AHIR, CONCERT HOMENATGE A JOAN BAPTISTA HUMET

(foto: Julio Carbó. El Periódico)

Ahir vàrem ser al concert homenatge a Joan Baptista Humet, que es va fer a l’annex del Palau Sant Jordi.

Crec que ahir li vam fer un reconeixement que no li vàrem fer en vida. Crec que l’estimació, el suport, l’admiració que tots plegats vam mostrar ahir, no li vam mostrar quan vivia, encara que ahir, per tots nosaltres era ben viu.

El concert van ser sensacions, llàgrimes, emoció, agraïment, solidaritat, música, poemes, paraules…

L’acte el va presentar en Xavier Grasset, i va sortir una mica televisiu, ja que el donaven pel Canal33, però va ser correcte.

Va recitar Núria Feliu acompanyada al piano per Francesc Burrull. Va parlar l’Enric Frigola, i després en Lucky Guri, que també va tocar el piano.

La primera en cantar va ser l’Ana Belén. Va cantar una excel·lent “Clara”, acompanyada al piano pel seu fill, David San José.

Després, unes paraules de Jordi García Soler i l’Amparo Moreno, amb una poesia, es va posar a la butxaca tot el públic, no només els de Navarrés, poble d’on era en Joan Baptista, d'on van venir tres autocars ahir, i on vam visitar la seva tomba fa pocs dies.

Va cantar en Joan Isaac, sempre molt sensible, acompanyat dels músics habituals de l’Humet (Vila, Francino i Colomé). Després Dyango va interpretar “No soy yo” amb Joan Albert Amargós.

Unes paraules de Pedro Ruiz (ahir tots érem amics de l’Humet), i en Joan Manuel Serrat ens va cantar “Fulls” acompanyat per Ricard Miralles. A continuació, Moncho ens va cantar “Terciopelo” i tot seguit, unes paraules de l’Antoni Bassas.

La Marina Rossell, organitzadora de l’acte, "omnipresent diva divina", ens va cantar “Gemma” amb els seus músics, la seva alegria habitual, i agradant-se molt.

Víctor Manuel ens va interpretar tan magníficament “Layetana abajo”, que semblava que fos una cançó seva, o que ell fos l’home de la cançó. Excel·lent. I també acompanyat al piano pel seu fill David.

Maria del Mar Bonet va fer una versió formidable, a la seva mida, de “Si te m’en vas” i amb Dani Espasa al piano, va posar més emoció encara a la nit.

Jordi Batiste va cantar “Fins que el silenci ve”, acompanyat al piano per Lluís Llach que, penso jo, va donar imatge de fredor, com acostuma a fer darrerament (passa alguna cosa, Lluís?).

Més paraules, més records, amb Carme Sansa i Arnau Vilardebò, van donar pas al ritme de Pegasus, aquella magnífica banda dels Arisa, Sunyer, “Kitflus” i Escoté, que van posar una marxa increïble a les cançons de l’Humet, per acabar l’apartat musical.

Per finalitzar l’acte, unes paraules de l’Agustí Humet i en Lluís Marrassé va llegir el que en Joan Baptista havia escrit per aquesta nit.

Crec que tots vam tornar contents a casa. Ara li hem fet una mica de justícia a l’Humet. Hay que vivir, amigo mío, antes que nada hay que vivir, y ya va haciendo frío.