dissabte, 7 de febrer del 2009
divendres, 6 de febrer del 2009
"VICTÒRIA" RELATIVA EN LA MEVA NEGOCIACIÓ AMB "LA CAIXA"
El mes de Novembre, “La Caixa” em va revisar el tipus d’interès d’un petit crèdit o préstec hipotecari que tinc, perquè tocava revisió.
Ja vaig explicar-ho en aquest “blog”. Em van apujar la quota, malgrat que el preu del diner que es deixen entre els bancs baixa i baixa, i l’euribor també baixa. Però pel moment que em va tocar la revisió, la meva petita hipoteca va anar a l’alça en lloc de baixar.
No només em vaig queixar en el “blog”. També em vaig queixar a l’oficina de “La Caixa”, i em van dir que intentarien veure si podien fer-me alguna millora.
Avui he conegut la resposta de “La Caixa”. Amb la meva negociació he aconseguit que l’augment no sigui de 7’85 euros mensuals, que és el que m’havien apujat, sinó que s’ha quedat en només 4’80 euros mensuals, amb la qual cosa m’he estalviat 3’05 euros mensuals.
Encara he d’estudiar amb deteniment que faré amb aquests diners, però segur que no els invertiré en “Critèria”, aquella magnífica inversió que em va oferir “La Caixa”, i que només ha fet que baixar i baixar.
Clar que algun dia pujarà, és clar.
Malgrat que m’han apujat menys del que ho havien fet, segueixo sense estar d’acord, i no m’he conformat en dir-li a la sots-directora de l’oficina, sinó que he parlat també amb el Director.
Entre altres coses, li he dit que estic emprenyat amb “La Caixa” i la seva manera de fer les coses.
M’ha dit que no m’emprenyi, que és dolent per la meva salut i tampoc aconseguiré res. Que són ordres “de dalt” i que no pot fer res. Després hem seguit parlant, però no he pogut aconseguir cap millora més, diuen que no pot ser.
Tinc sentiments contradictoris: estic en part una mica content perquè m’he estalviat més de 3 euros mensuals que no pagaré a “La Caixa”, però segueixo emprenyat amb “La Caixa”, perquè, com tots els bancs i caixes, abusen de nosaltres els consumidors, sense cap vergonya.
Diuen que aquest és el seu negoci.
dijous, 5 de febrer del 2009
LOS BANCOS NO PRESTAN DINERO A LAS PEQUEÑAS Y MEDIANAS EMPRESAS
“Encuesta sobre el acceso de las pymes a la financiación ajena”
Reproduzco una parte de una nota de prensa de ayer, de las Cámaras de Comercio, según la cual “Cuatro de cada cinco pymes afirma que ha tenido problemas a la hora de acceder a la financiación externa, y para el 83% se han endurecido considerablemente las condiciones que exigen las entidades financieras”.
Reproduzco una parte de una nota de prensa de ayer, de las Cámaras de Comercio, según la cual “Cuatro de cada cinco pymes afirma que ha tenido problemas a la hora de acceder a la financiación externa, y para el 83% se han endurecido considerablemente las condiciones que exigen las entidades financieras”.
Cuatro de cada cinco pymes que en los últimos tres meses se ha dirigido a las entidades financieras para pedir financiación externa (un 80%) afirma que ha tenido problemas.
Según la "Encuesta sobre el Acceso de las Pymes a la financiación ajena", que han elaborado las Cámaras de Comercio, de este colectivo, el 17% no ha conseguido el crédito y el 83% restante manifiesta que se han endurecido considerablemente las condiciones que las entidades les han exigido a la hora de acceder a la financiación.
En cuanto a las condiciones de financiación, para el 59% de las pymes el volumen de financiación ofrecido se ha reducido; el 76% afirma que se han encarecido los gastos y comisiones; el 71% manifiesta que han aumentado las exigencias de avales y garantías; y al 25% de las pymes se les ha requerido garantías de carácter personal.
Asimismo, según los datos de la encuesta de las Cámaras de Comercio, para más de las 3/5 partes de las empresas que han acudido a entidades financieras se ha incrementado el coste de la financiación y dilatado el plazo de respuesta. Además, a un 26% se les ha exigido un plazo de devolución más reducido de lo habitual.
Hasta aquí lo que dicen las Cámaras de Comercio.
Veo que las pymes (pequeñas y medianas empresas) se quejan porque los Bancos no les conceden créditos y eso les crea graves problemas.
Parece cierto que los bancos mantienen cerrado el grifo de los créditos a empresas y familias, a pesar del dinero y los avales que han recibido del Gobierno. Y también parece que los bancos han usado buena parte de ese dinero en pagar a sus propietarios, directivos y accionistas buenos dividendos y “bonus”.
Creo que es evidente que los bancos lo han hecho mal, y siguen haciéndolo mal. Creo que la situación de la banca española es bastante peor de lo que nos dicen. No así la de los banqueros. Quizá pronto nos enteraremos.
Creo que muchas empresas también lo han hecho mal, y siguen haciéndolo mal.
Creo que el gobierno lo ha hecho mal y sigue haciéndolo mal. Rodríguez Zapatero, Solbes, Sebastián, Corbacho y otros se equivocan constantemente, especialmente en los temas económicos. Y tras equivocarse, vuelven a improvisar una rectificación y vuelven a equivocarse.
La derecha, como dije hace unos días ya viene con su receta milagrosa de siempre: hay que abaratar el despido, rebajar los impuestos a los que más tienen, etc. LO DE SIEMPRE.
Y creo también que nosotros, los trabajadores, la “clase media y obrera" también nos hemos equivocado.
“No te preocupes, España va bien. Ya pagarás”.
Y hemos caído en la trampa. Todos hemos caído en nuestras propias trampas.
De esto deberíamos sacar una primera conclusión: "NO ES POT ESTIRAR MÉS EL BRAÇ QUE LA MÀNIGA". Ya lo decían mi madre y mis abuelas.
dimecres, 4 de febrer del 2009
MEMBRES DEL FUTUR GOVERN D'OBAMA DIMITEIXEN ABANS DE COMENÇAR
Foto: Tom Daschle i Obama (Efe)OBAMA HA COMENÇAT AMB MAL PEU.
Segons l’Agència EFE, el president dels EEUU, Barack Obama, va admetre ahir que va cometre errades en la manera de portar la polèmica sobre els impostos del seu candidat a la Secretaria de Salut, Tom Daschle, que va presentar ahir mateix la seva renúncia.
Aquesta renúncia és deguda a que s’ha sabut que Daschle va deixar de pagar 128.000 dòlars en impostos.
Obama va dir que Daschle va cometre una errada “sense intenció, però important”.
Naturalment, dic jo.
Quina intenció pot haver en deixar de pagar 128.000 dòlars d’impostos?
Cap, és evident.
Obama va dir que "és important deixar clar el missatge que no hi ha dos tipus de regles, una per a la gent corrent y una altra per a les personalitats".
Obama també va admetre la seva part de responsabilitat en l’escàndol.
"Em sento frustrat amb mi i amb el meu equip", va admetre Obama, que també va dir que “ara, l’important és posar en marxa la reforma sanitària”.
En una altra entrevista, Obama va reconèixer que “va fotre la pota” , que va “cometre una errada”, i que “probablement no sigui la última que cometi en el meu mandat”
I ahir també, una altra candidata d’Obama per a ocupar càrrecs d’importància al seu govern va presentar la seva renúncia per un altre problema d’endarreriments amb els impostos.
Es tracta de Nancy Killefer, que havia de supervisar la eficiència del Govern, va anunciar que retirava la seva candidatura davant les revelacions de que es va endarrerir en el pagament dels impostos com a “empresària” de persones al seu servei.
Recordem que fa dies Obama ja va tenir els problemes de Bill Richardson i Timothy Geithner, perquè també han tingut alguns problemes legals.
Crec que Obama va ser molt llest per guanyar les eleccions, però ja veurem si ho és per governar.
Lamento que Obama, de moment, no comenci bé, però al menys allà la gent dimiteix.Aquí, al nostre país els defraudadors no acostumen a dimitir.
dimarts, 3 de febrer del 2009
ESPANYA SUPERA ELS 3'3 MILIONS DE PERSONES ATURADES
Foto: Agencia EFEESPANYA SUPERA ELS 3’3 MILIONS DE PERSONES ATURADES
Segurament ja ho sabeu, perquè segurament llegiu i escolteu les notícies, però segons les dades fetes públiques avui, Espanya té 3.327.801 persones aturades, és a dir, que ja ha superat els 3’3 milions d’aturats durant el passat mes de gener.
Aquesta xifra suposa que l’atur es situa en el 13’91 % de la població activa, molt a prop del 14 %.
Durant el mes de gener de 2009, s’han registrat 198.838 aturats, és a dir, prop de 200.000 persones., la qual cosa suposa un increment de l’atur del 6’35 % amb relació al mes anterior.
De gener de 2008 a gener de 2009 l’atur s’ha incrementat un 47’12 %, que son més d’un milió de persones (exactament 1.065.876 persones).
A Catalunya, l’atur registrat el gener de 2009 és de 455.757 persones, que representen un increment del 7’68 % amb relació al mes anterior, ja que s’han registrat 32.525 persones durant el gener.
El mes passat, el Govern espanyol va intentar situar el debat en si s’arribarà o no s’arribarà als 4 milions d’aturats durant l’any 2009. Ara, amb les noves dades, potser tindrà la temptació de situar el debat en si s’arribarà o no als 5 milions. Debat estèril. Ningú ho sap, i no serveix de res “encertar” o no, però així el Govern creu que no sembla que hi hagi tant d'atur.
El problema no és tenir la bola de vidre, encertar o no, encara que és una llàstima que els nostres governants no l’encertin. I pitjor és que no ens diguin la veritat. O potser pitjor, que no sàpiguen el que passa. Crec que el problema és que estem en males mans, i que l’oposició (el PP) és encara pitjor.
Fa pocs dies que he llegit a “El País” un article de Moisés Naim, que segur que en sap de tot això molt més que jo, on deia que el fàcil és dir que tot va malament i que tot anirà pitjor. El senyor Naím deia que això és fàcil i que ara és el discurs de tots, i en canvi, ell, donava una mena de receptes, entre elles l’optimisme i la imaginació.
Doncs bé, senyor Naím, tant de bo tothom assumeixi això, i faci el possible per superar-ho. Especialment els nostres governants, els de tot el món, perquè em temo que una de les solucions que pensin per rebaixar l’atur sigui comptabilitzar-lo d’una altra manera, d’una manera diferent, i ja està rebaixat.
Alguns dels nostres governants el que fan és disfressar les coses en lloc d’intentar veritablement resoldre els problemes, i així ens va.
A “ells” els va molt bé, és clar.
Segurament ja ho sabeu, perquè segurament llegiu i escolteu les notícies, però segons les dades fetes públiques avui, Espanya té 3.327.801 persones aturades, és a dir, que ja ha superat els 3’3 milions d’aturats durant el passat mes de gener.
Aquesta xifra suposa que l’atur es situa en el 13’91 % de la població activa, molt a prop del 14 %.
Durant el mes de gener de 2009, s’han registrat 198.838 aturats, és a dir, prop de 200.000 persones., la qual cosa suposa un increment de l’atur del 6’35 % amb relació al mes anterior.
De gener de 2008 a gener de 2009 l’atur s’ha incrementat un 47’12 %, que son més d’un milió de persones (exactament 1.065.876 persones).
A Catalunya, l’atur registrat el gener de 2009 és de 455.757 persones, que representen un increment del 7’68 % amb relació al mes anterior, ja que s’han registrat 32.525 persones durant el gener.
El mes passat, el Govern espanyol va intentar situar el debat en si s’arribarà o no s’arribarà als 4 milions d’aturats durant l’any 2009. Ara, amb les noves dades, potser tindrà la temptació de situar el debat en si s’arribarà o no als 5 milions. Debat estèril. Ningú ho sap, i no serveix de res “encertar” o no, però així el Govern creu que no sembla que hi hagi tant d'atur.
El problema no és tenir la bola de vidre, encertar o no, encara que és una llàstima que els nostres governants no l’encertin. I pitjor és que no ens diguin la veritat. O potser pitjor, que no sàpiguen el que passa. Crec que el problema és que estem en males mans, i que l’oposició (el PP) és encara pitjor.
Fa pocs dies que he llegit a “El País” un article de Moisés Naim, que segur que en sap de tot això molt més que jo, on deia que el fàcil és dir que tot va malament i que tot anirà pitjor. El senyor Naím deia que això és fàcil i que ara és el discurs de tots, i en canvi, ell, donava una mena de receptes, entre elles l’optimisme i la imaginació.
Doncs bé, senyor Naím, tant de bo tothom assumeixi això, i faci el possible per superar-ho. Especialment els nostres governants, els de tot el món, perquè em temo que una de les solucions que pensin per rebaixar l’atur sigui comptabilitzar-lo d’una altra manera, d’una manera diferent, i ja està rebaixat.
Alguns dels nostres governants el que fan és disfressar les coses en lloc d’intentar veritablement resoldre els problemes, i així ens va.
A “ells” els va molt bé, és clar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
