LUIS DE SEBASTIÁN, ECONOMISTA

Luis de Sebastián és economista, professor d’Esade i doctor honoris causa per La Universidad Centroamericana de El Salvador.

És una de les persones que m’ha ensenyat algunes coses sobre economia, a través dels seus llibres i les seves conferències, i per això escolto i llegeixo amb atenció especial el que diu aquests díes i sempre.

Llegeixo en un petit article seu a El Periódico que “hem estat vivint per sobre de les postres possibilitats, perquè hem tingut crèdit barat, abundant i irresponsable”.

Diu que “tots hem especulat amb un continu augment de les nostres possessions, perquè hem pensat que l’abundància i el benestar anirien creixent contínuament al 3 % o 4 % anual”.

Diu que “ningú ha pensat que a la llarga no es pot continuar vivint per sobre de les possibilitats de cadascú, perquè finalment algun dia arriba l’hora de pagar els deutes”.

Que “hem gastat sense parar perquè aquesta era la manera de crear ocupació per als 25 milions de persones que componen la força de treball a Espanta”, i que “hem consumit molt per poder oferir molts llocs de treball”.

És a dir, diu que “cal consumir més per produir més i crear llocs de treball”.

Diu que “si et solidaritzes amb els treballadors de Nissan, no et pots alegrar que hi hagi menys cotxes, perquè sense més cotxes aquests obrers i els de SEAT, Renault, Opel, Ford (afegeixo Citroen) i els de les corresponents empreses auxiliars, es quedaran sense el seu lloc de treball”.

I acaba dient que “no hi ha més remei que viure per sobre de les possibilitats de cadascú per mantenir ocupada la població”. Diu que són les contradiccions del sistema.

A mi, que no m’agrada aquest sistema, i que vull un món millor, em fa por que tingui raó.