LA CIMERA DEL G20

(Foto: Reuters)

LA CIMERA DEL G20, EL NOVEMBRE DE 2008.

Si l’objectiu del Sr. Rodríguez Zapatero era ser a la cimera, assegut a la cadira que li va deixar el Sr. Sarkozy, i sortir a la foto, l’objectiu es va assolir.

Sembla que el problema de les cadires es va resoldre, i finalment, a més d’Espanya, també hi va haver cadires per Holanda i Txèquia, a les que tampoc s’havia convidat.

La foto era molt important, tan important que se’n van haver de fer dues, perquè a la primera resulta que no hi era la presidenta argentina, i quan se’n van adonar, es van tornar a posar tots junts novament i van repetir la foto.

La foto és l’important, no n’hi ha prou amb ser-hi a la cimera, cal la foto.

I ara, tots són un altre cop a casa, explicant-nos que el que han decidit és molt important, i alguns diràn que sense ells no hagués estat posible aquest gran avenç que ha estat la cimera.

Segurament un dels que més insistirà amb el seu paper absolutament imprescindible serà el Sr. Rodríguez Zapatero, però em sembla que enganyarà poca gent, només els incondicionals.

M’he de mirar amb més calma i tranquilitat el document que ha sortit d’aquesta cimera, perquè no vull ser injust, però crec que s’ha fet poc més que repetir els tòpics que tots diuen aquests temps de crisi. Que cal fer-ho millor perquè tot segueixi igual. I que no cal buscar responsables, ni els diners que s'han emportat. Només cal més maquillatge.

A la cimera s’ha decidit una cosa molt important en qualsevol reunió, i és quan s’ha de fer la propera.

Ah, i també han decidit que per la propera cimera s’ha d’haver resolt el problema de les cadires.

I dic jo..., i si en lloc de cadires posen bancs per seure???