Foto: Agencia EFEESPANYA SUPERA ELS 3’3 MILIONS DE PERSONES ATURADES
Segurament ja ho sabeu, perquè segurament llegiu i escolteu les notícies, però segons les dades fetes públiques avui, Espanya té 3.327.801 persones aturades, és a dir, que ja ha superat els 3’3 milions d’aturats durant el passat mes de gener.
Aquesta xifra suposa que l’atur es situa en el 13’91 % de la població activa, molt a prop del 14 %.
Durant el mes de gener de 2009, s’han registrat 198.838 aturats, és a dir, prop de 200.000 persones., la qual cosa suposa un increment de l’atur del 6’35 % amb relació al mes anterior.
De gener de 2008 a gener de 2009 l’atur s’ha incrementat un 47’12 %, que son més d’un milió de persones (exactament 1.065.876 persones).
A Catalunya, l’atur registrat el gener de 2009 és de 455.757 persones, que representen un increment del 7’68 % amb relació al mes anterior, ja que s’han registrat 32.525 persones durant el gener.
El mes passat, el Govern espanyol va intentar situar el debat en si s’arribarà o no s’arribarà als 4 milions d’aturats durant l’any 2009. Ara, amb les noves dades, potser tindrà la temptació de situar el debat en si s’arribarà o no als 5 milions. Debat estèril. Ningú ho sap, i no serveix de res “encertar” o no, però així el Govern creu que no sembla que hi hagi tant d'atur.
El problema no és tenir la bola de vidre, encertar o no, encara que és una llàstima que els nostres governants no l’encertin. I pitjor és que no ens diguin la veritat. O potser pitjor, que no sàpiguen el que passa. Crec que el problema és que estem en males mans, i que l’oposició (el PP) és encara pitjor.
Fa pocs dies que he llegit a “El País” un article de Moisés Naim, que segur que en sap de tot això molt més que jo, on deia que el fàcil és dir que tot va malament i que tot anirà pitjor. El senyor Naím deia que això és fàcil i que ara és el discurs de tots, i en canvi, ell, donava una mena de receptes, entre elles l’optimisme i la imaginació.
Doncs bé, senyor Naím, tant de bo tothom assumeixi això, i faci el possible per superar-ho. Especialment els nostres governants, els de tot el món, perquè em temo que una de les solucions que pensin per rebaixar l’atur sigui comptabilitzar-lo d’una altra manera, d’una manera diferent, i ja està rebaixat.
Alguns dels nostres governants el que fan és disfressar les coses en lloc d’intentar veritablement resoldre els problemes, i així ens va.
A “ells” els va molt bé, és clar.
Segurament ja ho sabeu, perquè segurament llegiu i escolteu les notícies, però segons les dades fetes públiques avui, Espanya té 3.327.801 persones aturades, és a dir, que ja ha superat els 3’3 milions d’aturats durant el passat mes de gener.
Aquesta xifra suposa que l’atur es situa en el 13’91 % de la població activa, molt a prop del 14 %.
Durant el mes de gener de 2009, s’han registrat 198.838 aturats, és a dir, prop de 200.000 persones., la qual cosa suposa un increment de l’atur del 6’35 % amb relació al mes anterior.
De gener de 2008 a gener de 2009 l’atur s’ha incrementat un 47’12 %, que son més d’un milió de persones (exactament 1.065.876 persones).
A Catalunya, l’atur registrat el gener de 2009 és de 455.757 persones, que representen un increment del 7’68 % amb relació al mes anterior, ja que s’han registrat 32.525 persones durant el gener.
El mes passat, el Govern espanyol va intentar situar el debat en si s’arribarà o no s’arribarà als 4 milions d’aturats durant l’any 2009. Ara, amb les noves dades, potser tindrà la temptació de situar el debat en si s’arribarà o no als 5 milions. Debat estèril. Ningú ho sap, i no serveix de res “encertar” o no, però així el Govern creu que no sembla que hi hagi tant d'atur.
El problema no és tenir la bola de vidre, encertar o no, encara que és una llàstima que els nostres governants no l’encertin. I pitjor és que no ens diguin la veritat. O potser pitjor, que no sàpiguen el que passa. Crec que el problema és que estem en males mans, i que l’oposició (el PP) és encara pitjor.
Fa pocs dies que he llegit a “El País” un article de Moisés Naim, que segur que en sap de tot això molt més que jo, on deia que el fàcil és dir que tot va malament i que tot anirà pitjor. El senyor Naím deia que això és fàcil i que ara és el discurs de tots, i en canvi, ell, donava una mena de receptes, entre elles l’optimisme i la imaginació.
Doncs bé, senyor Naím, tant de bo tothom assumeixi això, i faci el possible per superar-ho. Especialment els nostres governants, els de tot el món, perquè em temo que una de les solucions que pensin per rebaixar l’atur sigui comptabilitzar-lo d’una altra manera, d’una manera diferent, i ja està rebaixat.
Alguns dels nostres governants el que fan és disfressar les coses en lloc d’intentar veritablement resoldre els problemes, i així ens va.
A “ells” els va molt bé, és clar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada